Giorgia Meloni, la líder de la ultradreta que aspira a substituir Draghi

RomaTot just unes hores després que el primer ministre Mario Draghi presentés la seva dimissió, va començar a filtrar-se als mitjans italians una llista de ministres d'un hipotètic executiu encapçalat per Germans d'Itàlia. Per a sorpresa de molts, la majoria dels noms pertanyien a tecnòcrates externs al partit com Elisabetta Belloni, candidata a succeir Sergio Mattarella com a presidenta de la República abans que aquest acceptés un segon mandat, que podria canviar la prefectura dels serveis secrets pel ministeri d'Exteriors. O potser no hauria de sorprendre tant, perquè el partit Germans d'Itàlia és, bàsicament, Giorgia Meloni. “Estem llestos. Aquesta nació necessita desesperadament recuperar la seva consciència, el seu orgull i la seva llibertat”, va afirmar en un missatge amb què donava per inaugurada la campanya electoral amb el cadàver de Draghi encara calent.

Fa anys que la líder de Germans d'Itàlia es prepara per a aquest moment. Després de la caiguda del segon executiu de Giuseppe Conte el gener del 2021, Meloni va decidir no donar suport al govern d'unitat nacional presidit per Mario Draghi i mantenir-se com l'únic partit als bancs de l'oposició. “Estic convençuda que Itàlia necessita més que mai una oposició lliure i responsable”, va defensar aleshores. Una aposta arriscada, considerada per molts dins mateix de les seves files un suïcidi polític, que, tot i això, li ha sortit rodona.

L'abrupta sortida de l'escena política de l'expresident del Banc Central Europeu, que ha dimitit aquesta setmana després de perdre el suport de tres socis de la majoria parlamentària que li donava suport, ha impulsat la carrera cap al Palazzo Chigi d'aquesta política romana que aspira a convertir-se en primera ministra després de les eleccions del 25 de setembre. El seu partit encapçala els sondejos amb gairebé un 24% de la intenció de vot, seguit de prop pels socialdemòcrates del PD amb un 22%. La Lliga de Salvini i la Força Itàlia de Berlusconi, que fins fa poc consideraven Meloni una aliada i no una amenaça, s'han de conformar amb el 14% i el 7,4%, respectivament.

Els tres partits del bloc de dreta es presentaran en coalició a les pròximes eleccions, però amb llistes separades, i serà la formació més votada qui decidirà el candidat a primer ministre. “Vam tenir tres governs diferents, tres majories diferents, però no van funcionar. Perquè els únics governs que funcionen són els que tenen la majoria amb una visió compartida”, va declarar aquesta setmana Meloni mentre celebrava la caiguda de Draghi.

Després de gairebé dos anys d'estabilitat, la victòria de Meloni a les urnes podria fer un gir radical a la política exterior de Roma, que havia aconseguit refermar el seu rol internacional durant la presidència de l'exbanquer. A Brussel·les tremolen davant la perspectiva que Itàlia es converteixi en el primer gran país de la UE governat per l'extrema dreta.

Amb 45 anys i una filla fruit d'una relació amb un periodista amb qui no està casada, Giorgia Meloni no és cap nouvinguda a la política italiana. Nascuda a la Garbatella, un barri obrer del sud de la capital, amb 15 anys es va unir a les joventuts del postfeixista Moviment Social Italià i amb 21 va entrar a l'ajuntament de la capital a les files d'Aliança Nacional. Poc després va fer el salt definitiu al Parlament gràcies a Silvio Berlusconi, que el 2008 la va nomenar ministra de la Joventut, càrrec que va exercir fins a la caiguda de l'últim govern del Cavaliere el 2011. Un any més tard, va fundar el partit Germans d'Itàlia.

El seu ascens dins de la dreta italiana s'ha forjat des d'aleshores gràcies a la defensa a ultrança de la família tradicional i les arrels cristianes de la UE, així com al seu feroç atac a la immigració. Un discurs semblant al de Salvini, però amb matisos. En plena crisi migratòria, amb Il Capitano al ministeri de l'Interior embrancat en una guerra contra els vaixells de rescat a la Mediterrània, Meloni va apujar l'aposta i va proposar enfonsar les embarcacions i repatriar els “clandestins”. Admiradora de Donald Trump, el seu discurs radical l'ha portat a bastir ponts amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, a qui va arribar a definir com “un patriota sense por de denunciar la islamització d'Europa”.

A Espanya, Santiago Abascal ha trobat en Meloni la seva inspiració, sobretot després que la relació entre el líder de Vox i el de la Lliga naufragués per les contínues exhibicions de simpatia de Salvini amb l'independentisme català. “És una autèntica patriota”, la va definir Abascal després de convidar-la a participar en un acte de Vox a Marbella al juny, durant la campanya per a les eleccions a Andalusia.

"Jo soc la Giorgia, soc una dona, soc una mare, soc cristiana, soc italiana. I no m'ho poden treure!”, va cridar en espanyol des de l'escenari per tancar el seu incendiari discurs. Un missatge que no era cap novetat, sinó una traducció d'un altre de pronunciat en una multitudinària plaça romana el 2019, que va acabar sent viral després que un youtuber el convertís en un remix a ritme de música techno per ridiculitzar-la. Ella, no obstant, va saber aprofitar l'estrebada i el va transformar en l'ADN del programa polític amb què aspira a governar Itàlia: Déu, pàtria i família.