Fujimori, a judici per ordenar esterilitzacions forçades

BarcelonaEl fiscal superior del Perú ha ordenat portar l’expresident Alberto Fujimori davant de la justícia per les esterilitzacions forçades a dones indígenes i pobres que el seu govern va orquestrar durant la dècada dels 90. El ministeri públic responsabilitza directament Fujimori dels casos de cinc dones, una de les quals, Mamérita Mestanza, de 33 anys, va morir per una infecció sense tractar després de la lligadura de trompes, el 1998. A més, l’assenyala com a responsable de les operacions a 2.166 dones més que van presentar una denúncia col·lectiva perquè van ser forçades a esterilitzar-se o no van ser informades degudament.

Les víctimes i organitzacions humanitàries fa anys que batallen perquè es faci justícia, però fins ara sempre havien rebut l’arxivament de les causes com a resposta argumentant la falta de proves i indicis que responsabilitzessin Fujimori. Però ara la denúncia és contra l’expresident, de 79 anys i en llibertat des del Nadal gràcies a un controvertit indult humanitari, dos exministres i l’excap del Programa Nacional de Planificació Familiar Jorge Parra, entre d’altres.

A través d’aquest organisme, l’executiu de Fujimori va idear una estratègia per esterilitzar dones, majoritàriament pobres i indígenes, com a eina per lluitar contra la pobresa, tot i que els crítics afegeixen el factor racista, ja que les víctimes van ser quítxues andines.

L’any 2002 una comissió parlamentària va investigar les denúncies i va concloure que només el 10% de les 314.605 dones a les quals es van lligar les trompes de Fal·lopi van donar el seu consentiment al mètode anticonceptiu definitiu i irreversible. A la resta, 272.028 dones, se les va forçar o senzillament no ho sabien. No se sap exactament qui va acabar acceptant després de comprovar els mètodes persuasius poc ortodoxos. Una altra investigació va denunciar com els centres de planificació i els treballadors eren obligats a complir amb els objectius fixats pel govern, que exigia un mínim d’esterilitzacions.

Els testimonis de les denunciants van explicar que hi havia amenaces i coaccions per part de funcionaris. Si la mare no accedia a lligar-se les trompes després del part, el nadó no quedaria inscrit al registre civil. O es feia xantatge prometent a canvi de la intervenció diners i serveis gratuïts. La premsa local va recollir que Jorge Parra comptabilitzava en una pissarra del seu despatx les dones que passaven pel quiròfan. A més, el programa també va practicar 22.004 vasectomies, també a homes pobres i indígenes, però a diferència de la lligadura és un mètode reversible.

Demus, una de les organitzacions feministes del Perú que ha donat suport a les víctimes, celebrava ahir que la fiscalia volgués arribar fins al final, i va demanar celeritat en el procés per després de dues dècades trobar justícia. El març de l’any passat la Comissió Interamericana de Drets Humans va amonestar el govern peruà per no haver donat resposta a les denúncies i va subratllar la necessitat d’establir jurisprudència sobre esterilitzacions forçades. Amb l’impuls de la fiscalia, el cas podria acabar amb una sentència.

El de les esterilitzacions forçades és el segon cas judicial que amenaça la vellesa de Fujimori, malalt de càncer terminal i que el Nadal passat va quedar en llibertat després d’un indult del llavors president del país, Pedro Pablo Kuczynski, que el va eximir de complir la totalitat de la condemna per crims contra la humanitat. Mesos després, el Tribunal Suprem va dictaminar que la mesura de gràcia no afectava la causa que ja estava en marxa contra l’expresident. Es tracta de la matança de Pativilca, en què un grup paramilitar va executar sis homes considerats terroristes. Per a aquest cas la fiscalia també sol·licita 25 anys de presó.