BarcelonaGeorge Floyd i Derek Chauvin, el policia acusat d'haver-lo asfixiat fins a la mort, havien treballat a la mateixa discoteca llatina de Minneapolis, tot i que la propietària del local ha dit que dubta que interactuessin i que no va ser fins al fatídic dia en què els dos homes es van trobar en un carrer de la ciutat de Minneapolis. Darrere del cotxe patrulla aparcat a l'exterior d'una botiga, Chauvin va posar el genoll sobre el coll de Floyd i durant vuit minuts i 46 segons no va parar de pressionar fins que a poc a poc l'home, de 46 anys, va morir asfixiat.
"No puc respirar, senyor", se li sent dir en repetides ocasions a les imatges enregistrades per testimonis oculars i que han servit perquè hi hagi un cas judicial. En la denúncia que ha presentat l'advocat del comtat de Hennepin s'explica com l'agent es va estar en silenci mirant al terra, impertèrrit davant de les súpliques de la víctima, que es queixava que li feia mal tot el cos. Fins i tot després que la veu de Floyd s'apagués Chauvin va continuar amb el genoll fent força durant dos minuts i 53 segons.
La història de l'assassinat de Floyd, un afroamericà de 46 anys que deixa una filla de sis, comença a les 20 hores del vespre de dilluns, quan va entrar a una licoreria. A l'anar a pagar unes cigarretes de mentol el dependent el va acusar d'intentar colar-li un bitllet fals de 20 dòlars i va trucar a la policia.
Floyd ja havia sortit a l'exterior de la botiga quan va arribar la policia, que li va ordenar que entrés al cotxe patrulla. L'home s'hi va resistir i va ser el moment en què Chauvin el va tirar a terra i li va pressionar el coll amb el genoll. "Estàs parlant bé", li respon un dels agents que acompanyen Chauvin davant de la desesperació de la víctima, que no podia respirar. A les 20.24 Floyd ja no respirava, segons la denúncia. "Va morir per res, una cosa que no era res, no va ser res", es lamentava al New York Times Jason Polk, de 53 anys, conductor d'autobusos a la ciutat.
Maya Santamaria, propietària del club El Nuevo Rodeo, on els dos homes van coincidir a l'equip de seguretat, ha definit Floyd com una persona amb el somriure a la boca permanent, tot al contrari que Chauvin, de qui ha afirmat que sovint mostrava agressivitat amb els clients afroamericans i els ruixava amb esprai pebre.