La Galeria Nacional d'Art d'Ucraïna canvia els quadres per ajuda humanitària
El museu de Lviv, un dels més grans del país, treballa les 24 hores del dia per portar roba i aliments a les zones més castigades
Enviada especial a Lviv (Ucraïna)A la Galeria Nacional d'Art de Lviv ja no hi ha quadres a les parets. Aquest museu, un dels més grans d'Ucraïna, s'ha reconvertit en només uns dies en un centre de repartiment d'ajuda humanitària, un autèntic formiguer on es treballa sense pausa, les 24 hores del dia: caixes de menjar, de roba d'abrigar, de sabates, de medicines o de bolquers per als qui pateixen amb més cruesa l'atac de les tropes russes. Els més de set mil quadres i tres mil escultures de la col·lecció de la galeria, que data del 1914 i que recull els moviments artístics més significatius d'Europa dels segles XIX i XX, han estat embalats acuradament i guardats en un lloc segur, per preservar-los de la invasió russa. Ara en lloc de turistes hi ha voluntaris de totes les edats que classifiquen l'ajuda per enviar-la a tot el país.
Enfundat en una armilla groga, Iuri Popóvitx, propietari d'una empresa de software, ordena l'arribada del material que aporten veïns, botigues i supermercats de la zona: caixes plenes de sabates noves, muntanyes de bolquers, galetes, aigua, llaunes de conserves... "Ho classifiquem tot i des d'aquí s'envia a les ciutats que ho passen més malament: Khàrkiv, Kherson, Kíev, Gostomel... i no és fàcil, crec que els conductors són herois". L'explicació es talla quan veu arribar una dona amb una criatura petita, i no pot evitar que se li neguin els ulls. "Ho veus, les nostres criatures pateixen. Estic orgullós del meu poble, que està unit i resisteix, però el preu és molt alt". A la sala d'exposicions de la planta baixa encara es veuen les marques dels quadres que hi havia penjats, obres de Jan Matejko, Artur Grottger i Wilhelm Leopolski. En lloc seu ara hi ha una muntanya de sabates, ordenades per talles.
La Natàlia, que presideix una associació d'ajuda als orfes de soldats, també està enfeinada fent caixes. Explica que n'han enviat un grup a Catalunya, des de la setmana passada. L'ajuda va a parar tant a civils com a militars. Ens mostra unes xarxes de camuflatge fabricades artesanalment: "Les àvies tallen tires de roba i les lliguen una a una a les xarxes, així es poden amagar els nostres soldats". Agraeix l'ajuda que ha arribat de fora i es mostra convençuda no només que guanyaran la guerra, sinó que també s'acabarà aviat.
Guerra a distància
A Lviv, la guerra es viu a distància i amb angoixa pels amics i familiars que es troben sota les bombes. "Estic molt amoïnada pels meus amics que viuen a Kíev, a Kharkiv o en altres ciutats. Intento estar-hi sempre en contacte, o mirar què publiquen a Twitter o a Telegram", diu la Katerina, una estudiant de disseny de 19 anys. A la ciutat, de 700.000 habitants, la més gran de la Ucraïna occidental, no hi ha caigut fins ara cap bomba, però les sirenes sonen cada nit, s'ha prohibit el consum d'alcohol a partir de les sis de la tarda i als accessos s'han establert controls militars.
El material arriba en furgonetes que ocupen el pati exterior, però també molta gent s'hi acosta amb bosses a portar pots de conserva o roba. Una vuitantena de persones esperen a les portes de l'edifici del centre de Lviv: hi sobren mans. El personal de seguretat els demana que tornin més tard, però ningú es vol moure i continuen esperant, amb el carnet d'identitat a la mà.
"Al Centre d'Ucraïna tenim una guerra contra Rússia, la gent és als refugis i no tenen roba ni menjar. Vinc com a voluntari, faré el que calgui", diu l'Oleg, un noi de 18 anys que fa cua per entrar a la galeria. Treballa en una empresa d'informàtica i explica que des que va començar la invasió, ara ja fa sis dies, els han donat vacances perquè puguem fer de voluntaris. Diu que l'exèrcit encara no l'ha cridat a files, però està disposat a agafar les armes. "El nostre exèrcit és fabulós i tenim el suport de molts països", assegura. Encara que reconeix que no s'esperava la guerra, diu que estan preparats.