Gazprom suspèn el subministrament de gas a Letònia
La corporació russa assenyala que Riga "ha violat les condicions de selecció de gas"
BarcelonaLa companyia russa Gazprom ha anunciat la suspensió del subministrament de gas a Letònia. "Avui Gazprom ha suspès el subministrament de gas a Letònia en el marc de la sol·licitud del juliol a causa de la violació de les condicions de selecció de gas", assenyala la corporació russa en un comunicat breu. Això passa un dia després que el país bàltic anunciés la represa de les importacions de gas rus a través d'una companyia mediadora que no ha volgut identificar per evitar haver de pagar en rubles, tal com exigeix el Kremlin. Segons Gazprom, Letònia va rebre més de 1.600 milions de metres cúbics de gas anuals el 2019 i el 2020.
La companyia de gas letona Latvijas Gaze (LG) ha estat criticada per comprar gas a aquesta nova companyia. Aigars Kalvitis, president del consell directiu, ha afirmat en un comunicat que estan pagant-lo "en euros, tal com ho requereix el marc regulador vigent a Letònia". A més, ha citat la llei de l'energia que va entrar en vigor al país fa dues setmanes, segons la qual es prohibirà comprar gas rus a partir de l'1 de gener del 2023. Fins aleshores, "el subministrament està permès". L'anunci ha causat enrenou entre els ciutadans, perquè des de l'abril teòricament s'havien de paralitzar les importacions de gas rus. El Servei de Seguretat de l'Estat Letó (VDD) va declarar divendres als mitjans locals que era coneixedor dels fets, però va evitar fer-ne cap més comentari. El govern letó tampoc ha reaccionat davant l'anunci de Gazprom.
De totes maneres, la ministra d'Economia, Ilze Indriksone, ha afirmat que "Letònia disposa de prou gas natural per passar l'hivern". En aquests últims mesos, la capital de Riga s'ha preparat per al possible tall de subministrament de gas rus. Així doncs, l'operador de la xarxa de gas natural dels països bàltics, Conexus Baltic Grid, ha emmagatzemat gas en un dipòsit subterrani i importat gas natural liquat (GNL) a partir d'una terminal al port de Klaipeda (oest). A més, les tres repúbliques bàltiques compten amb un gasoducte que les uneix (des d'Estònia) amb Finlàndia, de manera que tenen un grau addicional de seguretat de subministrament perquè poden compartir els aprovisionaments si hi ha una crisi.
Anteriorment, Moscou ja havia interromput el subministrament de gas a altres països, com Polònia, Bulgària, Finlàndia, els Països Baixos o Dinamarca. Tots ells van negar-se a pagar amb la moneda russa. A banda, Gazprom va reduir aquest dimecres a una cinquena part el flux de gas a Alemanya, un dels països més dependents de l'energia de Moscou. Així va deixar al 20% la capacitat del gasoducte de Nord Stream 1. Segons la companyia russa, la disminució va ser per "motius tècnics", ja que esperen rebre una turbina provinent del Canadà que impedeix el funcionament total del conducte. Es tracta d'un procediment que s’està allargant i que el Kremlin atribueix a les sancions imposades per la Unió Europea (UE) i el Regne Unit per la guerra. Des d'Europa, però, estan convençuts que tot plegat forma part d’una estratègia del Kremlin per fer pujar els preus i desestabilitzar els països europeus. Alemanya va acusar el Kremlin aquest dimecres d'utilitzar el gas per amenaçar i demostrar el seu poder.
El març passat Putin va anunciar que els "països hostils" al seu govern, entre ells Letònia, havien de pagar en rubles el subministrament de gas i petroli. Tanmateix, la Comissió Europea va demanar al grup dels Vint-i-set que continuessin pagant en la moneda que figurava als contractes previs a la guerra, dòlars o euros en gairebé tots els casos. Va justificar-ho argumentant que pagar en rubles seria una manera de vulnerar les sancions imposades a Rússia per la invasió d'Ucraïna.