Gairebé no queden armenis a l’Alt Karabakh

Erevan (Armènia)Seda Israyelyan, una dona de 70 anys de la localitat de Sarushen a l'Alt Karabakh, és una de les més de cent mil persones que van abandonar-lo després que l'Azerbaidjan ataqués aquesta república no reconeguda el 19 de setembre del 2023. Ara, Seda es troba en un refugi temporal on una organització benèfica allotja dotzenes de refugiats.

"Vaig abandonar la meva terra natal, Artsakh (el nom armeni per a l'Alt Karabakh), la meva llar, que pertanyia als meus ancestres. I vaig deixar enrere el meu estimat fill: la seva sang l'ha absorbit aquella terra per sempre", explica Seda referint-se al seu fill Ararat, que va morir defensant el seu poble, Sarushen, durant el darrer atac d'Azerbaidjan.

La regió de l'Alt Karabakh, habitada per armenis, va ser annexionada a l'Azerbaidjan soviètic com una regió autònoma per decisió de Ióssif Stalin el 1921. Amb la desintegració de l'URSS, l'Alt Karabakh va començar el procés de separació i va declarar la independència, que va portar a una guerra a gran escala. Seda recorda com van haver d'amagar-se al bosc durant la primera guerra de l'Alt Karabakh entre el 1988 i el 1994."Va ser el 21 de febrer del 1988 que ens van informar que les tropes de l'Azerbaidjan van començar a atacar la nostra regió, i van acabar retrocedint. Llavors era diferent, els homes lluitaven amb escopetes, la policia amb pistoles, i a vegades fins i tot amb pedres", relata.

Amb l'ajuda de les forces armènies, la primera guerra de l'Alt Karabakh va acabar amb la victòria del bàndol armeni i la República de l'Alt Karabakh va mantenir durant gairebé trenta anys la seva independència, però sense reconeixement internacional. La situació va canviar ràpidament després del conflicte del 2020, quan l'Azerbaidjan va ocupar part dels territoris de l'Alt Karabakh. Va aconseguir que es rendissin després d'un assalt a gran escala entre el 19 i el 21 de setembre del 2023. Després va venir la neteja ètnica final dels armenis a l'Alt Karabakh.

Seda mai hauria pogut imaginar viure a l'Alt Karabakh sota el control de l'Azerbaidjan pels seus constants atacs i atrocitats contra la població. "Vam fugir del nostre poble sota les bombes, vam caminar durant hores pel bosc, de nit, fins que vam trobar un cotxe que ens va portar a Stepanakert. No podíem portar res amb nosaltres, i van marxar sense agafar res", recorda.

El corredor de Laxin, l'única carretera que connecta l'Alt Karabakh amb Armènia, està bloquejat per l'Azerbaidjan des del 12 de desembre del 2022. El passat 24 de setembre, després de la rendició final de les forces de l'Alt Karabakh, l'Azerbaidjan va permetre la sortida de la població. Com a resultat del pànic generalitzat, a més de la fam causada pel bloqueig, tota la població de l'Alt Karabakh va fugir a la República d'Armènia en gairebé una setmana. Segons les últimes dades de l'administració d'Armènia, s'han desplaçat per la força fins a 100.625 persones.

Durant el bloqueig, Bakú va obstaculitzar l'entrada d'una missió de les Nacions Unides. Després que la majoria de la població de l'Alt Karabakh abandonés la regió, un equip amb representants de Turquia, el Pakistan, Albània, Hongria i Rússia –aliats tradicionals d'Azerbaidjan– va visitar la regió l'1 d'octubre. "L'equip va escoltar dels representants de les comunitats locals que quedaven un miler armenis ètnics a Karabakh", va declarar el representant de l'ONU Stephane Dujarric en una reunió després de la visita, que va durar un dia i en la qual no es van constatar signes de destrucció de la infraestructura civil.

El ministre d'Afers Exteriors d'Armènia, Ararat Mirzoyan, va dir que la missió de l'ONU havia arribat "massa tard". El 3 d'octubre va explicar als representants de les organitzacions internacionals que els avisos d'Erevan que l'Azerbaidjan planejava subjugar els armenis de l'Alt Karabakh per neteja ètnica premeditada "no van portar a passos efectius de la comunitat internacional per prevenir la política de Bakú".

Mentrestant, antics alts càrrecs de l'estat i figures militars de l'Alt Karabakh estan detinguts a Bakú. Entre ells hi ha tres expresidents, Bako Sahakyan, Arkadi Ghukasyan, Arayik Harutyunyan; el president de l'Assemblea Nacional, David Isakhanyan; l'exministre d'Afers Internacionals David Babayan, i l'exministre d'Estat Ruben Vardanyan. També els antics alts càrrecs militars Levon Mnatsakanyan i Davit Manukyan. S'han presentat greus acusacions contra ells, que van des de la creació de grups armats il·legals fins a actes de terrorisme.

L'experta armènia en dret internacional i drets humans Siranush Sahakyan denuncia que aquestes detencions van ser il·legals i que tenien una motivació política. "Mantenir una posició en un estat no reconegut o participar en la defensa d'un estat no reconegut són accions permeses en el dret internacional. La República d'Artsakh no ha estat classificada mai com una organització terrorista, i els seus líders no han estat inclosos en la llista de terroristes", afegeix Sahakyan, i explica que la república no reconeguda de l'Alt Karabakh participava en diverses negociacions en plataformes internacionals com una part legítima.

El representant d'afers legals internacionals d'Armènia va apel·lar el 4 d'octubre al Tribunal Europeu de Drets Humans per tal d'assegurar la protecció dels drets garantits pels articles 2 i 3 del conveni europeu de tots els representants de la passada i present direcció de l'Alt Karabakh, i també va demanar a l'Azerbaidjan que alliberés els detinguts. L'últim informe de Freedom House declarava que el poder judicial de l'Azerbaidjan era "corrupte i servia a l'executiu". També hi ha informes dels Estats Units, el 2022, que estableixen que a l'Azerbaidjan hi havia "problemes perversos amb la independència del poder judicial". "Els procediments judicials a l'Azerbaidjan s'haurien de destacar internacionalment i les organitzacions de drets humans haurien d'avaluar si l'Azerbaidjan ha assegurat la protecció de les convencions internacionals i del dret a un judici just", apunta Sahakyan.