Per què la frontera amb Mèxic pot fer perdre les eleccions a Biden
Els demòcrates han de fer una oferta en matèria d’immigració si volen evitar que Trump guanyi les eleccions
La mare de Donald Trump va néixer a Tong, una remota població escocesa de 500 habitants que originàriament havia estat un territori viking. El seu avi va néixer a Kallstadt, un poble de Baviera de 1.500 habitants d’on prové la família Heinz. Els ancestres de Joe Biden provenen d’Irlanda i d’Anglaterra. A Amèrica tothom prové d’algun altre lloc –fins i tot els indis, tot i que ells són els que hi porten més temps–. El país és tan atractiu que 160 milions de persones d’arreu del món diuen que hi anirien a viure si tinguessin l’oportunitat. Són molts més dels que la majoria d’americans estan disposats a acceptar com a conciutadans.
Aquesta diferència entre els que hi voldrien viure i els que són acceptats pot fer que Biden perdi les eleccions. El 2016 Trump va situar el “caos en la frontera” al centre de la nominació republicana i, posteriorment, de la seva presidència. Va fer campanya com si el nombre de migrants estigués batent tots els rècords. Això no era veritat aleshores, però ho és ara.
Només al novembre es van produir 250.000 intents d’entrar per la frontera del sud. La majoria dels nouvinguts demanen asil i queden en llibertat, i sovint esperen anys abans que els seus casos es resolguin. 3,1 milions de casos han estat resolts a favor dels migrants des que Biden és president. Això supera la població de Chicago. Hi ha un mínim d’1,7 milions de persones que han aconseguit entrar sense ser detectats, o que s’han quedat al país un cop els han caducat els visats. Els governadors republicans paguen perquè els migrants s’instal·lin en estats governats pels demòcrates, i així desplacen cap al nord els problemes de la frontera amb Mèxic. Això ajuda a explicar per què els votants que confien en els republicans per solucionar el problema superen d'un 30% els que confien en els demòcrates. No hi ha cap altre àmbit on els republicans tinguin aquest avantatge respecte als demòcrates.
No tot és culpa de Joe Biden. Sempre que el mercat laboral necessita treballadors augmenten els incentius per emigrar als Estats Units. Aquest és el motiu pel qual el nombre de migrants també va augmentar durant la presidència de Trump, fins que l’arribada del covid va aturar el flux, fet que li va solucionar el problema. Més de la meitat dels que travessen la frontera provenen de països situats al sud de Mèxic i la part més al nord de l’Amèrica central. El grup principal és el de veneçolans. Però milers de migrants arriben a Amèrica per avió procedents de Rússia (43.000 en un any), l'Índia (42.000) i la Xina (24.000), i un cop allà intenten entrar als Estats Units. Sovint és impossible retornar-los. La Xina no accepta els seus ciutadans si han demanat entrada als EUA i els ha estat denegat.
Malgrat tot, part de la culpa no és de ningú més que de Biden. Els comentaris de Trump en què deia que Mèxic envia violadors als EUA, la seva pràctica de separar els pares dels seus fills per intentar aturar el flux de migrants, i el seu pla per construir un mur, van fer que els demòcrates radicalitzessin les seves polítiques en matèria d’immigració. Pensaven que l’opinió pública els donaria suport. I és cert que els votants es van revoltar contra el trumpisme, i quan era president el suport als immigrants es va disparar fins a nivells mai vistos. Quan es va produir el relleu a la Casa Blanca, el nou govern demòcrata, de manera instintiva, va fer el contrari del que havia fet Trump en qualsevol àmbit. Els treballs de construcció del mur es van aturar. També es va acabar amb la pràctica d’obligar els que demanaven asil a romandre a Mèxic fins que les seves peticions fossin resoltes. Com era previsible, la immigració il·legal es va disparar.
Després de les eleccions de mig mandat del 2022, Biden va començar a adoptar discretament algunes de les mesures de Trump. Ha acceptat completar la construcció del mur. Amb comptades excepcions, els que demanen asil veuen com les seves peticions són rebutjades automàticament si intenten entrar al país sense permís: abans d’entrar han de fer una sol·licitud online. Però els americans no estan al corrent d’aquest esforç per controlar la immigració, en part perquè Biden no vol evidenciar el seu canvi de postura, entre altres coses per evitar el rebuig del seu propi partit.
La capacitat de maniobra del president per dir una cosa i fer la contrària s’acaba. La Cambra de Representants ha vinculat una llei per controlar la immigració a continuar finançant la guerra a Ucraïna. Això no agrada al govern, perquè el suport a Ucraïna és positiu per a Amèrica des d’un punt de vista econòmic i estratègic, sigui quina sigui l’estratègia en immigració. Això és un error. En un sistema en què els partits fan servir la capacitat per pressionar que tenen al seu abast Biden hauria de veure aquest impediment com una oportunitat.
Algunes de les demandes dels republicans en matèria d’immigració són sensates. La majoria de migrants que travessen la frontera del sud no ho fan arrossegant-se pel desert. Es troben amb un agent de fronteres i presenten una demanda d’asil. Aleshores se sotmeten a una entrevista coneguda com a por creïble. Els republicans volen apujar el llistó de què es pot considerar por creïble. Això és raonable. Amb les normes vigents amb Biden, la por a la violència de les bandes es considera un motiu per ser acceptat. Tot un contrast amb Espanya, que no accepta aquest cas tot i tenir un president socialista.
Un cop superada aquesta primera entrevista, els migrants acostumen a quedar en llibertat a l’espera d’una cita judicial que pot trigar anys a arribar, perquè els tribunals que porten els casos de migrants estan saturats. El termini mitjà d’espera és de més de quatre anys. Si un cop hi ha una resolució negativa el migrant presenta recurs, el retard s’incrementa. Els demòcrates volen recursos extres per contractar més funcionaris per portar els casos, i més jutges per accelerar el procés. Això també és raonable.
Hi hauria d’haver un acord. Però cadascun dels partits desconfia dels motius de l’altre. Els republicans diuen que no donaran més diners a una administració en la qual no es pot confiar a l’hora de complir les lleis d’immigració. En canvi, intenten fer caure el secretari d’estat de Seguretat. Els demòcrates veuen algunes de les demandes dels republicans, com la de detenir indefinidament les famílies que entren al país, i arriben a la conclusió que les negociacions no poden arribar a bon port i que no són res més que una arma per atacar Biden. Probablement, tots dos partits s’estimen més fer campanya amb el tema més que no pas arribar a un acord.
No oblideu les masses
Biden hauria d’estar preocupat. Pel que hem vist a la part mexicana de la frontera, molta més gent intentarà entrar als EUA il·legalment si creuen que Trump pot guanyar les eleccions. Una frontera mal vigilada fa que menys gent doni suport a la immigració legal i, en canvi, estimula els partits favorables a una política més restrictiva. Biden hauria d’aturar la retòrica inflamada dels republicans, arremangar-se i solucionar el problema de la frontera. Aquesta és la línia correcta. I és la que l’ajudaria a millorar la possibilitat de ser reelegit.
Copyright The Economist
Traducció Isidre Estévez