El govern de Colòmbia i la guerrilla de l'ELN reprenen les negociacions de pau
No s'asseien a dialogar des de fa més de quatre anys
BarcelonaEl govern colombià i la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN, en les seves sigles en castellà) tenen previst reprendre aquest dilluns les negociacions de pau després de quatre anys i quatre mesos sense cap mena de diàleg. Aquesta vegada el lloc escollit per a la negociació és Caracas, la capital de Veneçuela, país que fa frontera amb Colòmbia i juga un paper crucial perquè membres de la guerrilla es refugien al seu territori des de fa anys, segons les autoritats colombianes. Així mateix, Cuba i Noruega tornaran a ser països garants en el diàleg.
L'última vegada que el govern colombià i l'ELN es van asseure en una taula de negociació va ser l'1 d'agost del 2018 a l'Havana, la capital cubana, quan Juan Manuel Santos era president. Aquella trobada va acabar sense cap acord i després el diàleg es va suspendre amb l'arribada d'Iván Duque al poder.
De moment no se sap quina serà la metodologia per a les negociacions, ni si totes les reunions es faran a Veneçuela. Fins i tot no està clar quin paper jugaran Espanya i Xile, que també s'han posat a disposició del govern colombià.
El cap de l'equip negociador per part del govern és Otty Patiño, un exguerriller de l'M-19 que té experiència en processos de pau perquè va formar part del diàleg que aquesta guerrilla va mantenir amb l'executiu durant les presidències de Belisario Betancur als anys vuitanta i la de Virgilio Barco el 1990. A la delegació governamental, però, també hi participa un enemic declarat de la guerrilla: el president de la Federació Colombiana de Ramaders (Fedegan), José Félix Lafourie, que està vinculat al partit de dretes Centre Democràtic.
Per part de la guerrilla, Israel Ramírez Pineda, àlies Pablo Beltrán, lidera la comissió de negociació. Beltrán ja va ser cap de la delegació de l'ELN durant el diàleg amb el govern impulsat el 2017 pel president Santos. En aquella ocasió, les negociacions van començar a Quito (Equador) i després es van traslladar a l'Havana.
El president colombià, Gustavo Petro, ha insistit reiteradament que una de les prioritats del seu govern és la “pau total” al país, cosa que suposa arribar a algun tipus d'acord amb l'ELN. Així mateix, també pretén dialogar amb altres grups armats il·legals, com les dissidències de les FARC.
És la primera vegada que l'ELN s'asseu a dialogar amb un govern d'esquerres. En les negociacions anteriors sempre ho va fer amb executius formats per partits tradicionals o coalicions de dreta. Això “podria obrir oportunitats, però també generar tensions sobre com es concep la solució dels assumptes estructurals i la fi del conflicte armat”, segons un estudi recent de la Fundació Idees per a la Pau (FIP), un centre de pensament independent.
L'ELN va néixer a Colòmbia el 1964 seguint el model de la revolució cubana. Té forta presència a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela –de fet, part dels seus comandants són al país veí–, així com en zones clau d'extracció de recursos.