Gibraltar davant del ‘Brexit’: Un clam a favor d’Europa

GibraltarÉs un debat encès, amb les enquestes que es mouen entre el sí i el no. Els britànics aniran a les urnes el 23 de juny per decidir si volen continuar a la Unió Europea o prefereixen sortir-ne. Però a Gibraltar, territori britànic a l’extrem sud de la península Ibèrica, tothom ho té clar: ningú qüestiona la pertinença a la UE. Només un reduït grup de gibraltarenys van assistir fa uns dies a un acte de la campanya del no a Europa, organitzat des de Londres. Aquí, l’únic lema que acapara la campanya és un missatge breu i clar: “ I’m in” [Jo, dins].

Si el referèndum serveix per a alguna cosa és per unir els partits polítics i els 33.000 habitants de Gibraltar sota una mateixa causa, amb el temor que aquest lloc singular caigui en la incertesa -més acusada que al mateix Regne Unit- si els votants opten pel Brexit.

Gibraltar és un exemple de com la Unió Europea, amb tots els seus defectes, ha fet de bàlsam per apaivagar la controvèrsia persistent sobre la sobirania del penyal entre Espanya i el Regne Unit. Liquidar aquest marc de la UE podria reactivar vells conflictes.

Les pors per l’impacte d’un Brexit són també àmpliament compartits pels 10.000 treballadors que es desplacen diàriament a Gibraltar des de les ciutats espanyoles que l’envolten, una zona econòmicament deprimida on viuen 267.000 persones.

Un estatus especial dins de la UE

Quan el Regne Unit es va unir a la UE el 1973, Gibraltar va negociar un tracte especial que reflectia el seu aïllament. Quatre anys abans, la dictadura de Franco va tancar la frontera amb Gibraltar i el territori va passar a dependre només dels subministraments i el finançament que arribava de Londres, explica Fabian Picardo, primer ministre de Gibraltar. Al penyal se li va concedir una pertinença híbrida. Com a port lliure, va ser exclòs de la unió duanera, un fet que li ha permès impulsar activitats comercials i de serveis amb una fiscalitat avantatjosa. Quan Espanya va recuperar la democràcia i va tornar a obrir totalment la frontera el 1985, l’economia de Gibraltar va fer un salt. I els últims anys ha sigut un exemple inèdit de creixement econòmic al sud d’Europa.

“Gibraltar té un estatus únic dins de la UE”, diu John Isola, vicepresident de la Cambra de Comerç de Gibraltar. “El nostre model econòmic es basa en els impostos baixos en el marc d’un sistema legal anglosaxó que ofereix tota mena de serveis als països europeus”. Però tot això quedaria en no res si el Regne Unit abandona la Unió. Gemma Vasquez, advocada que coordina la campanya a favor de mantenir Gibraltar dins de la UE, assegura que els inversors ja estan inquiets. “Estem introduint clàusules als contractes que diuen que si el Brexit passa serà una causa de força major”, diu, de manera que es limitaria la responsabilitat dels inversors. A més, la pertinença de Gibraltar a la UE, diu Fabian Picardo, el protegeix de les ànsies d’Espanya, ja que Europa actua com a garantia que no s’apliquen sancions contra Gibraltar, que anirien contra les obligacions dels tractats europeus.

Si Espanya es decideix a bloquejar Gibraltar després d’un hipotètic Brexit, això seria un problema per a espanyols com Miguel Valencia, de 51 anys, que creua des de la Línia de la Concepción cada dia per treballar repartint begudes a Gibraltar. Valencia explica que acaba de fer uns cursos de reciclatge professional per ser electricista i que ja havia fet alguns treballs a Espanya, “per si perdo aquest treball i necessito trobar feina fora de Gibraltar”.

Valencia explica que el seu pare havia treballat per a la mateixa empresa que ell, però que va perdre la feina el 1969 quan Franco va reclamar la sobirania i va tancar la frontera. “Va ser un cop important, sobretot perquè el meu pare era l’únic que ingressava diners a casa -recorda Valencia-. Si això passa ara, amb la mala situació laboral a Espanya, serà difícil trobar feina”.