Denis Mukwege rebia ahir emocionat el premi Sàkharov del Parlament Europeu i feia saltar les llàgrimes a més d’un eurodiputat amb les seves paraules. Fa poc una periodista qualificava encertadament aquest ginecòleg de la República Democràtica del Congo com “l’home que repara les dones trencades”, unes dones víctimes de la violència sexual més brutal que arriben a l’hospital que dirigeix destrossades, buscant l’ajut que els curi les ferides, no només físiques. Poc abans de rebre la distinció més important de la cambra d’Estrasburg als defensors de la llibertat i els drets humans, Mukwege advertia al seu compte personal de Twitter que els guardons no ho són tot: “No significaran res per a les dones si no ens acompanyeu en el camí de la pau, la justícia i la democràcia”.
Amb 59 anys i obligat a viure amb escorta permanent, Mukwege té fama de no mossegar-se la llengua. I ahir tampoc no ho va fer davant d’un auditori entregat a ell i a la seva causa. “El cos de la dona s’ha convertit en un camp de batalla i les violacions en una arma de guerra”, va afirmar. Una realitat que ell coneix de primera mà. De petit, el Denis visitava malalts que buscaven confort espiritual acompanyant el seu pare, un pastor pentecostal, i ja d’adult va voler afegir-hi un ajut mèdic i científic. Així, el 1998 va fundar l’Hospital Panzi, a la localitat de Bukao, una referència en el tractament d’abusos sexuals de dones i de menors. Cada dia una dotzena de dones traspassen la porta del centre amb una experiència traumàtica al cos: violacions en grup, agressions als genitals amb les tècniques més salvatges.
D’escuts humans
Elles, les dones, van fer mans i mànigues perquè el seu salvador tornés de França, on s’havia refugiat després d’un atac que gairebé li costa la vida. Un grup de dones no va parar fins a recollir els diners necessaris per pagar-li el bitllet d’avió, cèntim a cèntim, venent plàtans fregits. Un cop a casa, elles un altre cop li van fer d’escut humà plantant-se davant de l’hospital per evitar agressions.
A Mukwege li busquen les pessigolles perquè no té cap mirament a l’hora d’assenyalar els culpables de la situació caòtica que viu el país. Les dones, en canvi, adoren el ginecòleg i el seu equip perquè són capaços de retornar-los l’autoestima i treballen per trencar els estigmes de les dones violades. La feina de recuperació va més enllà, i el doctor ha engegat un programa de microcrèdits, una escola i un centre de formació per gestionar els casos de maltractament.
Ahir el ginecòleg va reclamar més implicació i solucions dels polítics europeus perquè el Congo aconsegueixi una pau estable, alhora que va demanar la creació d’un tribunal internacional per jutjar les violacions de drets humans. “Cada cop que violen una dona, una mare o un fill és com si violessin la meva família”, va dir.