I Goliat va esclafar David
Ara que la legalitat fa nosa, la responsabilitat política és una quimera i els principis semblen un entrebanc pretensiós, sorprèn el sobtat corrent de solidaritat del Regne Unit, Austràlia o Taiwan cap a Hong Kong, a punt de ser deglutit per la Xina.
Encara falten 27 anys perquè l’excolònia -en teoria, encara governada per l’acord d’“un país, dos sistemes” que va regir la seva devolució el 1997- sigui absorbida per Pequín, però les presses de Xi Jinping per homogeneïtzar tot el territori, com va fer amb Xinjiang i el Tibet en les dues últimes dècades, l’ha portat a aprovar una draconiana llei de seguretat nacional que implica la pèrdua de facto de les llibertats de l’illa i que amenaça amb cadena perpètua els que es manifestin a favor de la democràcia, Nèmesi del règim comunista.
La Xina, que comença a perdre les maneres animada pel triomfalisme econòmic, va gaudir el moment. Va aprovar la llei, elaborada en secret, dimarts a la mitjanit, data del lliurament de Hong Kong. Un responsable el va qualificar de “regal d’aniversari” per a l’illa. Un obsequi enverinat que inclou càrrecs de terrorisme, sedició i subversió per a qui enarbori consignes independentistes, danyi el mobiliari públic o participi en piquets, de manera que desactiva les protestes multitudinàries que exigien democràcia. La separació de poders queda tocada de mort -serà la cap de l’executiu autònom de Hong Kong, fidel a Pequín, qui nomeni els jutges- i la creació d’una nova oficina de Seguretat Nacional a càrrec de les forces xineses implica el risc que els detinguts siguin enviats als tribunals de la Xina continental, sense garanties jurídiques.
Boris Johnson ha anunciat tres milions de passaports de nacionals a l’estranger per als de Hong Kong i Scott Morrison ha dit que Austràlia els concedirà visats de refugi. Taiwan, amb la progressista Tsai Ing-wen al capdavant, és precursora, sabent que és el pròxim objectiu de la Xina. Des del 2019 era el destí de l’oposició de Hong Kong amenaçat pel projecte de llei de fugitius que hauria permès transferir a la Xina qualsevol persona en cerca per Pequín. Aquesta setmana ha creat una oficina per tramitar sol·licituds d’asil.
Els gestos revelen la gravetat de la situació i també el fracàs internacional a l’hora de parar els peus al gegant xinès en el seu insistent menyspreu dels drets bàsics. L’enfonsament de l’únic oasi de llibertat en territori xinès s’ha precipitat aprofitant el focus mediàtic de la pandèmia, el Black Lives Matter i processos electorals incerts. Les represàlies adoptades pels Estats Units, que han revocat els acords especials amb l’excolònia britànica i han aprovat sancions, només confirmen el final de Hong Kong com a centre financer a l’Àsia.
El relleu de Xangai
El seu buit l’ocuparà Xangai o Shenzhen, cosa que apuntala l’ambició pequinesa d’atraure al seu territori, sota les seves normes, les empreses internacionals que vulguin fer negocis a l’Àsia oriental.
El David hongkonguès, les manifestacions que van copar l’estiu passat tants titulars com la repressió policial, ha sigut aixafat pel Goliat xinès amb total impunitat. La ceguesa internacional o la seva incapacitat per centrar-se en més d’un problema alhora no eximeixen de responsabilitats ni riscos.
El país que intenta anul·lar la identitat de Hong Kong és el mateix que du a terme un genocidi cultural i demogràfic: aquests dies s’ha demostrat que hi ha una campanya d’esterilització de uigurs -la minoria musulmana represaliada- per part de Pequín a Xinjiang. I és el mateix país que aspira a liderar el món davant el col·lapse dels Estats Units.