El G-20 es compromet a facilitar l'accés a la vacuna del covid arreu del món
La cimera es tanca sense noves mesures per rebaixar la pressió del deute sobre els països pobres
BarcelonaEls països membres del G-20 s'han compromès a "no estalviar cap esforç" per "assegurar un accés assequible i equitatiu per a totes les persones" a diagnòstics, tractaments i vacunes contra el covid-19, i a aportar els fons necessaris per completar el finançament de la iniciativa Covax, destinada a facilitar la compra de vacunes als països més pobres. És la principal conclusió que els líders mundials han plasmat a la declaració final que han fet pública aquest diumenge, un cop acabada la cimera que han celebrat aquest cap de setmana a través de videoconferència, precisament a causa del coronavirus.
"La pandèmia de covid-19 i el seu impacte sense precedents en termes de pèrdua de vides, llocs de treball i afectacions sobre l'economia han suposat un xoc incomparable que ha revelat les vulnerabilitats de la nostra capacitat de preparació i resposta i ha posat de manifest els nostres reptes comuns", reconeix el comunicat. El rei de l'Aràbia Saudita, Salman bin Abdulaziz, amfitrió de la cimera, ha fet una valoració positiva dels acords assolits: "Hem complert el nostre objectiu de seguir treballant junts per enfrontar-nos al desafiament del covid-19 per salvar vides i protegir els grups més vulnerables", ha afirmat.
El document també remarca que "l'acció coordinada global, la solidaritat i la cooperació multilateral" són "més necessàries que mai" per afrontar els reptes que planteja el covid-19. Amb tot, i malgrat les peticions d'organismes com el Fons Monetari Internacional, el G-20 no ha aprovat noves mesures orientades a rebaixar la pressió del deute sobre les economies més dèbils del món: el document es limita a reiterar el compromís ja vigent de congelar el pagament del deute d'aquests països fins a mitjans del 2021, però evita allargar aquest termini fins a final d'any, com havia demanat l'ONU.
El canvi climàtic, per a l'any que ve
El document de conclusions tampoc no introdueix novetats sobre el que s'esperava que fos un altre tema rellevant de la trobada, el canvi climàtic, i es limita a reafirmar compromisos ja existents. Ara bé, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, que a partir de l'1 de desembre serà el president de torn de l'organisme, ha assenyalat l'emergència climàtica com una de les qüestions fonamentals de la cimera de l'any que ve. "Itàlia se centrarà en el binomi clima-energia i en com aconseguir transicions ràpides cap a un futur sense emissions", ha avançat Conte, i ha remarcat que el seu país està "fermament compromès" amb l'objectiu d'emissions zero per al 2050.
L'altra gran fita que s'ha marcat Conte ha sigut el reforç de la cooperació internacional i el multilateralisme, ja que, en la seva opinió, "construir un futur millor només és possible si treballem junts, units, en una comunitat global d'intencions, forjada sobre un esperit de cooperació i solidaritat". En aquest sentit hi jugarà un paper clau el canvi en la presidència dels Estats Units: amb Joe Biden al capdavant, s'espera que el país recuperi l'aposta pel multilateralisme que ha quedat aparcada durant els quatre anys de mandat de Donald Trump, que aquest dissabte, després d'una breu intervenció a la cimera, se'n va anar a jugar a golf mentre la resta de líders del G-20 debatien com afrontar el futur.
Aquest diumenge, Trump ha tornat a participar a la cimera, i ha dedicat la seva intervenció a criticar durament l'Acord de París del 2015 contra el canvi climàtic. "Vaig retirar els Estats Units de l'injust i unilateral Acord de París, un acord molt injust per als Estats Units. L'Acord de París no va ser dissenyat per salvar el medi ambient, va ser dissenyat per matar l'economia nord-americana", ha afirmat, segons recull Efe.