Revolta al Kazakhstan

El govern del Kazakhstan assegura que "la situació s'ha estabilitzat"

Els mitjans locals apunten que almenys 164 persones han mort durant les protestes

ARA
i ARA

Barcelona"A hores d'ara en totes les regions la situació s'ha estabilitzat. Les forces de l'ordre han alliberat tots els edificis administratius que havien sigut ocupats pels assaltants". Eren paraules del ministre de l'Interior del Kazakhstan, Erlan Turgumbàev, en una al·locució televisada aquest diumenge. És el missatge que, al llarg de tot el cap de setmana, el govern d'aquest país de l'Àsia central ha volgut fer arribar: després de viure les protestes més massives des de la caiguda de l'URSS, tot torna a estar sota control. Dissabte, de fet, el president Khassim-Jomart Tokhàiev ja enviava un missatge de tranquil·litat al seu homòleg rus, Vladímir Putin, gran aliat i dels primers a enviar tropes i suport militar per combatre les manifestacions. En una conversa telefònica, Tokhàiev li deia a Putin que el país "està en el camí de l'estabilització".

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els dies que venen marcaran la fiabilitat de les paraules que arriben des del govern, tenint en compte que des que van començar les manifestacions –provocades, sobretot, per l'increment del preu del gas– l'executiu es va afanyar a tallar la connexió a internet. Aquesta censura també ha tingut un efecte en un aspecte rellevant: es desconeix quantes persones han mort durant les protestes. El discurs del govern ha sigut dur. El portaveu de la policia parlava, durant els primers dies, de "desenes d'assaltants eliminats". Divendres, Tokhàiev demanava directament "disparar a matar" i "sense previ avís". Tot i així, les últimes dades oficials parlen de 26 civils morts, 16 policies i 2 soldats. Els mitjans locals del país, però, asseguraven aquest diumenge, citant fonts del ministeri de Salut, que ja han mort 164 persones. Des del govern ho van desmentir ràpidament.

Cargando
No hay anuncios

L'altra xifra que balla és la de les detencions. Es calcula que més de 6.000 persones han estat arrestades arreu del país, de 19 milions d'habitants. És l'anomenada operació antiterrorista que el Kazakhstan du a terme contra molts dels que han participat en les protestes i dels qui consideren terroristes amb influències internacionals. "L'operació antiterrorista continuarà fins a la total eliminació dels terroristes i la restauració de l'ordre constitucional", assegurava Sultan Gamaletdínov, viceministre de Defensa.

Cargando
No hay anuncios

Mentrestant, el principal focus de resistència continua sent l'antiga capital, Almaty, on encara se senten trets i, als afores, hi segueixen havent enfrontaments entre policia i grups d'homes armats. "Els guerrillers segueixen oferint resistència armada. Hi ha signes d'estabilització, però també hi ha focus de resistència cruenta", deia Erzehan Babakumarov, alcalde de la ciutat. El polític ha anunciat que ja han començat els treballs de reparació del mobiliari urbà i dels mercats, els més afectats per la violència. El transport públic funcionarà parcialment aquest dilluns, mentre sembla que s'endarrerirà la reobertura de l'aeroport, pres aquesta setmana per més de 800 atacants que abans havien assaltat set armeries, segons el ministeri de l'Interior.

Tasques de pacificació

A tot això, el contingent militar rus enviat des de Moscou per protegir el govern aliat ha completat aquest diumenge el seu desplegament en territori kazakh, on les unitats aerotransportades faran tasques de pacificació en el marc de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), cosa que inclou la vigilància d'instal·lacions estratègiques, principalment a Almaty. "El compliment de la missió de les forces col·lectives de pacificació continuarà fins a la total estabilització de la situació al país", ha dit el general rus Andrei Serdiukov, cap del contingent de pacificació.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, el portaveu presidencial kazakh, Berik Yali, ha pronosticat que les tropes aliades romandran al país durant no més d'una setmana, després que els Estats Units critiquessin la presència militar russa.