Trump, i ara què?
PeriodistaFa quatre anys, en una Washington freda i tapada per núvols grisos i espessos, Donald Trump arribava al poder i pronunciava el discurs d’inauguració de la seva presidència, que ha passat a ser recordat com el de la “carnisseria americana”. El llavors magnat novaiorquès es va presentar al món com un outsider de la política, va descriure uns Estats Units assotats per la pobresa, les drogues i la delinqüència, i amb contundència va declarar: “Aquesta carnisseria americana acaba aquí i acaba ara”. Aquella frase lapidària -un retrat fosc i, per a molts, distorsionat del país d’aquell moment- ha acabat per definir el seu llegat.
Quatre anys més tard, enmig d’una pandèmia que ha causat, de moment, la mort de més de 400.000 nord-americans, una crisi econòmica i una desocupació rècord, a més d’una forta polarització política que ha amenaçat els seus fonaments democràtics, Trump va pintar un altre retrat del país allunyat de la realitat en el seu parlament de comiat. Va assegurar que el seu govern havia aconseguit grans èxits econòmics, diplomàtics i socials, i que, malgrat “la pitjor plaga des del 1917”, deixava els EUA en molt bona posició. Així, el ja expresident nord-americà va començar la jubilació lluny de la Casa Blanca fent el que abans han fet molts dels seus antecessors: definir i polir el seu llegat.
En aquest segon acte de la seva vida, els expresidents escriuen memòries dels anys al poder, fan discursos molt ben pagats, supervisen la construcció de la seva biblioteca presidencial i es dediquen a altres assumptes públics o privats. Trump, segurament, també escriurà un llibre -o l’hi escriuran-, però serà un expresident tan atípic com ha sigut el seu lideratge. És molt poc probable que s’allunyi de l’atenció mediàtica i política, a diferència del republicà George W. Bush, que es va dedicar a pintar quadres al seu ranxo de Texas. De fet, en el discurs d’ahir, Trump va prometre tornar “d’alguna manera”, conscient que encara és molt influent i popular entre les bases i votants republicans. Trump ja estudia presentar-se a les presidencials del 2024 i podria aconseguir ser el segon president que governa en dos mandats no consecutius. El primer va ser Grover Cleveland, que va deixar la Casa Blanca el 1889 i hi va tornar reelegit el 1893.
El pes de la llei
Però l’atac al Capitoli del 6 de gener, que marcarà el seu llegat, i una sèrie d’accions legals podrien afectar els plans de futur de Trump. Que prosperés el segon judici polític contra ell, que se celebrarà en les pròximes setmanes al Senat, podria impedir la seva candidatura. Malgrat el suport d’alguns republicans a censurar Trump pel seu paper en la instigació de la insurrecció, molts analistes creuen difícil que aquest segon impeachment tiri endavant. També haurà de fer front a una sèrie d’accions legals civils i penals relacionades amb els negocis de la seva família i les seves activitats abans d’assumir el càrrec. Sense la protecció del càrrec presidencial, Trump podria acabar condemnat a pagar grans multes per delictes com fraus fiscals i bancaris.
Pitjor índex de popularitat
De moment, Trump ja ha format un comitè d’acció política que li permetrà recaptar diners i mantenir la seva influència en el Partit Republicà. I ho farà tant si es decideix a tornar a presentar-se a la Casa Blanca com si ho fa algun dels seus fills. En els pròxims mesos, i sobretot en les primàries dels comicis legislatius del 2022, es veurà si els fets del 6 de gener, que han fet que deixi la Casa Blanca amb el pitjor índex de popularitat de la seva presidència, han afectat el seu poder entre les bases conservadores.
El magnat immobiliari i xòuman de la televisió durant més d’una dècada també està considerant altres possibilitats, com crear una plataforma social per competir amb Twitter -que l’ha fet fora- o un canal de televisió. D’altra banda, podria decidir col·laborar amb els mitjans conservadors que li han sigut més fidels, com One America News o Newsmax. Amb un programa de televisió, Trump podria saciar la seva set d’atenció pública. A banda dels problemes legals i de les opcions mediàtiques, haurà d’encarar reptes financers, com la depreciació de la seva marca comercial per la polarització de la presidència i el cop que ha suposat la pandèmia per a les seves propietats immobiliàries i d’oci (hotels i camps de golf).
Sí, Donald Trump ha deixat la Casa Blanca, però, els agradi o no, seguirà ben present en la vida dels nord-americans.
