El govern francès fixa les seves prioritats

ParísTot va vent en popa per al govern d’Édouard Philippe. El primer ministre francès va rebre ahir el vot de confiança de l’Assemblea Nacional amb 370 vots a favor, 67 en contra i 129 abstencions. Sense sorpreses, els 17 diputats de La França Insubmisa, liderats per Jean-Luc Mélenchon, i els vuit flamants diputats de les files del Front Nacional de Marine Le Pen van votar-hi en contra. L’aposta no era gaire arriscada per a Philippe, ja que 314 diputats de la cambra baixa són d’En Marxa i 47 més són militants del partit centrista MoDem, aliat d’Emmanuel Macron. El rècord de confiança segueix estant en mans del pare polític de Philippe, Alain Juppé, a qui el primer ministre va citar ahir en forma de reconeixement. Sota la presidència de Jacques Chirac, l’any 1996, Juppé va obtenir 464 vots a favor.

Com mana la tradició, el vot va anar precedit del discurs de política general del primer ministre. Un parlament d’una mica més d’una hora, força pedagògic i molt concret. Si el president Emmanuel Macron va ser l’encarregat dilluns, davant el Congrés reunit a Versalles, de “fixar el rumb” de la nova administració, el primer ministre es va encarregar ahir d’explicar com “arribar a l’objectiu”.

En matèria de sanitat, per exemple, Philippe va anunciar que les vacunes que fins ara eren aconsellables “seran obligatòries per als infants de fins a 6 anys”. Avui només tres vacunes són obligatòries a França: la de la diftèria, la del tètanus i la de la poliomielitis. El govern de Philippe també vol lluitar contra el tabaquisme, que deixa “més de 80.000 morts” en territori francès. “Portarem progressivament el preu del paquet de cigarrets a 10 euros”, va avisar el primer ministre, ratificant una promesa de campanya de Macron. A França el preu del tabac ronda ara els 7 euros. El primer ministre també va anunciar que al setembre la ministra de Salut, Agnès Buzyn, presentarà un pla per a les regions on falten consultes de curta o mitjana distància.

Mesures en educació i habitatge

Pel que fa a l’educació, Philippe va anunciar canvis “profunds” a la prova de selectivitat francesa, “que entraran en vigor el 2021”. El primer ministre també va parlar d’una de les promeses més importants de Macron, la d’abaixar l’impost sobre l’habitatge amb l’objectiu d’augmentar el poder adquisitiu. S’aplicarà, però no serà fins al final del quinquenni. Macron havia fixat com a límit el 2018.

Philippe també va evocar la lluita contra el terrorisme, i va ratificar el final de l’estat d’emergència, en vigor a França des dels atemptats del 2015, i que s’ha arribat a prolongar fins a quatre vegades. El règim d’excepció s’acabarà “com a màxim el pròxim 1 de novembre”, i llavors s’aplicarà la contestada llei antiterrorista. “Prefereixo dir-vos-ho des d’ara: hi haurà més atacs, més drames. No ens hi acostumarem mai, no abaixarem mai la guàrdia”, va dir el primer ministre en el moment més sentit i més aplaudit del seu discurs.

També va fer referència a la qüestió migratòria, i va anunciar que el govern presentarà la setmana que ve diverses mesures per respondre a tres exigències: la dignitat d’un país com França, amb la seva tradició d’acollida; l’eficàcia per reduir -de 14 a 6 mesos- els terminis de les demandes d’asil, i, per acabar, la solidaritat amb els socis europeus. Com altres membres de la Unió Europea, França encara està molt lluny de complir la promesa feta pel seu president, llavors François Hollande, d’acollir més de 30.000 refugiats.

Édouard Philippe va fer el seu discurs l’endemà que el president, Emmanuel Macron, parlés davant l’anomenat Congrés de Versalles. En aquest palau on en el passat van viure els reis de França s’hi van reunir dilluns parlamentaris, diputats i senadors. El gest de Macron de convocar aquesta trobada va ser inèdit, una al·legoria del poder monàrquic, de la grandesa del passat que Macron vol tornar a donar a la presidència de la República. Alguns analistes i mitjans francesos consideren l’acte i la data triada com un cop sobre la taula del president, un intent de reivindicar-se. Triant aquesta data, Macron va voler disminuir el pes del discurs de Philippe de l’endemà i deixar clar qui és el monarca de França.

De fet, és la primera vegada des de la reforma constitucional del 2008 -fins llavors un president no es podia dirigir directament al Parlament- que un cap d’estat convoca tots els parlamentaris la vigília del discurs de política general del primer ministre.

Reforma de les institucions

Macron va fer un discurs més solemne i líric que el del seu primer ministre i entre els missatges i les consignes que va llançar davant els parlamentaris hi ha els de “reduir en un terç el nombre de diputats i senadors” i la supressió del Tribunal de Justícia de la República, l’òrgan habilitat per jutjar els membres del govern per l’exercici de les seves funcions.

El president va demanar als legisladors que l’ajudin a reformar les institucions del país i va assegurar que si en el termini d’un any no ho han aconseguit convocarà un referèndum.