Georges Mink: “Polònia és més proeuropea després del Brexit”
Sociòleg i politòleg especialitzat en Europa central i de l’est
BarcelonaEl sociòleg i politòleg Georges Mink acaba de visitar Barcelona convidat per l’Observatori Europeu de Memòries i el Diplocat i reflexiona sobre la deriva política a Polònia després de la victòria, l’octubre passat, del partit ultranacionalista Dret i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski.
Es parlava poc de Polònia fins ara…
Semblava que hi regnava la pau social, però era només una aparença. Durant l’anterior govern conservador es van liquidar les transferències socials i aquesta va ser la carta que, demagògicament, va jugar el partit de Jaroslaw Kaczynski per guanyar les eleccions de l’octubre.
Com s’ho va fer?
Kaczynski és molt impopular, però es va saber situar en segona fila i posar al capdavant persones joves i dinàmiques, entre elles la primera ministra, Beata Szydlo, que parlen per ell, com si fos ventríloc. També va amagar part del programa, com la reforma del Tribunal Constitucional i el revisionisme històric.
Amb Kaczynski, ¿ara el país es mira el melic?
Està centrat en la seva pròpia existència, la seva identitat, la seva història gloriosa, amb la intenció, diuen, de retornar la dignitat als polonesos. Així, el discurs de Kaczynski satisfà el 35% de la societat, entre els quals els que han quedat al marge dels beneficis de l’adhesió a la UE.
¿L’entrada a la UE no ha sigut una bona cosa per als polonesos?
Sí, però ha fallat la comunicació i hi ha perills que han aparegut amb molta cruesa, especialment l’amenaça russa amb la invasió d’Ucraïna.
Però és millor ser dins que fora de la UE per defensar-se…
Aquesta és la paradoxa. Encara avui, Polònia és un dels països més euròfils de la UE. Es considera que ser dins és una protecció.
¿No és, per tant, previsible un Brexit a la polonesa?
El Brexit a Polònia no ha provocat admiració, al contrari. La proclama és: “Nosaltres no volem això”. Fins i tot Kaczynski ho ha dit. Polònia és més proeuropea després del Brexit.
Al partit de Kaczynski se l’inscriu en l’onada populista que recorre Europa: Le Pen, Farage…
El populisme és un terme ambivalent. Al final són radicals que miren d’enlluernar una part de la població amb promeses que no tenen una cobertura real però que són un somni per a la gent.
Per què l’Europa central no vol acollir refugiats?
Són països homogenis des del punt de vista ètnic. Però, a més, han percebut les quotes d’acollida dictades per Brussel·les com una continuació de la política imperial que abans venia de Moscou.