Gaza lluita contra la pandèmia amb 4 hores d’electricitat al dia
Israel endureix el bloqueig i es detecten els primers contagis locals
BarcelonaDos milions de persones amuntegades en una franja de 40 quilòmetres, amb un 75% de la població per sota del llindar de la pobresa, i un sistema sanitari al límit per la manca de subministraments: la franja de Gaza té tots els punts per ser devastada per la pandèmia. Aquesta setmana s’han detectat els primers casos de contagis locals i tots els esforços per contenir el virus es compliquen per la crisi elèctrica: només hi ha 3 o 4 hores de subministrament al dia perquè l’única planta que funciona a la franja s’està quedant sense combustible amb les últimes restriccions a l’entrada de gasoil imposades per Israel l’11 d’agost. Les reserves de combustible, amb què funcionen els generadors dels hospitals, comencen a esgotar-se.
A Gaza la població s’havia acostumat a viure amb 8 hores d’electricitat al dia pel bloqueig isrelià, però les noves restriccions, en el context de la pandèmia, podrien ser catastròfiques. “La vida ja era molt difícil i ara amb tres o quatre hores de llum al dia en ple estiu és difícil confinar-se i també es complica la higiene. Els hospitals funcionen amb generadors però no sabem fins quan podran aguantar”, alerta en una conversa telefònica Ayman Al Djaroucha, coordinador de Metges Sense Fronteres a Gaza. Segons el ministeri de Salut, 60 dels 70 llits d’UCI disponibles a la franja estan ocupats per pacients amb tota mena de patologies, hi ha 120 nadons en incubadores i més de 900 malalts en tractament de diàlisi. Tots depenen de l’energia que tinguin els hospitals.
Aïllats del món
Amb tres morts per covid-19 des del març, el territori palestí havia pogut esquivar la pandèmia amb una estratègia de confinament estricte, que es va mantenir de març a juny, i sotmetent a una quarantena de 21 dies les poques persones que obtenien l’autorització d’Israel o d’Egipte per entrar a Gaza. Paradoxes del Pròxim Orient, l’aïllament forçat de la franja per terra, mar i aire imposat per Israel des de fa 13 anys havia protegit els gazatís del virus. Però les coses han canviat aquesta setmana quan les autoritats sanitàries de Gaza han comunicat els primers casos de contagis locals: els quatre primers es van diagnosticar dilluns, i divendres ja eren una vuitantena. S’ha perdut la traçabilitat.
“Fins ara només havíem tingut casos importats, que s’aïllaven als centres de quarantena, però des que es van trobar els primers contagis en un camp de refugiats les xifres s’estan disparant. Tenim una de les densitats de població més elevades del món i aquí les famílies són molt grans i tothom viu a la mateixa casa”, recorda Al Djaroucha. La policia de Hamàs -que governa la franja des que va guanyar els eleccions de 2007, una victòria a la qual Israel va reaccionar amb un ferri bloqueig econòmic que encara dura- supervisa el compliment dels confinaments, i escoles, botigues no essencials, bars i mesquites estan tancats, no es permeten les reunions i la gent només surt de casa -sempre amb mascareta- per comprar menjar o anar al metge.
Els talls de llum també afecten l’abastiment d’aigua a les cases que depenen de les estacions de bombeig, cosa que complica les mesures d’higiene. També han deixat de funcionar les depuradores i s’ha agreujat la contaminació de les platges, l’únic alleujament de l’estiu mediterrani. Segons la patronal de Gaza almenys dos mil negocis han hagut d’aturar-se per la manca d’energia.
“Viure amb 3 o 4 hores d’electricitat al dia determina el teu ritme de vida. Només pots comprar aliments frescos, perquè tot es fa malbé a 32 graus sense nevera”, explica per Whatsapp Abier Elmasri, investigadora de Human Rights Watch a la franja. “Els talls de llum i la pandèmia són problemes afegits a un conflicte que fa molts anys que dura. La gent està esgotada”.
Bombardejos
Des del 16 d’agost Israel també va prohibir pescar a la zona restringida on es permet treballar als pescadors de Gaza, que són una font bàsica d’alimentació. I encara cal sumar-hi que les últimes setmanes el govern de Benjamin Netanyahu -qüestionat pels escàndols de corrupció i la gestió de la pandèmia- ha bombardejat Gaza en resposta al llançament per part de les milícies de globus incendiaris a territori israelià. L’escalada no ha deixat víctimes directes però la situació humanitària és catastròfica. “Israel imposa un càstig col·lectiu i sap que els civils no tenen res a veure amb el llançament de globus. I ara tenim por del virus i estem a les fosques”, resumeix ElMasri. L’ONU ja va advertir fa temps que el 2020 Gaza seria un lloc inhabitable, i els pitjors auguris s’estan complint.