“El meu germà va començar a resar a la presó d’Itàlia”

Oueslatia (tunísia)Les autoritats alemanyes han ordenat la cerca i captura del tunisià Anis Amri després d’haver trobat les seves empremtes en el camió que va envestir un mercat nadalenc a Berlín dilluns, amb el resultat de 12 morts, en una acció reivindicada per l’Estat Islàmic. A poc a poc van apareixent informacions que permeten elaborar el seu perfil. Com altres jihadistes que han sembrat el terror a Europa des de la irrupció del nou grup jihadista, Amri, de 24 anys, té un turbulent passat de pobresa i petita delinqüència, i prové d’una família poc religiosa. Tanmateix, alguns detalls continuen en l’aire. Per exemple, no queda clar quan ni com es va radicalitzar i va abraçar el jihadisme.

“Quan vivia aquí no resava, bevia alcohol i li agradava molt la música. Estant a la presó a Itàlia sí que va començar a resar. Potser es va radicalitzar allà”, recorda la Saïda, una de les seves cinc germanes, que fa referència als quatre anys que va passar a la presó a Sicília després d’haver sigut sentenciat per vandalisme i furt i haver incendiat un edifici.

De fet, la premsa italiana apunta que el penal de Palerm és conegut per ser un focus de radicalització d’interns comuns. “Parlava sovint amb la seva germana, que no porta el hijab, i mai no va intentar convèncer-la que se’l posés. A més, continuava en contacte amb alguns dels seus amics que són policies i soldats”, afegeix el Walid, un altre dels seus germans.

Dos dies després que sortís a la llum pública la seva identitat com a principal sospitós, la família d’Amri encara es mostra incrèdula i espera que es tracti d’una confusió. “L’última vegada que vaig parlar amb l’Anis va ser diumenge passat, el dia abans de l’atemptat. I no vaig notar res estrany en ell. Em va preguntar per la família, i aquestes coses. Parlem sovint”, explica Nour Huda, la seva mare. Des de llavors ha intentat infructuosament posar-se en contacte amb ell. El seu telèfon mòbil està sempre apagat i no ha donat cap senyal de vida a Facebook.

“Si ha sigut ell, ha portat la vergonya a la família i a tot el país”, afirma el Walid, de 30 anys, assegut a la humil sala d’estar de la vivenda familiar, situada a Oueslatia, un poble remot de la marginada zona central de Tunísia. “Sentim molt el que ha passat. Volem oferir el nostre condol als familiars de les víctimes i al poble alemany. Nosaltres no justifiquem de cap manera una cosa així”, afegeix. En diverses ocasions, la mare de l’Anis i cinc dels seus nou fills interrompen la conversa entre sanglots. “Hagi sigut culpable o no, li demanem que s’entregui a la policia i assumeixi la seva responsabilitat”, apunta la Saïda.

Viure un malson

El destí ha volgut que la família visqui un autèntic malson en un dia que estava destinat a ser de joia. Ahir Anis Amri feia 24 anys, i volia que fos l’últim a l’estranger. “Com molts altres tunisians, va marxar a Itàlia clandestinament, el març del 2011, perquè aquí no hi ha oportunitats... Estava estalviant per tornar l’any que ve i muntar un negoci”, comenta la Saïda, que com la majoria dels seus germans va emigrar a una ciutat de la costa per trobar feina. Actualment, a la casa hi viuen només la mare i dues filles.

Un dels punts foscos de la biografia d’Anis Amri és la seva condemna in absentia a cinc anys de presó per haver robat un camió amb violència. Alguns mitjans locals asseguren que aquesta va ser la raó per la qual va emigrar a Itàlia. Tanmateix, la família sosté que ell és innocent, i que només va assabentar-se de l’acusació estant ja al centre d’acollida d’immigrants de l’illa de Lampedusa. “Tant el noi que el va implicar en un primer moment com el propietari del camió van dir que no formava part del grup d’atracadors”, assegura la mare, mentre sosté un paper amb un segell judicial que ho confirma.

Tot i que la regió no és un feu tradicional de l’islamisme, desenes dels seus joves van marxar a Síria o Líbia per allistar-se a la jihad. “Els va reclutar un imam salafista que va arribar després de la revolució, abans que la policia l’arrestés i tanqués la mesquita”, diu la Hamida, una de les germanes. Segons l’ONU, de Tunísia han sortit més de 4.000 voluntaris cap a Síria i Líbia, la qual cosa el converteix en el primer país exportador de jihadistes.