La dreta francesa s'enlaira i Le Pen s'encalla

ParísGalleda d'aigua freda a l'extrema dreta de Marine Le Pen en la primera volta de les eleccions regionals i departamentals. Segons els sondejos a peu d'urna s'hi ha registrat una abstenció rècord, més del 65%, i n'han sortit reforçats el Partit Socialista i Els Republicans, el partits de centre-esquerra i centre-dreta tradicionals. Així, tot i que els conservadors fa anys que estan enfangats en guerres internes pel lideratge, han sigut la gran sorpresa de la nit al passar per davant de l'extrema dreta amb gairebé el 30% dels vots a escala estatal.

La dreta clàssica, doncs, hauria guanyat de manera molt clara en regions on ja governava, com a l'Illa de França (la regió de París), els Alts de França i Alvèrnia-Roine-Alps i hauria obtingut més vots dels que apuntaven els sondejos d'abans de les eleccions a PACA (Provença-Alps-Costa Blava), l'única regió en què l'extrema dreta té possibilitats reals de triomf. Els conservadors s'han quedat a molt poca distància del Reagrupament Nacional de Le Pen, que va fitxar l'exministre i eurodiputat Thierry Mariani, un candidat que ve de la dreta tradicional, per mostrar una imatge més moderada i esgarrapar vots dels conservadors de la regió, de la qual Marsella és la capital. Tot i aquesta operació, els ultres haurien tret pitjors resultats del que apuntaven els sondejos d'abans de les eleccions i sembla que suaran sang per conquerir la primera regió de la seva història. En total, a tot França l'extrema dreta hauria passat del 27,7% de vots que va aconseguir en les anteriors eleccions regionals al 18,5% d'aquest cap de setmana.

A la regió de París, malgrat que la presidenta sortint, Valérie Pacrésse, hauria guanyat amb més del 30% dels vots, cinc llistes més han passat a la segona volta i l'esquerra es podria unir per guanyar la capital francesa. En aquest sentit, l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ja ha demanat fer "una gran unió de forces d'esquerres" darrere de l'ecologista Julien Bayou.

Pel que fa als socialistes, que tenien l'objectiu posat en salvar els mobles, també haurien tingut una bona jornada electoral. Han conservat totes les regions on governen: la candidata sortint d'Occitània, Carole Delga, ha tret el 40% dels vots, i a Nova Aquitània, Bretanya i Centre-Vall del Loira també poden estar tranquils. Per contra, no s'han mantingut com la força d'esquerres més votada en totes les regions. A País de la Loira, l'únic territori que l'esquerra té l'oportunitat de conquerir als conservadors, els verds han quedat per davant dels socialistes.

Els bons resultats de les formacions polítiques tradicionals ha evitat que el partit del president del país, Emmanuel Macron, La República en Marxa, que esperava rebre més suport, fes un primer pas en l'arrelament al territori en les seves primeres eleccions regionals. Només ha obtingut el 10% dels vots a escala estatal, i els diferents secretaris d'estat i ministres macronistes que s'han presentat en els comicis han fracassat. Alguns no han passat ni a la segona volta –es necessita almenys el 10% dels vots–, i l'únic candidat amb qui Macron tenia l'esperança de guanyar la primera regió, Marc Fresneau, ha quedat quart amb el 15,5% a Centre-Vall del Loira.

Avantsala de les presidencials?

Més enllà dels governs regionals, aquestes eleccions també són rellevants perquè se celebren a menys d'un any dels comicis presidencials de l'abril i maig del 2022, en què Macron es juga la reelecció. En aquest sentit, ni el cap d'estat ni Le Pen han aconseguit en la primera volta l'empenta que esperaven rebre per a la carrera presidencial. En canvi, sí que poden utilitzar les eleccions regionals de trampolí cap a l'Elisi els conservadors Xavier Bertrand (Alts de França), Laurent Wauquiez (Alvèrnia-Roine-Alp) i Valérie Pacrésse (Illa de França).

Diumenge que ve, el 27 de juny, se celebrarà la segona volta de les eleccions regionals i departamentals. Diferents candidats han fet una crida a la participació tan bon punt han sortit els pronòstics dels sondejos a peu d'urna. I hi ha hagut qui, com Le Pen, ha justificat els seus resultats assegurant que l'abstenció massiva l'ha perjudicat. En tot cas, tal com ha dit el ministre de l'Interior, Gerald Darminin, tots coincideixen en remarcar que el desencís dels francesos per les eleccions regionals i departamentals és "molt preocupant". Diumenge que ve es veurà si la demanda dels dirigents polítics revertirà la que ha estat la cita electoral amb menys participació de la història de la V República.