El govern turc silencia la premsa de l’‘estat paral·lel’

IstanbulLa fiscalia va ordenar ahir la detenció de 32 persones i que s’escorcollin les seus de mitjans de comunicació pròxims a la comunitat del teòleg Fethullah Gülen, que viu en un exili autoimposat als Estats Units. El govern del conservador Ahmet Davutoglu, com abans el de Recep Tayyip Erdogan, acusa Gülen i els seus afiliats, que durant gran part de la dècada passada van ser els seus aliats, de forjar un cop d’estat.

Dotzenes de treballadors esperaven els policies a la seu del diari Zaman, el més distribuït en turc, des de la matinada. Enmig d’una riuada de crits a favor de la llibertat de premsa els agents es van emportar el redactor en cap, Ekrem Dumanli. Poc abans havien detingut Hidayet Karaca, el president de Samanyolu TV -un altre mitjà pro Gülen-; els productors Salih Aslan i Engin Koç, i fins i tot la guionista Makbule Çam Alemdag.

“La intenció [del govern] és intimidar els mitjans”, assegurava a l’ARA Abdullah Bozkurt, redactor del Today’s Zaman, un diari també pròxim a Gülen . “Si aquest mitjà se silencia, la resta de premsa independent també acabarà caient”.

Federica Mogherini i Johannes Hahn, alts representants de la Unió Europea, van reaccionar amb un comunicat en què asseguraven que “l’ operació va contra els valors europeus [...] dels quals Turquia aspira a ser-ne part”. Rere la lectura que fa referència a la cada cop més preocupant falta de llibertat d’expressió hi ha la persecució del president Erdogan als “traïdors” del que anomena “estat paral·lel”. L’agència semioficial Anadolu destacava que entre els detinguts hi ha l’excap de la unitat d’antiterrorisme de la policia d’Istanbul, Tufan Ergüder.

El fiscal va informar que s’acusava els arrestats d’establir una “organització terrorista” i de fabricar proves. Va afegir que els detinguts estaven vinculats al llançament d’una operació, l’any 2010, contra una sèrie de persones acusades de col·laborar amb Al-Qaida.

Guerra per l’aparell de l’estat

“Se’ls arriba a acusar d’intentar obtenir el control de l’Estat [...] però no sabem amb quines proves, si és que n’hi ha”, criticava ahir Abdullah Bozkurt. Per això, malgrat la llista d’acusacions, l’operació d’ahir és, a ulls del públic, l’última venjança en la guerra de poder entre el govern turc, amb Recep Tayyip Erdogan, i la germandat de Gülen, coneguda com el Hizmet ( servei, en català).

Des de la victòria d’Erdogan a les eleccions generals del 2002 Gülen es van convertir en el seu company de viatge. Des dels Estats Units, el líder de la germandat ordenava als seus que donessin suport a Erdogan. Mentrestant, els anava introduint en càrrecs clau de l’administració, la judicatura i les forces de seguretat. El govern no s’oposava aleshores a la formació del que després consideraria que s’havia convertit en un “estat paral·lel”.

Al final dels polèmics judicis pels casos Ergenekon y Balyoz, en què jutges i fiscals pro Gülen van ajudar Erdogan a empresonar els elements més dissidents de l’exèrcit -responsables de tres cops sagnants-, va començar un enfrontament entre el Hizmet i l’executiu. La germandat es va convertir en un destorb perillós. Fa tot just un any, fiscals considerats pròxims a Gülen van llançar tot un seguit d’operacions d’anticorrupció que van implicar la mateixa família Erdogan.

En resposta, Ankara va rellevar els jutges, fiscals i policies involucrats en la investigació de les trames corruptes i va purgar centenars de funcionaris més sospitosos de ser del Hizmet. “Els perseguirem fins als seus caus”, havia promès Erdogan, que va acusar Gülen d’orquestrar un “cop d’estat”. Ho explicava a la seva manera ahir Davutoglu: “Els que van contra la democràcia hauran de retre comptes. [...] Els que hi vagin a favor seran premiats”.