El G-7 s’enfoca en la guerra a Ucraïna, la fam i la crisi climàtica

Dortmund (Alemanya)L’atac de Rússia a Ucraïna ha canviat, de forma fonamental, les perspectives de l’economia mundial i de l’ordre internacional. Aquesta guerra i les conseqüències que se’n deriven centren bona part de les converses multilaterals i supraregionals de la cimera del G-7, que ha començat aquest diumenge a Alemanya i que durarà fins dimarts. El canceller Olaf Scholz, en qualitat d’amfitrió de la cita, ha avançat que es donarà una resposta unitària i determinada a l’agressió russa, tant pel que fa a les sancions contra Moscou com pel que fa al suport a Kíiv. La crisi de seguretat alimentària mundial i de subministrament energètic fruit de la guerra, el canvi climàtic i la pandèmia, són altres temes a l’agenda de la reunió.

Pel que fa a la resposta a l'agressió russa, el president nord-americà, Joe Biden, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, ja han proposat aquest diumenge prohibir la importació d'or de Rússia amb l'objectiu de colpejar els oligarques, que s'han llançat a comprar lingots en els últims mesos per evitar l'impacte financer de les sancions occidentals. L'or és l'exportació més important de Rússia, després de l'energètica, amb una aportació a la seva economia de 14.650 milions d'euros el 2021. La proposta nord-americana i britànica, però, no ha estat rebuda amb els braços oberts per part de la Unió Europea. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha declarat: "És important no prendre mesures que aparentment semblen maques i eficients però que, si n'observem l'efecte col·lateral, tindrien conseqüències negatives per a nosaltres".

Alemanya, França, Itàlia, la Gran Bretanya, els Estats Units, el Canadà i el Japó conformen el G-7 com a països democràtics més industrialitzats del món. També la UE està representada a la cimera. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, hi vol participar per videoconferència. Aquest cop també hi estan convidats representants governamentals de l'Índia, Indonèsia, Sud-àfrica, el Senegal i l’Argentina. “Són democràcies de l’Àsia, l'Àfrica i Sud-amèrica amb què estem molt lligats. El nostre enteniment de democràcia quedaria massa curt si només ens centréssim en l'Occident clàssic”, ha assegurat Scholz. Des del G-7 es remarca la importància d’ajudar països en vies de desenvolupament a superar l’augment de preus de l’energia i dels aliments, perquè, si no, se n’aprofitaran Rússia i la Xina.

Conferència d'experts

Després de quatre mesos de guerra, la destrucció a Ucraïna és considerable. Scholz ha anunciat la convocatòria d’una conferència internacional d’experts per concretar les prioritats d’inversions al país. Al Bundestag (cambra baixa del Parlament alemany), el canceller va reclamar un “pla Marshall” per a la reconstrucció d’Ucraïna, tal com es va fer al final de la Segona Guerra Mundial en diversos països europeus. “Necessitarem més milers de milions d’euros i dòlars durant anys per refer el país. Això només és possible amb les forces unides”, ha remarcat el cap del govern alemany, a qui, en els sis mesos que porta en el càrrec, res no li ha marcat tant com la crítica d’haver fet fins ara ben poc per Ucraïna.

Des de la seva invasió, Rússia no deixa salpar cap vaixell de càrrega amb cereals des dels ports ucraïnesos. A Odessa i altres ciutats amb port estan encallats més de cent vaixells i milers de mariners. A terra ferma es bombardegen magatzems de blat. En altres punts s’asseca la collita en magatzems. Ucraïna culpa Rússia de robar-li mercaderia i vendre-la pel seu compte. Tot plegat, una arma de guerra amb què el Kremlin està fent explotar els preus dels cereals i fent agreujar la crisi alimentària mundial.

Fins a 345 milions de persones pateixen fam aguda, segons les Nacions Unides. Aquesta xifra augmentarà aviat de forma dramàtica perquè, als conflictes regionals d’altres punts del planeta, el xoc climàtic, la pandèmia i la inacció o algunes males decisions polítiques, s’hi afegeix la guerra a Ucraïna. A més de controlar gran part de la producció mundial de cereals, Rússia també és un dels principals exportadors de fertilitzants arreu del món. Precisament el G-7 vol donar durant aquesta cimera una resposta conjunta que permeti fomentar inversions a llarg termini per reforçar la seguretat alimentària mundial.

Un altre assumpte capital a la cimera és el de la reducció de l’escalfament de la Terra. Aquest és un tema que encara s’ha tornat més difícil de tractar: amb la guerra a Ucraïna els preus de l’energia s’han disparat i molts governs no volen imposar als seus ciutadans grans costos addicionals per a la prevenció del canvi climàtic. Alguns, com la mateixa Alemanya, fins i tot han decidit reactivar les centrals de carbó amb el llast que això comporta per a la protecció climàtica.

Scholz, però, vol fer avançar al G-7 un projecte que ja volia promoure com a exministre alemany de Finances: l’anomenat Club del Clima, que estaria obert a tots els països que liderin les energies renovables, que vulguin aconseguir abans de meitat de segle la neutralitat climàtica i que siguin capaços de cooperar entre si per avançar en un objectiu comú. Aquest club podria impulsar, per exemple, un preu del CO₂ acordat internacionalment, és a dir, una taxa que encareixi l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.