Frontex suspèn les operacions a Hongria per les devolucions en calent

Brussel·lesFa anys que ONGs i també el supervisor europeu dels drets humans denuncien les vulneracions de drets a les fronteres d'Hongria per part de les autoritats del país. Davant les contínues devolucions en calent de refugiats i demandants d'asil principalment a Sèrbia, aquest dimecres la guàrdia fronterera de la Unió Europea (Frontex) ha anunciat que deixa d'actuar a la frontera hongaresa. Ho ha anunciat el portaveu de Frontex, Chris Borowski, al·legant que el govern que lidera l'ultraconservador Viktor Orbán incompleix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el desembre passat va prohibir les devolucions en calent.

La decisió de Frontex arriba una setmana després que el Comitè Hongarès de Hèlsinki, un supervisor del compliment dels drets humans, acusés l'agència europea de "complicitat" amb les autoritats hongareses per "ignorar" les violacions sistemàtiques de drets humans a les fronteres de Schengen.

La comissària europea de l'Interior, Ylva Johansson, ha donat la benvinguda a la decisió a través del seu compte de Twitter, fent referència a la necessitat de complir amb la jurisprudència europea. Els agents de Frontex que es despleguen en un país concret es posen al servei de les autoritats nacionals i, per això, s'ha decidit retirar-los de la frontera hongaresa, on les autoritats continuen efectuant devolucions en calent.

Tot i això, des del desembre Hongria ha expulsat més de 2.500 persones a Sèrbia, sense ni tan sols donar-los la possibilitat de presentar les sol·licituds d'asil, segons dades oficials que recull Europa Press. La sentència del tribunal amb seu a Luxemburg deixava clar que Orbán aplicava devolucions en calent sense donar "gairebé la possibilitat" de sol·licitar asil, malgrat que aquest tràmit sigui necessari segons el dret internacional. El TJUE assegurava que un govern "no pot ajornar injustificadament" la gestió de les peticions d'asil, cosa l'hongarès fa sistemàticament des del 2015, quan Orbán va aixecar una tanca a la frontera amb Sèrbia i va exigir als demandants d'asil que presentessin la sol·licitud de protecció a la zona de trànsit en comptes de fer-ho a l'arribada, cosa que impedia a la pràctica la majoria d'aquestes sol·licituds perquè implicava quedar-se fins a 18 mesos en les anomenades zones de trànsit , on se'ls obligava a tramitar les peticions. El TJUE reclamava precisament que es tanquessin aquestes zones, considerades com una "privació de llibertat" il·legítima. Des d'aleshores, però, es calcula que s'han expulsat a Sèrbia més de 50.000 persones sense acceptar-los cap tràmit d'asil.

Frontex està en el punt de mira justament per presumptament haver sigut còmplice en les devolucions en calent de persones migrants a la frontera entre Grècia i Turquia. El seu director executiu, Fabrice Leggeri, està sota una investigació de l'Oficina Antifrau Europea (OLAF) i també de la Defensora del Poble Europeu. Que la comissària de l'Interior hagi piulat satisfeta del moviment és un altre dels capítols en el seu enfrontament obert amb Frontex. Fa unes setmanes Johansson va acusar l'agència de falta de "transparència" i d'haver comparegut amb informació "enganyosa" davant la comissió de Llibertats del Parlament Europeu a finals d'any, segons la missiva que va publicar El País.