El govern polonès es defensa i acusa la UE d’intromissió

Pluja de crítiques a l’Eurocambra a la primera ministra Szydlo

La primera ministra polonesa, Beata Szydlo, va comparèixer ahir davant del Parlament Europeu.
Esther Herrera
20/01/2016
3 min

Brussel·les“Vinc en nom dels polonesos que creuen en la llibertat, la igualtat, la justícia i la sobirania”. Així va arrencar la primera ministra polonesa, Beata Szydlo, la seva intervenció ahir al Parlament Europeu per donar explicacions dels últims canvis legislatius en l’àmbit de la justícia i els mitjans de comunicació que ha impulsat el seu govern ultraconservador. Szydlo va demanar que no es traslladi el debat sobre el seu país a l’esfera europea i va lamentar les declaracions contràries a la seva política -arribades de tot arreu d’Europa-, que va qualificar de “judicis de valor mancats d’informació”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Szydlo, la cap de l’executiu del partit Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski, va assegurar que volia “dissipar” les preocupacions dels eurodiputats, molts d’ells alarmats per la deriva autoritària del govern polonès. Va ser així com va defensar les reformes legislatives introduïdes al Tribunal Constitucional (TC), amb les quals van canviar cinc jutges afins al partit poc després d’arribar al poder.

La primera ministra va passar la responsabilitat de tot plegat a l’anterior govern de coalició i va defensar que el canvi al TC es va donar perquè els seus antecessors a l’executiu van promulgar una llei declarada “inconstitucional el 2 de desembre del 2015”. També va assegurar que la reforma dels mitjans de comunicació públics, on s’ha establert l’acomiadament de directius i treballadors per contractar-ne de nous afins al seu partit, busca la pluralitat i l’objectivitat. A més, va relacionar aquests canvis amb les queixes de diverses associacions de periodistes que demanaven reformes als mitjans de comunicació.

La decisió de la Comissió Europea d’obrir, per primer cop en la història, un procés per dirimir si Polònia atempta contra l’estat de dret ha tibat del tot la corda entre Varsòvia i Brussel·les. Tot i que la primera ministra va defensar que els canvis legislatius respecten els “estàndards europeus”, va instar a fer els debats sobre el seu país al Parlament nacional. “És una qüestió interna polonesa”, que -si cal- discutirà “amb l’oposició”, va retreure.

Varsòvia, que fa front comú amb altres països de l’Est crítics amb Brussel·les com Eslovàquia i Hongria, va lamentar el rol de la Comissió Europea, a qui va demanar que se cenyís a “les seves competències”. “Els problemes polonesos s’han de resoldre a Polònia. Quan han sigut els de fora els que han intentat solucionar els problemes de casa nostra, ha sigut un desastre”, va dir apel·lant a la convulsa història del país.

No va ser l’única menció al segleXX. El líder dels liberals a l’Eurocambra, el belga Guy Verhofstadt, va tornar a utilitzar les paraules del president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que va alertar d’una putinització de Polònia. “Les seves mesures són un gir cap a l’autoritarisme de la Rússia de Putin”, va assegurar. L’eurodiputat popular Esteban González Pons va ser també un dels més crítics contra Szydlo. L’espanyol va substituir l’alemany Manfred Weber, president del grup dels populars europeus, que va declinar parlar per evitar escenificar una confrontació entre Alemanya i Polònia, després de la crida a consultes de l’ambaixador alemany a Varsòvia. González Pons va recordar la lluita de Polònia contra el nazisme i el comunisme, però li va etzibar que “el pitjor autoritarisme pot venir de dins”.

Doble llenguatge dels populars

Les declaracions del popular van ser molt més dures que les que va dirigir contra el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, la primavera passada a l’Eurocambra. A diferència del PiS de Kaczynski, el partit d’Orbán forma part dels populars europeus, el més nombrós de la institució. Fins ara s’ha lliurat de les sospites sobre el respecte a l’estat de dret en aquest país, i només se li van obrir uns procediments que es van tancar. Tot i això, el procediment ara aplicat a Polònia es va aprovar el 2014 perquè Brussel·les tingués precisament més marge de maniobra en la deriva autoritària d’alguns estats com Hongria.

stats