El govern grec ordena tancar els camps solidaris de Lesbos

Enviats especials a LesbosEl camp de Pikpa, en un antic càmping per a colònies escolars a prop de l’aeroport de Lesbos, és un racó de pau en la crisi que es viu a l’illa grega. Des de fa set anys, els seus voluntaris, organitzats en Lesbos Solidarity, s’ocupen dels refugiats més vulnerables: víctimes de tortures o violacions, mares que estan soles amb els seus nadons, persones LGTBI, malalts crònics i, des de fa uns mesos, un grup de menors no acompanyats. Des del 2013, fins a 13.000 persones vulnerables han sigut acollides aquí, en unes condicions que no tenen res a veure amb la misèria dels campaments gestionats per l’estat: la gent viu en bungalous de fusta, tenen seguiment mèdic, psicològic, legal i social, els nens estan escolaritzats en centres grecs i els adults poden aprendre idiomes o una professió. Però el ministre d’Immigració grec, Notis Mitarachi, ha ordenat el tancament del camp solidari abans d’aquest dijous i també la clausura del de Karatepé, el camp de refugiats municipal.

Els voluntaris no es poden creure que això que tant els ha costat construir i que havia donat tan bons resultats estigui a punt de desaparèixer només perquè el govern conservador de Nova Democràcia vol tirar endavant una agenda política basada en la idea que si els refugiats es troben amb un tracte degradant deixaran d’intentar anar a Grècia. “¿I què esperen? ¿Es pensen que desapareixeran per art de màgia?”, es pregunta Carmen Dupont, que ens ensenya una gran cúpula transparent on fa tres anys van posar en marxa una escola bressol en què els més petits dels residents i criatures gregues de 3 a 6 anys fan activitats amb els seus pares en un projecte de pedagogia activa. Segons la premsa local, el centenar de refugiats que viuen a Pikpa seran traslladats sense miraments al nou camp de la platja, que ha substituït el de Mória després de l’incendi de fa un mes, on els esperen tendes precàries, fang, pluja, fred i on ni tan sols tindran dutxes.

“No hem rebut cap notificació oficial. Ens hem assabentat de l’ordre de tancament a través dels mitjans de comunicació, perquè el govern grec no ens vol reconèixer. Però nosaltres formem part del sistema oficial d’acollida: tothom que és aquí hi és perquè l’hi ha derivat un organisme oficial des dels camps del govern. Però nosaltres representem el contrari del que volen: una acollida amable i seguretat”, afegeix la voluntària. Eurodiputats, centenars d’ONG i fins i tot l’agència de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) han demanat a Atenes que deixi que Pikpa continuï acollint els més febles.

“Pikpa m’ha canviat la vida. Quan vaig arribar fa tres anys estava deprimit, no tenia ganes de res, no tenia cap amic, no parlava anglès”, diu el Mohamed, un sirià de 29 anys que porta tres anys a Pikpa. “Ara tinc projectes i han admès la meva sol·licitud d’asil”. Treballa al taller de reciclatge de milers d’armilles salvavides que els refugiats van abandonar en el seu pas per l’illa. Amb el suport de l’Àrea Metropolitana e Barcelona, el taller serveix perquè els refugiats tinguin feina i per netejar les platges de Lesbos.