El general rus botxí de Síria lidera l'ofensiva a Ucraïna

BarcelonaLa invasió russa d’Ucraïna ha entrat en una nova fase, amb la decisió del Kremlin de retirar les tropes que amenaçaven Kíiv –que ha deixat al descobert les atrocitats que van cometre en ciutats com Butxa o Borodianka– i concentrar totes les seves forces en la conquesta del Donbass, a l’est del país. Per fer aquesta feina ha elegit com a màxim responsable militar el general Aleksandr Dvórnikov, que té unes credencials esfereïdores pel paper que va jugar en les guerres de Txetxènia i de Síria. La decisió no és menor: fins ara no hi havia cap alt comandant del que el Kremlin anomena cínicament “operació especial” a Ucraïna.

El currículum de Dvórnikov es remunta a finals del 1999, quan va dirigir personalment la divisió d’infanteria que va convertir Grozni, la capital txetxena, en una ciutat en ruïnes a cop de míssil de creuer, bombes de dispersió i atacs d’artilleria sobre els barris. Quan la ciutat havia sigut escombrada, els soldats russos van entrar en petits grups per assassinar tothom que gosava sortir al carrer. Grozni va caure el 6 de febrer de l’any 2000 i un mes després Putin era escollit president de Rússia, convertit en un heroi de la lluita contra el terrorisme islamista.

El 2015 Putin va posar Dvórnikov a comandar les forces russes que, juntament amb les forces especials de l’Iran, van anar al rescat del seu aliat, Baixar al-Assad, acorralat per la revolta popular que ell va convertir en un bany de sang. Aleshores l’escenari no era Grozni, sinó Alep, que també va ser arrasada sota el comandament del general rus, una missió que li va merèixer la medalla d’Heroi de la Federació Russa, una de les més altes condecoracions del país. Després el general es va encarregar del comandament del Districte Militar del Sud, des d’on l’exèrcit rus va fer costat als insurgents del Donbass, va comandar Crimea i també les forces pro-russes a les regions d’Ossètia del Sud i Abkhàzia, arrabassades per Moscou a Geòrgia.

Faris Al-Bayoush, un coronel de l’exèrcit sirià que va desertar per unir-se a l’oposició contra Al-Assad, recorda com “el general va fer servir a Síria una estratègia de terra cremada, fins i tot utilitzant armes prohibides internacionalment i basant-se en la intensitat dels bombardejos aeris, aprofitant que l’oposició no tenia cap mena de defensa antiaèria”. En una conversa telefònica amb l’ARA des de Turquia, on viu exiliat, pronostica que “farà servir les mateixes tàctiques i els mateixos mètodes a Ucraïna, tot i que això impliqui moltes baixes a les seves files, perquè allà s’enfronta a un exèrcit organitzat i professional, i no a grups insurgents”. Precisament per la presència d’aquest exèrcit modern, l’excoronel sirià creu que Dvórnikov recorrerà a intensos bombardejos i atacs sobre les infraestructures, i alhora “a obrir diversos fronts simultàniament per dispersar les forces ucraïneses”.

"Cap respecte per la humanitat"

Qusair Nour, periodista de la ciutat siriana de Guta, que va patir un dels terribles atacs químics del règim d’Al-Assad, explica a l’ARA que no li han sorprès els atacs russos contra escoles, hospitals, refugis i altres objectius civils a Ucraïna: “No tenen cap respecte per la humanitat ni pel dret internacional”. I apunta que també a Síria hi va haver episodis de pillatge, com els que es veuen avui a Ucraïna: “Els invasors roben tot el que volen, actuen com animals saquejant i apilant als seus camions tot el que s’enduen o fins i tot carregant-ho a l’esquena”. La conclusió del periodista sirià és palmària: “Tot el que Putin ha ordenat fer a Ucraïna ho va fer a Síria multiplicat per deu; se’l coneix per la seva brutalitat, l’ús de la tortura i la fam, el bloqueig de l’accés al menjar, l'aigua i les medicines als civils, les fosses comunes, les violacions de dones i la terra cremada”. Admet que l’impacta veure com s’assemblen les imatges de la destrucció de les ciutats sirianes i les ucraïneses. També les dels refugiats fugint de tots dos països: “La diferència és que els ucraïnesos són acollits a Europa, mentre que els sirians són rebutjats, en alguns casos fins i tot retornats a Síria, cosa que equival a una pena de mort”.

I encara un altre paral·lelisme: les campanyes de desinformació: “Putin diu als russos que Ucraïna està plena de nazis, igual que els va dir que Síria estava plena de terroristes, en realitat per atacar una població civil que només volia viure en pau”.