La gestió del coronavirus ensorra la imatge internacional de Suècia

Malmö (suècia)Al principi de la pandèmia el món va començar a mirar cap a Suècia amb estranyesa, curiositat, desconcert i, fins i tot en algun cas, amb una certa admiració. El país escandinau havia decidit fer front al coronavirus sense imposar pràcticament cap restricció, mantenint escoles i negocis oberts i confiant en la responsabilitat i el seny dels ciutadans. Això el feia únic a Europa (i en bona part del planeta), on la tònica general havia sigut tancar els ciutadans a casa, en més o menys grau, per mirar de frenar la propagació del virus. Mitjans de tot el món van començar a fixar-se cada cop més en Suècia, fins al punt que ha rebut durant aquests tres mesos més atenció mediàtica que mai.

“Mai abans hem vist cap cas en què Suècia s’hagi posat tant en el punt de mira, és una situació única”, explica a l’ARA Sofia Bard, cap de l’equip d’anàlisi del Swedish Institute, una agència pública que promou la bona imatge de Suècia i monitoritza tot el que es publica sobre el país en dotze llengües. Mentre que al principi els articulistes i analistes no es posaven d’acord sobre si l’estratègia de Suècia era temerària o visionària, en les últimes setmanes la narrativa ha sigut clarament negativa. S’ha destacat l’elevada mortalitat per covid-19 al país, sobretot en comparació amb la resta d’estats nòrdics, que sí que van optar per minimitzar l’activitat de la societat -tot i que sense un confinament total- i que de moment se n’estan sortint molt millor.

Suècia ha registrat 481 morts per milió d’habitants (5.053 en total fins ahir), una xifra que la situa com el cinquè país del món amb més mortalitat -exceptuant-ne els microestats-, gairebé cinc vegades més que Dinamarca i deu vegades més que Noruega, segons el portal d’estadística Worldometers. A mitjans de maig alguns dels diaris internacionals més prestigiosos es van fer ressò de les dades publicades per Our World in Data, un portal de recerca de la Universitat d’Oxford que destacava que Suècia s’havia convertit en el país europeu amb el nombre més elevat de morts diàries en relació amb la seva població.

“Inicialment hi havia molt d’interès en el fet que Suècia hagués triat un camí diferent i la majoria de notícies eren neutrals, però des de fa unes tres setmanes hem vist més notícies negatives. La informació es va passar a centrar en els efectes d’aquesta estratègia, al mateix temps que apareixien les estadístiques de la Universitat d’Oxford”, admet Bard, que subratlla que la reputació és una qüestió essencial que afecta les inversions, el comerç, el turisme i les relacions diplomàtiques.

Esforç del govern

Malgrat que a finals d’abril el primer ministre, Stefan Löfven, va assegurar que no estava preocupat per la imatge de Suècia, el cas és que el govern de centreesquerra està fent un esforç per capgirar la narrativa. Ha convocat rodes de premsa exclusives per a corresponsals internacionals i uns quants ministres i sobretot Anders Tegnell, l’epidemiòleg estatal que ha encapçalat la crisi, han aparegut en mitjans de tot el món insistint que l’estratègia de Suècia no era diferent de la resta i que els objectius no havien sigut mai ni prioritzar l’economia ni tampoc la immunitat de grup, com han afirmat moltes de les informacions publicades. “Vam veure des del principi el malentès respecte a la immunitat de grup. També hi va ajudar que Donald Trump parlés de Suècia a Twitter i a les seves rodes de premsa”, explica Bard.

“De vegades em sento com un sac de boxa”, va dir no fa gaire Anders Tegnell, que s’ha cansat de repetir que no es poden comparar les xifres de morts entre diferents països perquè cadascun té maneres diferents de registrar-los. Però aquest discurs no serveix quan la comparativa es fa entre els països nòrdics. Dinamarca, Finlàndia i Noruega han seguit molt de prop l’evolució de l’epidèmia a Suècia i, ara que comencen a reobrir fronteres, es resisteixen a fer-ho també amb els veïns suecs argumentant que la incidència de la infecció hi continua sent molt més elevada, una situació que preocupa sobretot el sector turístic. Segons Bard, fa vint anys que la percepció internacional de Suècia és “molt positiva i molt sòlida” i ara caldrà analitzar “si hi ha una correlació entre la imatge dels mitjans de comunicació i la percepció del públic general”.