El govern argentí nega que hi hagi arxius secrets sobre l'atemptat a la mútua jueva AMIA
L'oposició acusa la Casa Rosada d'amagar informació sobre el cas, que ha tornat al centre de l'escena política amb la mort en circumstàncies encara no aclarides del fiscal Nisman després que denunciés la presidenta per encobriment dels sospitosos
Buenos AiresEl Govern argentí ha negat aquest dilluns que hi hagi arxius secrets sobre l'atemptat de 1994 contra la mútua jueva AMIA i ha criticat que l'oposició demanés diumenge la seva revelació durant el discurs amb el qual la presidenta, Cristina Fernández, va obrir el curs legislatiu al Congrés. "No hi ha arxiu que no s'hagi obert", ha dit el cap del Gabinet de Ministres, Aníbal Fernández, en declaracions als mitjans, en referència a la investigació de l'atemptat contra l'entitat jueva, que va causar 85 morts a Buenos Aires el 1994 .
Aníbal Fernández ha carregat contra els legisladors opositors que aquest diumenge van exhibir cartells al Congrés en reclam de l'obertura dels arxius de la causa AMIA i de la creació d'una comissió investigadora sobre el cas. L'exhibició dels missatges enmig del llarg discurs de Fernández va desencadenar una irada resposta per part de la presidenta, qui va canviar el to per recalcar: "No necessito cartells, de l'AMIA en parlo des de 1994".
Aníbal Fernández ha insistit que qui consideri que hi ha algun arxiu que hagi de obrir-se "que faci les presentacions judicials i es presenti d'ofici a la casa de Govern, que la presidenta l'obrirà". "Conec el tema de sobres. Em va tocar signar els decrets per autoritzar que s'obrin els arxius. Li sembla poc el que ha fet (el Govern)?", ha qüestionat.
En aquest sentit, ha recordat que després que l'excap d'operacions de la Secretaria d'Intel·ligència Antonio 'Jaime' Stiuso fora rellevat del seu càrrec el desembre passat, es van fer públics arxius relatius al seu 42 anys de la seva vida com a espia gràcies a una ordre l'Executiu per aixecar el secret.
L'atemptat contra l'AMIA ha tornat al centre de l'escena política després de la mort en circumstàncies encara no aclarides del fiscal especial encarregat de la investigació, Alberto Nisman, trobat en el seu habitatge amb un tret al cap el 18 de gener. Quatre dies abans, Nisman havia presentat una denúncia contra la presidenta, el canceller, Héctor Timerman, i diversos dirigents oficialistes per un presumpte pla per encobrir els sospitosos iranians de l'atemptat. La denúncia va ser desestimada dijous passat pel magistrat Daniel Rafecas, per considerar que no hi ha proves que sustentin aquestes acusacions.