Fugen 266 reclusos en un atac a una presó de Nigèria

BarcelonaUn grup d’homes fortament armats van fer esclatar diumenge a la nit la tanca d’una presó de seguretat mitjana a l'estat de Kogi, al centre de Nigèria, la qual cosa va permetre que en fugissin 266 reclusos, pràcticament tots els que estaven retinguts al centre. Un policia i un militar van morir en el tiroteig que es va produir durant l'assalt, i dos guardes més estan desapareguts, segons ha informat el ministeri de l’Interior nigerià. Només 28 dels 294 presoners no es van escapar, en la que suposa la segona fuga de reclusos més important d'aquest any al país africà. A l'abril, més de 1.800 presoners van fugir d'una presó de la ciutat d'Owerri.

La presó de Kabba, on han tingut lloc els fets, es va construir el 2008 amb capacitat per a 200 interns, però en el moment de l'assalt hi havia un total de 294 reclusos: 224 detinguts preventius i 70 condemnats en ferm, segons ha informat el centre penitenciari. Sovint, els procediments legals a Nigèria resulten ineficients i els sospitosos poden passar anys en presó preventiva en recintes que excedeixen la seva capacitat, segons denuncien grups de defensa dels drets humans.

Creixent violència a Nigèria

En els darrers anys, Nigèria ha patit un augment de la violència i la inseguretat en el seu territori. Gairebé cada mes es produeixen segrestos massius de nens en escoles, especialment al nord-oest del país, i cada vegada hi ha més robatoris a mà armada per part de bandes criminals. En aquesta mateixa regió les accions del grup jihadista Boko Haram han obligat milers de persones a desplaçar-se cap a la veïna província de Maradi, al Níger, on la violència també està augmentant. Aquest territori alberga actualment prop de 100.000 persones desplaçades, inclosos 77.000 refugiats nigerians que han fugit dels atacs islamistes en els estats de Katsina, Sokoto i Zamfara, segons documenta l'ACNUR.

Aquest dilluns, 75 nens segrestats l'1 de setembre en una escola de l'estat de Zamfara han pogut ser alliberats. Segons ha explicat un funcionari estatal, l'alliberament ha sigut possible gràcies a la pressió militar que ha exercit el govern contra els bandits. De totes maneres, encara que oficialment es negui, es dona per fet que sovint aquests rescats són el resultat de negociacions econòmiques entre les forces governamentals i els grups armats que protagonitzen els segrestos.