Fujimori contra Castillo: la campanya d’alt voltatge de les presidencials del Perú

Santiago de XileLa recta final de la campanya presidencial del Perú avança marcada per la polarització entre dos candidats d’extrems. Si les enquestes no fallen, a la segona volta del 6 de juny, el mestre de primària i líder sindical Pedro Castillo es convertirà en el president del país. Amb 51 anys, va ser la sorpresa de la primera volta l’11 d’abril, quan el seu partit -Perú Lliure- va obtenir la majoria amb el 19% dels vots. La seva rival Keiko Fujimori, filla de l’expresident Alberto Fujimori (1990-2000) i candidata de la ultradreta per Força Popular, va quedar-se amb el 13%. Van quedar enrere 16 candidatures més, que dibuixen un mapa de partits molt fragmentat.

Amb un discurs contra l’elit peruana i ancorat a l’esquerra en matèria econòmica, però conservador en l’agenda de drets socials, des de fa setmanes els sondejos donen com a guanyador Castillo. “Se l’ha comparat amb Evo Morales, però tenen diferències, perquè Castillo s’alimenta de la volatilitat dels candidats que durant la campanya van mostrar els seus flancs més dèbils”, comenta el politòleg i investigador de l’Institut d’Estudis Peruans Paolo Sosa. Planteja un canvi del sistema econòmic, amb un paper més actiu per part de l’estat, i la redacció d’una nova Constitució a través d’una assemblea constituent. “Proposa canvis al model d’un estat amb poca capacitat de regulació i de gestió, i que durant la pandèmia ha mostrat totes les seves limitacions”, reflexiona l’antropòleg Javier Torres Seoane.

Tercer intent

Keiko Fujimori, que aposta per l’estratègia de la mà dura per governar, intenta ocupar el poder per tercera vegada. Ara, però, s’enfronta a les acusacions de la Fiscalia: blanqueig de capitals, organització criminal i obstrucció a la justícia pel finançament il·legal a les campanyes electorals del 2011 i 2016.

“Fujimori arriba a l’elecció condicionada per l’estratègia de la moderació, l’única que li podria donar alguns electors indecisos”, opina Sosa. Una aposta difícil de concretar, segons ell, per haver promogut una campanya en què “ha reivindicat de manera emfàtica el llegat del seu pare i ha promès que l’indultarà en cas d’arribar al govern”, acció que va rebutjar en les campanyes anteriors. Alberto Fujimori compleix una pena de 25 anys de presó per violacions de drets humans i ara també afronta una acusació de la Fiscalia per esterilitzar a la força a milers de persones. En els últims dies, la candidata ha suavitzat les referències al pare i sol fer campanya vestida amb una samarreta de la selecció peruana de futbol, i no del taronja del seu partit.

Els dos candidats tenen programes antagònics, però coincideixen en la prohibició de l’avortament, l’eutanàsia, el matrimoni homosexual i l’educació sexual a les escoles, entre altres aspectes.

Mentre l’electorat de Castillo es concentra a les províncies del sud i la serra central, en zones rurals on ha tingut més incidència com a exmembre de les rondes camperoles -milícies rurals de defensa i seguretat que actuen davant la falta de protecció de l’estat-, Fujimori és forta a Lima, entre sectors de classe mitjana i alta. Una de les figures que li ha mostrat suport públicament és l’escriptor Mario Vargas Llosa: “T’enfrontes a un adversari que pot acabar amb la llibertat al Perú... Cal salvar el país de caure en mans del totalitarisme”, proclama el premi Nobel.

La campanya peruana, que s’haurà allargat gairebé dos mesos, ha sigut d’alt voltatge. Fujimori s’ha dedicat a invocar “l’amenaça del comunisme”, de la mà de grans empresaris i mitjans de comunicació. Els experts coincideixen que el “vot antifujimorista” és molt fort, però l’atac d’aquesta setmana a la vall dels rius Apurímac, Ene i Mantaro (Vraem), al centre del país, on van morir 16 persones, podria debilitar-lo. Tant les forces armades com la policia antiterrorista van atribuir-lo a l’organització Sendero Luminoso, que va causar milers de morts al país durant els anys 80 i 90. “Hi ha un grup no minoritari que considera que Alberto Fujimori va acabar amb la subversió i amb la crisi econòmica dels 90, els dos grans problemes de la seva època”, recorda Sosa. Tot i que Castillo va condemnar l’atemptat, a parer seu, podria alimentar les pors que atia la campanya de la seva adversària.

Crisi política

Guanyi qui guanyi, els experts no veuen una sortida a la crisi política, econòmica i social permanent: “És una segona volta de dos candidats -un de dretes i un d’esquerres- molt conservadors que ens condueixen cap a la continuació de la crisi de governabilitat”, opina Sosa. Un escenari que ha portat el país a passar per quatre presidents i dos parlaments en els últims cinc anys.