BarcelonaDimarts 8 de novembre se celebren les eleccions presidencials als Estats Units, en què els nord-americans hauran de triar entre la candidata demòcrata, Hillary Clinton, i el candidat republicà, Donald Trump. El sistema electoral nord-americà va ser creat per assegurar un cert equilibri entre població i representativitat territorial, de manera que no és tan important obtenir més vots com guanyar a determinats estats.
El president dels Estatas Units s'escull per sufragi indirecte. Això vol dir que els ciutadans no voten directament pel seu candidat, sinó que voten pels delegats del Col·legi Electoral del seu estat.
El Col·legi Electoral és l'òrgan encarregat d'escollir el president i el vicepresident i està constituït per un total de 538 representants, repartits entre els 50 estats dels EUA més el Districte de Columbia (Washington D.C.). El president i el vicepresident han d’obtenir una majoria de 270 vots al Col·legi Electoral per ser nomenats.
La quantitat
El candidat que té més vots a un estat, se'n duu tots els seus delegats, a excepció de Maine i Nebraska, que si que reparteixen els electors. D'aquesta manera, si a un estat sempre hi sol haver majoria demòcrata o republicana, l'altre partit no es preocupa de fer-hi campanya. Els esforços dels candidats se centren en guanyar els estats clau o swing states, que són llocs que tradicionalment no es decanten per cap dels dos partits.
Així, el sistema electoral nord-americà permet que un candidat que guanya en número de vots al país pugui perdre la presidència. És el que va passar l'any 2000, quan el llavors candidat demòcrata, Al Gore, va perdre per 537 vots a Florida i, tot i guanyar més vots a escala nacional que George W. Bush, no va aconseguir arribar a la Casa Blanca. Els 29 delegats de Florida van ser decisius. Tot i així, aquest cas és anòmal i sols ha passat tres cops més en la història dels EUA.