Google, Facebook i Twitter admeten el seu rol en l'assalt al Capitoli

BarcelonaLa capacitat d'impacte que les xarxes socials poden tenir en el context polític i social de pràcticament tots els països del món és un debat obert arreu, també als Estats Units. A les eleccions presidencials del novembre passat les xarxes anaven plenes de notícies falses, desinformació i veritats a mitges que generaven un ambient caòtic. Una situació que fins i tot va portar Twitter a bloquejar el perfil de l'aleshores president dels EUA, Donald Trump. La desinformació i la crida a la violència són un virus que s'encomana a les xarxes. En una compareixença al Congrés dels Estats Units, els directors de Google, Facebook i Twitter han admès haver tingut un rol important en l'assalt al Capitoli del 6 de gener.

La principal pregunta dels congressistes buscava una de resposta clara: "¿Són les seves plataformes responsables, en cert sentit, de l'assalt al Capitoli?". "Sí o no?"

Només el director de Twitter, Jack Dorsey ha contestat que "sí", però explicant que "hi ha un ecosistema més ampli que s'ha de tenir en compte també". Sundar Pichai, director de Google, ha donat a entendre que la seva companyia se'n sent parcialment responsable, però que era una pregunta massa complexa per respondre amb un sí o un no. Per la seva banda, Mark Zuckerberg, director de Facebook, ha dit que la seva companyia només és responsable de crear un "sistema efectiu", però que els assaltants i l'expresident Trump eren els qui haurien de retre comptes de l'assalt.

Els congressistes no van quedar satisfets amb la visió dels empresaris, que, tot i haver pres mesures contra la desinformació, encara difonen una enorme quantitat de contingut erroni. Un dels més crítics amb els directius va ser el demòcrata Mike Doyle, que els acusava directament: "Aquest atac i el moviment que el va motivar van començar i es van nodrir de les vostres plataformes". Segons les investigacions, l'assalt es va organitzar a través de converses en aquestes xarxes socials, principalment.

En un moment de l'audiència, Dorsey va aprofitar per consultar amb els seus seguidors la resposta a la difícil pregunta que els congressistes li plantejaven i va piular un interrogant on es podia votar sí o no com a resposta. En poc més de mitja hora ja hi havia 40.000 vots emesos.

Qui s'ha de fer responsable del contingut publicat?

El debat legislatiu gira principalment al voltant de l'article 230 de la llei de comunicació decent, que allibera a les plataformes digitals de tota responsabilitat respecte del que publiquin els seus usuaris. Hi ha diverses propostes legislatives en tràmit, impulsades pels demòcrates, per canviar aquest article o inclús eliminar-lo.

En un comunicat que va publicar dimecres, Facebook deia que l'article hauria de refer-se perquè només les empreses que segueixen les millors pràctiques per intentar eliminar el contingut perjudicial puguin estar exemptes de responsabilitat del que publiquin els usuaris. Els congressistes van rebre amb bons ulls la proposta. Zuckerberg també va afirmar que la polarització del país no era culpa de les xarxes socials: "Crec que la divisió que vivim avui és el principal resultat d'un entorn polític i mediàtic que divideix els nord-americans".

Els republicans acusen les plataformes de silenciar especialment veus conservadores referint-se al tancament de perfils de Trump. Twitter va eliminar el compte del mandatari per incitació a la violència i Facebook està esperant la resposta del seu consell executiu sobre si eliminar el perfil de l'expresident, també suspès a YouTube.

Els congressistes critiquen també el paper que les xarxes socials estan tenint en la difusió de desinformació sobre la vacuna contra el covid-19, i l'impacte que poden tenir en la salut mental de la població més jove. La preocupació per la desinformació a les xarxes socials va augmentar especialment després que les agències d'intel·ligència dels Estats Units diguessin que Rússia les feia servir per interferir en les eleccions presidencials de 2016.