CRISI DE REFUGIATS
Internacional07/08/2015

Frontex alerta que no té mitjans per als rescats al Mediterrani

L’agència té el 16% del material i el 20% del personal que necessita

Cristina Mas
i Cristina Mas

BarcelonaL’agència europea de control de fronteres, Frontex, no té mitjans per afrontar la crisi de refugiats al Mediterrani. El dia abans que una pastera que duia entre 600 i 700 immigrants a bord s’enfonsés davant les costes de Líbia, l’agència havia alertat per carta a la Comissió Europea que els estats membres només li han proporcionat el 16% del material i el 20% del personal necessari per dur a terme les operacions de rescat al Mediterrani.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’agència ha fet dues crides, al juny i al juliol, als 28 perquè els enviïn els mitjans necessaris per desenvolupar les seves funcions i blindar les fronteres europees en els dos punts calents: el Mediterrani central (la ruta entre Líbia i Itàlia) i les illes gregues. A principis de setmana l’agència havia amenaçat de contractar empreses privades a partir del setembre.

Cargando
No hay anuncios

La Comissió va fer ahir l’enèsima crida a la solidaritat entre estats membres: “Cap estat pot abordar amb eficàcia les migracions per si sol. Ens cal un nou enfocament, més europeu”, van declarar en un comunicat conjunt la cap de la diplomàcia, Federica Mogherini; el comissari d’Immigració, Dimitris Avramopoulus, i el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans.

Metges Sense Fronteres (MSF), que havia participat en el rescat de la barcassa enfonsada dimecres, ja havia denunciat la falta de recursos, tot i que el mes passat l’operació europea es va ampliar tant en nombre d’efectius com en zona d’actuació.

Cargando
No hay anuncios

Dijous, el Dignity I, un dels dos vaixells contractats per l’ONG per col·laborar en les tasques de rescat, havia d’anar a socórrer l’embarcació sinistrada a les deu del matí, però va ser desviat per rescatar una altra pastera i no va arribar al lloc fins a les tres de la tarda, quan la barcassa ja s’havia enfonsat. L’entitat va difondre un vídeo ahir en què mostrava una escena dantesca: la cursa contra rellotge d’un dels seus equips en una llanxa pneumàtica movent-se d’un lloc a l’altre per treure de l’aigua la gent que maldava per mantenir-se flotant.

Ahir es va perdre qualsevol esperança de trobar més supervivents del naufragi. Només 370 persones van poder ser rescatades pels equips de MSF i un vaixell militar irlandès, i també es van recuperar 25 cadàvers. Però segons els supervivents, al vaixell hi anaven entre 600 i 700 persones. La majoria eren sirians que fugien de la guerra. Els supervivents van arribar ahir al port de Palerm i la policia italiana va ordenar detenir cinc sospitosos de formar part de la tripulació.

Cargando
No hay anuncios

Tres nous rescats ahir

En la jornada d’ahir una altra embarcació de MSF, l’ Argos, va rescatar un total de 87 persones. MOAS, un equip de rescat patrocinat per dos filantrops, va treure de l’aigua 381 persones, mentre que un vaixell militar italià de l’operatiu europeu en va salvar 101. L’última tragèdia torna a evidenciar que el Mediterrani s’ha convertit en la frontera més perillosa del món per a la gent que fuig de les guerres, les persecucions i la misèria. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) havia alertat dilluns que almenys 2.000 immigrants han mort a l’aigua el primer semestre de l’any, gairebé 400 més que en el mateix període del 2014. L’estadística cada dia és més negra.

Cargando
No hay anuncios

El crit desesperat de l’alcalde de Palerm

“Estem davant d’un genocidi causat per l’egoisme d’Europa”. Amb aquesta frase esclatava ahir l’alcalde de Palerm, Leoluca Orlando, davant les càmeres de televisió, mentre el vaixell irlandès Le Niamh arribava al port amb els 370 supervivents i els 25 cadàvers rescatats en el naufragi de dimecres davant les costes de Líbia. Orlando va instar els líders europeus a fer un esforç per evitar noves tragèdies i a permetre el reassentament de més refugiats en els seus països. La capital siciliana és una de les ciutats d’Europa que pateix amb més intensitat l’arribada de sensepapers que intenten creuar el mar entre Líbia i Itàlia.