Acusen la ministra de l'Interior britànica de crear "un ambient de por a la feina"
El cap administratiu del ministeri demanda la seva cap política i el govern de Boris Johnson
LondresBatalla sense quarter entre una política electa i un dels grans mandarins de la burocràcia britànica. En una extraordinària declaració, sense precedents en la relació entre el funcionariat i els membres de l'executiu, Sir Philip Rutnam, màxim responsable civil del ministeri de l'Interior, amb 33 anys d'experiència, ha dimitit acusant públicament la ministra d'aquesta cartera, Priti Patel, "d'assetjament, d'orquestrar una viciosa campanya mediàtica" filtrant notícies falses a "periodistes amics" en contra seu i de "crear un ambient de por" a la feina. Renecs, insults, crits i demandes tan desconcertants com reiterades i impossibles de dur a la pràctica són les pràctiques que Rutnam ha posat damunt de la taula contra la seva cap política.
Esbombant els draps bruts del ministeri davant les càmeres de televisió, Rutnam ha informat que ha refusat la compensació econòmica que li ha ofert el govern perquè tot plegat no sortís a la llum i marxés per la porta del darrere, i ha demandat el govern i la ministra pel que considera un acomiadament improcedent forçat per les circumstàncies.
Aquest dilluns a la tarda, al Parlament, el ministre del Cabinet i Lord Chancellor Michael Gove ha anunciat l'obertura d'una investigació interna per analitzar si Priti Patel ha trencat els codis de conducta ministerial, com denuncia l'alt funcionari Rutnam.
La lluita entre Patel i el funcionari és l'últim episodi de les dificultats amb què topa Boris Johnson per modificar el funcionament del govern, d'acord amb la visió trencadora amb l'statu quo del màxim assessor del premier, Dominic Cummings.
El cap de la campanya del Leave durant el referèndum del Brexit pretén que els funcionaris dels diferents ministeris estiguin sota control estricte dels polítics. Però les normes per les quals es regula la carrera del funcionariat al Regne Unit juguen en contra d'aquests propòsits. Tradicionalment, molts ministres es queixen de falta de control sobre la plantilla dels màxims funcionaris del departament, i fan crides periòdiques perquè siguin els responsables polítics els que triïn els més alts buròcrates, que són, a la pràctica, els que mouen els fills de l'administració.
Aquesta peculiar condició del funcionariat britànic va ser satiritzada amb gran èxit durant la dècada dels 80 del segle passat en les comèdies de la BBC Sí, ministre i Sí, primer ministre,Sí, ministre Sí, primer ministre,que als 90 van ser emeses per TV3. La trama seguia la carrera del ministre d'Afers Administratius i més tard premier Jim Hacker, que vol emprendre diverses reformes polítiques però que sempre topa amb un gran obstacle: el funcionari Sir Humphrey. Representat com a immobilista, sempre s'escuda en la legalitat i la burocràcia per entorpir o boicotejar els canvis, malgrat que sempre li dona la raó: "Sí, ministre".
Patel porta les regnes d'un departament sota una enorme pressió per complir les promeses del govern: posar 20.000 nous policies al carrer i enfortir els controls de fronteres perquè estiguin en ple funcionament a la fi del període de transició del post-Brexit (31 de desembre del 2020), adaptant-ne la seva estructura a les necessitats de la futura llei d'immigració. Des del funcionariat l'han advertit reiteradament de les dificultats materials que això implica, però Patel no n'ha fet cas.
Poc després d'arribar al càrrec, la ministra es va enfrontar públicament amb el cap de la policia de Dorset perquè va qüestionar la utilitat que la força tingués un cap de comunicació per gestionar les xarxes socials. El currículum de Patel no està exempt d'altres polèmiques. El 2017 va ser acomiadada per Theresa May com a ministra de Desenvolupament Internacional per haver-se entrevistat durant un viatge privat a Israel amb membres del govern de Tel-Aviv sense saber-ho els funcionaris del seu departament.
De moment, Boris Johnson ha donat ple suport a Patel, però l'oposició ja ha demanat la seva dimissió. Johnson, però, no es pot permetre tornar a perdre un dels seus ministres més importants dues setmanes després que Cummings forcés la renúncia del cap de Tresor, Sajid Javid.