Brussel·les proposa un mapa comú europeu de zones de risc per evitar el caos a les fronteres

Brussel·lesLa segona onada de la pandèmia de coronavirus ja és més un fet que un temor en països com Espanya, i la Unió Europea intenta frenar un nou caos fronterer que fracturi l'espai Schengen de lliure circulació. Davant un nou degoteig de restriccions unilaterals sense criteris compartits, Brussel·les ha proposat aquest divendres una homogeneïtzació europea del codi de colors per classificar zones vermelles, taronges i verdes i mesures comunes en funció dels colors. La voluntat de Brussel·les és, a més, que cap país impedeixi l'entrada d'altres ciutadans europeus i mantenir la lliure circulació, prioritzant tests en comptes de quarantenes i millorant la comunicació per evitar el caos a les fronteres.

"La llibertat de viatjar entre fronteres europees és un dels beneficis més tangibles a la UE. A causa del covid-19 molts governs han introduït restriccons als viatges. És molt important limitar l'expansió del virus, però els ciutadans sovint estan confosos sobre on poden viatjar i quines restriccions hi ha perquè les normes canvien molt sovint. Hem d'assegurar més claredat i predictibilitat, per això proposem un enfocament comú", ha dit la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

Es proposa als Vint-i-set un mapa europeu comú que permeti fixar els mateixos criteris per decidir quines regions han de ser considerades vermelles, taronges, verdes o grises. Quedarien tenyides d'aquests colors en funció dels següents criteris epidemiològics:

• Verd: zones on el nombre total de casos identificats de covid-19 en els últims 14 dies és inferior a 25 per cada 100.000 habitants, i en què el percentatge de tests positius sobre el total de tests fets és inferior al 3%.
• Taronja: zones on el nombre total de casos nous notificats de covid-19 en els últims 14 dies és inferior a 50 per cada 100.000 habitants, però el percentante de tests positius sobre el total de tests és del 3% o més. També tindrien color taronja les zones on els casos notificats nous de coronavirus són entre 25 i 150, però el percentatge de positius és inferior al 3%.
• Vermell: zones on els nous casos detectats de coronavirus els últims 14 dies són més de 50 per 100.000 habitants i el percentatge de tests positius és superior al 3%. També serien zones vermelles aquelles on hi ha més de 150 casos positius notificats per cada 100.000 habitants.
• Gris: zones sobre les quals no hi ha prou informació disponible o s'han fet menys de 250 testos per 100.000 habitants.

Qui s'encarregaria d'elaborar i actualitzar setmanalment aquest mapa de colors seria el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC per les seves sigles en anglès), que de fet ja elabora un mapa actualment de les zones de risc de rebrot. L'ECDC recull les dades a través dels governs nacionals, als quals la Comissió Europea reclama que informin de manera puntual, anticipada i coherent. Tot plegat, però, no està exempt d'interrogants. La mateixa directora de l'ECDC, Andrea Ammon, explicava aquesta setmana que la xifra de testos efectuats varia molt a cada país i les recomanacions de la Comissió es basen en el supòsit que els països fan més de 250 tests per cada 100.000 habitants però, segons Ammon, hi ha països que en realitzen menys de 200 per 100.000 habitants.

Però amb aquesta iniciativa, que encara ha de ser discutida i ratificada pels governs, Brussel·les busca garantir que tots els països facin servir el mateix sistema, i evitar l'arbitrarietat i la confusió per als viatgers, que ara viuen situacions contradictòries. Per exemple, en l'actualitat si algú viatja de Girona a Brussel·les estarà obligat a fer quarantena de 14 dies i donar negatiu en dos tests PCR; en canvi, si viatja a París o a Lisboa, ho podrà fer sense cap condició ni restricció. Tot al contrari del que passa si va a Copenhaguen, on tindrà vetada l'entrada.

El fet que Hongria hagi blindat gairebé per complet les seves fronteres des d'aquesta setmana ha accelerat la decisió de la Unió Europea d'intentar crear un codi de colors comú. La decisió d'Hongria va activar les alarmes de la Comissió, que va enviar una missiva d'alerta reclamant al govern de Budapest que no discrimini. D'aquí que la comissària d'Interior, Ylva Johansson, hagi ironitzat: "Hongria va ser extremadament ràpida en aplicar mesures de restricció i espero que també ho sigui en implementar les recomanacions de la Comissió". Brussel·les recomana, a més, que no es pugui restringir el lliure moviment a les zones verdes i taronjes. Aplicar limitacions a les zones vermelles, però, això ja quedaria en mans de cada govern. Aquestes mesures encara estan pendents de consensuar entre les capitals per garantir que les quarantenes tinguin els mateixos dies, per exemple.

A la pràctica, ja són majoria els països que han implementat (o mantingut) restriccions a viatgers i, sobretot, als espanyols, unes mesures que difereixen en funció dels països i generen confusió tant als passatgers com a les empreses aèries, tal com denunciaven aquesta setmana l'Eurocambra i la patronal de les aerolínies europees. Per exemple, a hores d'ara, com recull l'agència de notícies ACN, una vintena de països europeus imposen restriccions als viatgers provinents d'Espanya. Només França, Portugal, Suècia i alguns estats dels Balcans no apliquen cap limitació d'entrada des d'Espanya, segons l'última actualització del ministeri d'Exteriors.