Els EUA endureixen el to amb un ultimàtum a Rússia sobre Síria

BarcelonaTrump, primer, era un heroi per a les autoritats del Kremlin. En el seu honor, en l’honor del president estatunidenc que havia de reconduir les relacions entre Washington i Moscou, van aparèixer dibuixos i gravats que el representaven juntament amb Vladímir Putin, com la gran esperança. Per al govern rus, enrere quedaven els foscos anys de Barack Obama, que va promoure sancions contra el govern rus per l’annexió de Crimea i el conflicte a l’est d’Ucraïna. Trump, en aquells moments, era per a la propaganda russa tan i tan bo, que la televisió estatal quan va guanyar va arribar a parlar de suposats complots per matar-lo: a Trump, llavors, se l’havia de protegir, segons la retòrica de Moscou. Però, per descomptat, Trump continua viu i presideix els Estats Units; i a Rússia, ara, això, no els sembla agradar gaire.

El flirteig amb el nou president, menys intens del que es plantejava en un inici, s’ha acabat: n'està tant, d’acabat, que, segons el ministeri d’Afers Exteriors rus, les relacions bilaterals entre els dos països estan en el seu pitjor moment “des de la Guerra Freda”.

La culpa, segons el Kremlin, és de l’administració Obama: “Va fer tots els possibles per empitjorar les nostres relacions bilaterals”, diu un comunicat, emès aquest dimarts pel ministeri d’Afers Exteriors rus, just abans del viatge, a Moscou, del secretari d’Estat dels EUA, Rex Tillerson.

“Confiem que les negociacions siguin productives”, diu la nota del ministeri rus. Però Tillerson no sembla gaire convençut. A la sortida de la reunió del G-7, que es va acabar ahir a Itàlia, Tillerson va posar només dues opcions sobre la taula russa: o donen suport als Estats Units o al govern sirià. “Volem crear un futur per a Síria, i Rússia pot tenir-hi un paper o mantenir la seva aliança actual”, va dir aquest dimarts Tillerson abans de volar cap a Moscou.

Trump, de moment, calla

Sobre l’atac nord-americà a la base siriana de Shayrat, ordenat pel mateix Trump, tothom s’ha pronunciat. Tothom menys Trump. Donada la seva retòrica d’“Amèrica primer”, sembla difícil de justificar una intervenció a l’exterior, en aquest cas, contra el règim de Baixar al-Assad per l’ús d’armes químiques contra la població civil.

Rússia esperava uns Estats Units que els deixessin fer i desfer a Síria. No ha pogut ser, i ara els EUA han decidit apostar per una Síria sense el dictador Al-Assad.

“Rússia dona el seu suport a Al-Assad perquè desitja estabilitat. És per això que, tot i l’atac químic, Putin no considera que el règim de Damasc hagi de marxar: creu que l’estabilitat passa per Al-Assad. L’ús d’armes químiques, per al Kremlin, no és tan important”, diu a l’ARA el professor de relacions internacionals de la Universitat Europea de Madrid Javier Morales: “Això els genera una contradicció. Volen estabilitat a Síria, però donen suport a qui l'altera”.

Però aquí, segons l’investigador, regnarà el pragmatisme. “Si Rússia veu que els EUA ofereixen alguna cosa que els interessi més que el que pugui oferir Al-Assad, abandonaran Damasc a la seva sort”, diu Morales.

Síria es discuteix al G-7

Durant la reunió del G-7, que es va acabar aquest dimarts a Itàlia, els ministres d’Afers Exteriors de les set potències econòmiques mundials –EUA, Alemanya, Canadà, França, Regne Unit, Japó i Itàlia–, a més de la representant de la UE, van acordar buscar una sortida “política i no militar” al conflicte sirià.

“No existeix una solució purament militar per a aquest conflicte, sinó una política que garanteixi l’aprovació d’una nova Constitució que culmini amb la celebració d’eleccions”, va dir, acabades les reunions del G-7, el cap de la diplomàcia italiana, Angelino Alfano, que també va assegurar que és una necessitat dialogar amb Rússia: “Hem d’evitar aïllar-la i necessitem encoratjar Putin perquè posi fi al seu suport al règim d'Al-Assad”.

De fet, durant les reunions a Itàlia, el titular britànic d’Exteriors, Boris Johnson, va demanar que s’imposin noves sancions contra comandaments militars russos, cosa a què el G-7 s’ha oposat. “No hi ha consens. Creiem que serà més útil intentar comprometre Rússia a través del diàleg”, va dir Alfano.

Així, entre cants de sirena i amenaces, Tillerson es reunirà aquest dimecres amb el seu homòleg rus: la continuïtat d’Al-Assad està en joc.