Estats Units

Mor Colin Powell, el general que va defensar la Guerra de l'Iraq i després se'n va penedir

Amb 84 anys, i tot i estar vacunat, el secretari d'Estat de George W. Bush no ha pogut superar les complicacions del covid-19

ARA
i ARA

BarcelonaL'exgeneral Colin Powell, una figura clau de les administracions nord-americanes del tombant de segle, ha mort per les complicacions del covid-19 aquest dilluns als 84 anys, segons ha anunciat la família, que ha aclarit que estava vacunat amb la pauta completa. Va ser el primer afroamericà a ocupar el càrrec de secretari d'Estat, que als Estats Units equival al ministeri d'Afers Estrangers, sota l'administració de George W. Bush (2001-2005).

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Powell, nascut el 1937 a Harlem, a Nova York, era un general de quatre estrelles retirat que va participar directament en els dos conflictes dels Estats Units amb l'Iraq. Del 1989 al 1993 va ser president de l'estat major conjunt, el màxim càrrec de les forces armades dels EUA, amb la qual cosa va supervisar l'anomenada Tempesta del Desert, la primera Guerra del Golf del 1991. Després de retirar-se de l'exèrcit, el president George W. Bush el va nomenar secretari d'Estat l'any 2000, un paper que es va convertir en fonamental amb l'agressiva política exterior del Pentàgon després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001. Powell va ser l'encarregat de defensar al Consell de Seguretat de l'ONU la invasió de l'Iraq, afirmant que el règim de Saddam Hussein disposava d'armes de destrucció massiva, cosa que després es va demostrar que era mentida. Bush no el va confirmar en el càrrec després de la seva reelecció i l'exgeneral mateix va admetre que la segona Guerra del Golf "era una taca" a la seva reputació.

Cargando
No hay anuncios

Nascut a Harlem de pares jamaicans, Powell va servir a Alemanya i també a la Guerra del Vietnam i després va ser assessor de seguretat nacional del president Ronald Regan al final de la Guerra Freda.

L'exgeneral sempre s'havia declarat votat republicà però el 2008 va donar suport al candidat demòcrata Barack Obama, que li va acabar oferint un càrrec a la seva administració.