El govern austríac, a la corda fluixa per les acusacions de corrupció de Kurz

El maig del 2019, Sebastian Kurz es va convertir en el primer canceller d'Àustria des de la Segona Guerra Mundial a ser destituït mitjançant una moció de censura. També va batre el rècord del mandat més breu, només d'un any i mig. Ara, la història sembla a punt de repetir-se. El segon executiu liderat pel Partit Popular Austríac (ÖPV) de Kurz, que va arrencar el gener del 2020, és a la corda fluixa i podria estar vivint les seves últimes hores després que els seus socis minoritaris, els Verds, hagin manifestat seriosos dubtes sobre la seva continuïtat a la coalició governamental.

Les causes de totes dues crisis també tenen coincidències, ja que al darrere hi ha diverses acusacions de corrupció vinculades a la formació conservadora. El maig del 2019, el detonant va ser el conegut com a cas Eivissa, una gravació amb càmera oculta en què es veia el vicecanceller Heinz-Christian Starche proposant contractes públics a canvi de suport electoral i un possible finançament il·legal. Ara és el mateix canceller qui és al punt de mira de la fiscalia austríaca, que ha obert una investigació per una suposada malversació de fons. L'acusen d'haver utilitzat fons públics per pagar la publicació d'enquestes i articles favorables a ell i al seu partit entre el 2016 i el 2018, quan Kurz era ministre d'Exteriors i ja intentava aplanar-se el camí cap a la direcció de la formació conservadora.

La investigació s'ha obert contra Kurz, nou persones més i tres entitats jurídiques. Segons els mitjans locals, entre els acusats hi ha el Partit Popular Austríac i el diari sensacionalista Österreich, on s'haurien publicat les informacions sospitoses. Segons la fiscalia, es tractaria d'"enquestes exclusivament partidistes, a vegades manipulades, d'una empresa d'estudis d'opinió que es van utilitzar en interès d'un partit polític i dels seus alts funcionaris". Per a l'acusació, a canvi, l'ÖPV hauria pagat a l'empresa editora del diari en el marc d'acords de cooperació publicitària, tot i que als articles no s'especificava que fossin publicitat.

Una moció de censura sobre la taula

Aquest divendres el vicecanceller i líder dels Verds, Werner Kogler, ha admès que han iniciat converses amb els partits de l'oposició per "buscar alternatives". Kurz nega les acusacions i la investigació està oberta, però la qüestió suposa una pedra molt molesta a la sabata dels ecologistes, que durant l'última campanya electoral van fer molt d'èmfasi en la "política neta" i la lluita contra la corrupció. Ara argumenten que la investigació "deixa en entredit la capacitat" de Kurz per mantenir-se com a canceller.

Els tres partits de l'oposició (socialdemòcrates, l'ultranacionalista FPÖ i el liberal NEOS) n'han demanat la dimissió i estan preparant una moció de censura que podria presentar-se dimarts de la setmana que ve en una sessió extraordinària al Parlament austríac. Però perquè prosperi necessiten el suport dels Verds, que de moment encara es mantenen com a socis de govern. En aquest punt també es podria repetir el guió del 2019, quan el llavors soci de coalició FPÖ va contribuir a fer caure l'executiu votant a favor d'una moció presentada per l'oposició.

"Ara explorarem quines són les possibilitats", ha dit Kogler abans de reunir-se amb la líder dels socialdemòcrates, Pamela Rendi-Wagner. El que els Verds demanaven era que el Partit Popular substituís Kurz per un altre canceller. Però la formació conservadora ha tancat files, i tots els seus ministres han assegurat que abandonaran el govern si Kurz deixa de dirigir-lo. El jove líder, de 35 anys, també ha refusat dimitir argumentant que les acusacions de malversació i suborn són falses. "S'extreuen fragments de missatges de text i se situen en un context fals per muntar acusacions penals construïdes al seu voltant", es va defensar el líder conservador a l'emissora pública ORF, fent referència a SMS entre els seus col·laboradors en què es basen algunes de les acusacions.