Internacional24/12/2020

Gibraltar, la tanca que corre el risc d’endurir-se un cop més

Q.a.
i Q.a.

LondresLes turbulències dels últims dies entre Londres i Brussel·les han eclipsat el problema fronterer que la Unió Europea, i especialment Espanya, té a Gibraltar des de l’1 de gener. Durant els quatre anys llargs del procés de divorci, el Penyal ha provocat un dels fets més absurds de les relacions hispano-britàniques recents: l’abril del 2017, l’exlíder conservador Michael Howard va assegurar a la premsa britànica que la llavors primera ministra, Theresa May, no dubtaria en anar a la guerra per defensar Gibraltar com Margaret Thatcher va fer el 1982 per defensar la sobirania de les Malvines.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’estirabot va quedar en no res, per la pròpia ridiculesa de les declaracions i també perquè, ni que sigui amb la boca petita, Madrid ha renunciat -o no hi ha insistit més- a parlar de sobirania. Per una vegada, el govern espanyol ha pres una actitud pragmàtica, i intenta salvar els mobles i que la posttransició del Brexit no causi més mal del que ja es preveu que causarà.

Cargando
No hay anuncios

Fa mesos que Madrid busca una solució amb Londres i Gibraltar perquè la tanca no esdevingui dura i es torni al període 1969-82, quan per arribar a Gibraltar des de Madrid, Barcelona o Sevilla pràcticament calia abans fer escala a Londres o Lisboa, ateses les dificultats que implicava creuar la frontera terrestre. Ara, però, la tanca serà frontera exterior no només entre Espanya i el Regne Unit sinó entre Schengen i la UE, d’una banda, i territori britànic, de l’altra.

Però entre 10.000 i 15.000 persones la creuen a diari. Des de l’1 de desembre els espanyols i comunitaris que treballen a Gibraltar s’han pogut inscriure en un registre creat per les autoritats del Penyal perquè el seu trànsit diari sigui fluid. Però la resta de transeünts i totes les mercaderies seran mirades amb lupa abans de posar un peu a l’avantsala de Londres. El pacte pot facilitar una mica la solució futura, i l’agilitat de les relacions, gràcies a la proposta espanyola que Gibraltar continuï en la unió duanera, en el mercat interior i fins i tot dins de Schengen. Però Gibraltar no té autoritat per aconseguir-ho i ha d’esperar una decisió que arribarà des de Londres.