Un govern eclèctic encapçalat per l'ultra Naftali Bennett foragita Netanyahu després de dotze anys al poder a Israel

BarcelonaNo hi ha hagut sorpreses. El Parlament d'Israel ha fet confiança per 60 vots a favor, 59 en contra i una abstenció al govern constituït amb l'únic objectiu de destronar el primer ministre Benjamin Netanyahu després de dotze anys al poder. Després d'un tens debat de quatre hores, en què alguns diputats han sigut expulsats, l'ultradretà Naftali Bennett ha sigut investit, tot i que el seu partit, Yamina, només té set diputats. L'acord de govern estableix que d'aquí dos anys cedirà el càrrec al seu soci Yair Lapid, l'expresentador de televisió que representa un discurs una mica més moderat i que va ser el segon més votat els últims comicis, per darrere del Likud, el partit de Netanyahu. El primer ministre sortint ha promès derrocar aquest govern "més aviat del que la gent es pensa".

La coalició anti-Netanyahu –l'odi al primer ministre sortint és l'únic element aglutinador– està formada per vuit partits: des dels ultres representants dels colons fins al laborisme, passant pels pacifistes de Meretz i la Llista Àrab Unida, inclosos els islamistes. Tots han aparcat diferències per posar fi al governant més longeu de la història d'Israel, que havia fet caure el país en una crisi política sense fons: quatre eleccions des del 2019 i un primer ministre en exercici del càrrec assegut al banc dels acusats per escàndols de corrupció. Bennett, un multimilionari i exministre de Defensa que es va erigir en portaveu dels colons, ha sigut el blanc de les crítiques de Netanyahu, que l'ha titllat de "mentider". El cap dels ultraortodoxos, que fan costat a Netanyahu, els ha acusat d'haver abandonat el judaisme: "En què sou jueus vosaltres?"

"L'establisment polític ha obert un nou camí després de dos anys i mig de deriva amb repeticions electorals, després de dotze anys en què una persona ha consumit tot l'oxigen", escrivia fa uns dies al diari Yedioth Ahronoth el columnista Nahum Barnea. Efectivament, Netanyahu s'havia enemistat amb tothom, inclosos els seu antics aliats, fins a fer la vida política israeliana irrespirable. Bennett, que defensa el nacionalisme religiós, i Avidgor Lieberman, un altre dels falcons que reclamen l'annexió de Cisjordània a Israel, són figures clau de la dreta que l'han abandonat. La coalició inclou també els islamistes de la Llista Àrab Unida, que representa els palestins amb ciutadania israeliana i que serà el primer partit àrab que forma part d'un govern a Israel.

Itxaso Domínguez, coordinadora de la Fundación Alternativas al Pròxim Orient i el Magrib, recorda que "és una coalició fràgil, per la seva heterogeneïtat i per l'ego dels que la componen", i afegeix que, encara que les carteres del nucli dur del govern estiguin en mans dels ultres, també hi ha figures com Benny Gantz a Defensa, separat de Bennett per un "abisme ideològic". Sobre la incorporació dels islamistes de Raam, que formen part de la Llista Àrab Unida, apunta que el seu líder, Mansur Abbas, "ha fet un càlcul estratègic que podria atreure més votants palestins amb un abordatge pragmàtic, prometent-los millores en les seves condicions de vida mentre continuen sent ciutadans de segona". I al final constata: "Els conservadors sionistes i els àrabs es necessiten mútuament i han demostrat que es poden entendre".

El text de l'acord de govern, que es va enllestir divendres, dibuixa una acció centrada en temes econòmics i socials, en el context de la recuperació postpandèmia. Bennett tindrà poders executius per continuar consolidant l'ocupació dels territoris palestins sense haver de consultar els seus socis i exposar-se a una crisi. Per mirar de bloquejar el retorn polític de Netanyahu, els socis han pactat que impulsaran una llei per limitar a vuit anys l'exercici del càrrec de primer ministre. En el discurs d'investidura Bennett també ha deixat clar que de cap manera acceptarà que es reprengui l'acord nuclear amb l'Iran que va ser dinamitat per Trump i que ara Biden i la UE volen revifar: "Restablir l'acord nuclear amb l'Iran és un error que legitimarà un dels règims més violents del món. Israel mantindrà la seva total llibertat d'acció", ha assegurat.

La temptació trumpista de Netanyahu

Netanyahu, de 71 anys, ha decidit el destí d'Israel durant quinze anys (del 1996 al 1999 i després, de manera ininterrompuda, durant dotze anys) i en les últimes setmanes ha intentat desesperadament i fins a l'últim minut fer naufragar la coalició, la qual ha qualificat d'esquerrana i quintacolumnista. En la seva última intervenció com a primer ministre a la Knesset no ha dubtat en qualificar el partit de Bennett de "dreta fake" i ha acusat els diputats que l'han seguit de "desertors". Ha acusat el nou govern de voler promoure "lleis feixistes i antidemocràtiques" i, reconeixent-se líder de l'oposició, ha promès guiar-la "contra aquest govern perillós i d'esquerres i, amb l'ajuda de Déu, tombar-lo més aviat del que la gent es pensa".

Fins i tot l'última ofensiva contra la franja de Gaza, que va deixar més de 200 morts palestins, s'interpreta com un intent de forçar la unitat rere seu contra l'enemic exterior. A l'oposició pot perdre la immunitat parlamentària en els processos de frau, corrupció i suborn a què s'enfronta als tribunals, i no es descarta que continuï maniobrant per trencar la coalició i forçar unes noves eleccions. "Temo pel destí de la nació", declarava la setmana passada. Els seus seguidors han protagonitzat protestes a les cases de les figures clau del nou govern, que han hagut de demanar protecció, en un clima que recorda les incitacions a l'odi que van precedir l'assassinat del primer ministre Yitshaq Rabbín per un ultra el 1995, després de la signatura dels Acords d'Oslo.

Daniel Levy, president del US-Middle East Project, explica a l'ARA que "la gran pregunta és si aquesta coalició pot durar": "El seu objectiu era fer fora Bibi [sobrenom de Netanyahu] i ara que ho han aconseguit és quan les coses es posaran interessants. Probablement aparcaran alguns temes com què fer ara a Gaza o la relació entre la religió i l'estat. Però evidentment la situació dels palestins continuarà empitjorant i augmentarà el control isarelià". "Estem davant una coalició inherentment inestable, en un Parlament amb una forta majoria de la dreta i on només la controvèrsia sobre Netanhayu ha impedit que se'n formés una de natural de dretes. Ara el que hem de veure és si Netanyahu manté el control del Likud, crec que sí, i si és així farà tot el possible per amargar la vida al govern: ell i el Likud tenen les eines per fer-ho, des del Parlament, al carrer i també amb els mitjans de comunicació a la seva disposició", afegeix.

En tot cas, el que queda clar és que les perspectives d'una pau amb els palestins estan tan lluny o més amb el govern Bennett-Lapid que amb el de Netanyahu: "Bennett és un home de la dreta del Gran Israel –recorda Levy–, de manera que per als israelians l'acord de govern és important però per als palestins no vol dir res de nou".