Giusi Nicolini: “La meva por més gran és que ens acostumem a comptar els morts”

LampedusaAlcaldessa de Lampedusa des del maig del 2012, Giusi Nicolini és una de les persones que coneix millor el drama de les pasteres al Mediterrani. Des que va accedir al govern municipal de l’illa ha hagut de fer front a l’arribada, acollida i mort de milers d’immigrants. “No sabem on hem de posar els morts ni els vius”, deia el 3 d’octubre del 2013, després del naufragi d’una embarcació amb 368 immigrants. Un any i mig després, admet que la tragèdia no s’ha aturat. Al contrari, deixa clar que la situació és molt pitjor.

Quanta gent ha de morir al Mediterrani perquè les coses canviïn?

No ho sé, esperem que no gaire més. Les últimes 900 persones mortes han aconseguit que el problema entri a l’agenda política europea. Però la meva por més gran és que, mentre que abans se silenciava el que passava al mar, ara s’acabi caient en la indiferència i ens acostumem a comptar els morts.

¿Confia en les noves mesures plantejades per la Unió Europea?

Sóc bastant pessimista amb aquest tema. Ja hem vist en altres ocasions quines són les línies d’actuació a Europa, i el que ens demostra l’experiència és que es tracta d’un camí equivocat. Aquesta gran tragèdia encara no s’ha assumit com una tragèdia humanitària, i ho és, i necessita esforços i accions polítiques completes.

Per on s’hauria de començar?

Després d’un naufragi de grans dimensions com el de la setmana passada, el que caldria fer és potenciar el salvament i no l’engarjolament al mar. Mentre l’estratègia sigui abandonar-los i negar-los l’entrada, el resultat serà horrible.

Com a alcaldessa de Lampedusa, porta d’entrada d’Europa, ¿quin sentiment té pel que fa a la tragèdia?

Ràbia, però no desesperació. Nosaltres no podem desesperar-nos com ells [els immigrants]. Nosaltres tenim el deure d’aixecar la veu, de demanar justícia, de dir la veritat. No podem caure en el que pensen molts, fins i tot italians, que diuen que Europa els ha d’oblidar perquè ja n’estem cansats. Crec que, per contra, hem de deixar clar que aquestes persones són víctimes no només de la guerra i el crim organitzat, sinó també de la frontera europea.

¿El sentiment d’acollida dels habitants de Lampedusa pot arribar a canviar si no es redueix la pressió?

El sentiment no canviarà perquè som així, però sí que augmenta el cansament de veure que no canvia res. Pot ser que els habitants de Lampedusa, en algun moment, diguin que és inútil el que estem fent, que és inútil el que hem fet fins ara perquè no canviarà res. És per això que necessitem que hi hagi avenços com més aviat millor.

¿Què els diria als europeus que rebutgen acollir més immigrants?

Que si vinguessin aquí i veiessin l’arribada d’una mare amb el seu fill ho veurien d’una altra manera i farien el mateix que fem nosaltres. Són aquestes persones les que han de canviar. No és la política la que guia el país, sinó els polítics els que es fan guiar pels sentiments de les persones que tenen por del que no coneixen, que pensen que els immigrants vénen a prendre’ns la feina. Per això és molt important treballar en la presa de consciència. Fins que no vencem la por, els Salvini i els Le Pen de torn no marxaran.