El govern italià, al rescat de les grans empreses
Atlantia, sòcia d’ACS a Abertis, se suma a les cotitzades que demanaran un crèdit garantit per l’estat
MilàItàlia intenta frenar costi el que costi l’impacte econòmic que la pandèmia del coronavirus està provocant en la seva indústria. L’ambiciós pla d’ajudes per valor de 55.000 milions d’euros aprovat la setmana passada -el més gran de la seva història- inclou una partida dedicada a préstecs amb garanties estatals, que ja ha aprofitat Fiat Chrysler Automobiles (FCA). La família Agnelli, que controla el gegant automobilístic italoamericà, està negociant amb el govern de Giuseppe Conte un crèdit de 6.300 milions d’euros per fer front a les pèrdues d’un sector que representa el 10% del PIB italià. Però no són els únics.
Un altre dels principals clans industrials del país transalpí, els Benetton, accionistes d’Atlantia -sòcia d’ACS a Abertis-, estudia sol·licitar fins a 2.000 milions d’euros en préstecs garantits per l’estat. Roberto Tomasi, administrador delegat d’Autostrade per l’Italia (ASPI), filial d’Atlantia, va confirmar que més de la meitat del crèdit -uns 1.200 milions- estarà destinada a la concessionària d’autopistes, mentre que la resta anirà dirigida a mitigar la reducció dels comptes d’Autogrill, els dels Aeroports de Roma i els de la cadena de roba, totes societats controlades per la família Benetton.
El decret aprovat pel govern estableix que les empreses poden accedir a un crèdit equivalent al 25% de la seva facturació a Itàlia vinculat a despeses de personal, inversions en plantes de producció i activitats comercials situades al país transalpí, amb la prohibició de repartir dividends durant el 2020. “Confio que l’executiu tindrà en compte el fet que cada bilió invertit en ASPI genera efectes positius per valor de 2.500 milions d’euros, equivalents a 25.000 nous llocs de treball”, va avançar Tomasi al diari italià Il Sole 24 Ore.
El cas d’Atlantia és particular, ja que està enmig d’una guerra oberta amb Roma. A través d’ASPI, la companyia gestiona més de 3.000 quilòmetres d’autopistes, entre les quals la que circulava sobre el Pont Morandi de Gènova, la caiguda del qual l’agost del 2018 va provocar la mort de 43 persones. L’executiu, format aleshores per la Lliga i el Moviment5 Estrelles, va acusar la família Benetton de no haver fet els controls necessaris per garantir la seguretat del viaducte. Més tard, la Fiscalia va trobar indicis de frau en documents oficials relacionats amb l’estat de conservació de diversos ponts i autopistes. Una investigació que va provocar la dimissió de Giovanni Castellucci com a conseller delegat d’Atlantia.
A finals de l’any passat el govern va iniciar els tràmits per suspendre la concessió, que acabava el 2038, i aprovar un decret per reduir la possible indemnització a la companyia. “Demanar un préstec garantit al marit del qual t’estàs divorciant em sembla com a mínim inusual”, escrivia irònicament Il Fatto Quotidiano.
Després de la reunió del consell d’administració de divendres, la companyia va anunciar la congelació de 14.500 milions d’inversió prevista a Itàlia i “eventuals iniciatives legals”, en resposta a “les declaracions d’un funcionari del govern, segons les quals ASPI hauria de ser exclosa de l’accés a la garantia pública”, diu una nota difosa per Atlantia.
Un préstec per repartir dividends
La família Benetton no són els únics que truquen a les portes de l’estat. Si en el cas d’Atlantia la disputa sobre les concessions està destinada a generar controvèrsia, la residència legal i fiscal als Països Baixos i al Regne Unit, respectivament, de Fiat Chrysler Automobiles ha suscitat crítiques fins i tot dins del govern. El primer ministre italià va defensar que FCA gestiona diverses plantes a Itàlia i ocupa més de 55.000 treballadors, però alguns analistes han advertit del risc que el préstec acabi cobrint l’anunciat dividend especial de 5.500 milions que es repartiran els seus accionistes el 2021, quan es completi la fusió entre FCA i Peugeot.
Altres candidats potencials a entrar a la llista dels rescatats són Costa Cruceros, que podria accedir a 500 milions, i Fincantieri, que podria rebre fins a 1.800 milions només un mes després que els Estats Units adjudiquessin a la drassana italiana un contracte per valor de 5.000 milions d’euros.
