Una frontera que deixa marca al rostre de les coreanes

BarcelonaEs fan els ulls més grossos. S’allarguen la barbeta. I fins i tot s’afegeixen un plec a la parpella. El boom de la cirurgia estètica entre les dones sud-coreanes fa anys que dura i està canviant la fesomia de tota una generació que -imitant els ídols del pop- adopta els canons de bellesa occidentals. En canvi, l’aïllament de Corea del Nord ha aconseguit “mantenir la puresa de la bellesa coreana tradicional”, segons alguns comentaristes del sud, en una viva polèmica oberta al país.

L’exèrcit de belleses que el líder nord-coreà Kim Jong-un va enviar al sud el mes passat amb motiu dels Jocs Olímpics d’Hivern ha reobert el debat sobre aquestes diferències físiques, que ja s’havien apuntat el 2002 quan les animadores nord-coreanes van fer la seva primera aparició, en els Jocs Asiàtics de Busan. Llavors l’auge de la cirurgia estètica a Corea del Sud tot just començava, però el país ja s’ha convertit en el primer del món en nombre d’intervencions estètiques per càpita.

La divisió política que va separar els coreans en dos estats diferents fa prop de 70 anys -quan l’armistici del 1953 va posar fi a la guerra intercoreana i va delimitar la República Democràtica Popular de Corea, comunista, al nord, i la República de Corea, capitalista, al sud- ha generat fins i tot diferències físiques entre els ciutadans d’una banda i l’altra del paral·lel 38 (on es va fixar la frontera). Els coreans del Nord avui són més baixets, més prims i viuen menys anys que els seus cosins del Sud, a causa de les condicions socioeconòmiques derivades d’un règim polític radicalment oposat.

Cara rodona o cara allargada

Ara, a més, els rostres de les dones difereixen. “La cara típica coreana té una proporció d’1 per 1,3, però ara en les dones [del Sud] la proporció es d’1 per 1,5 i segueix la cara occidental”, destacava un article a la premsa sud-coreana. Al Sud, “la bellesa tradicional coreana s’ha vist realment alterada pels cànons de bellesa occidentals”, diu Irene Martínez, experta del Cidob en Corea, que troba l’origen en el “subconscient” de la societat sud-coreana, que mira cap a Occident com a model a seguir també en el cànon de bellesa, “sobretot d’una bellesa moderna”. Una tendència que ara imiten també al Japó, a la Xina i en altres països asiàtics. Martínez fa referència tant a la moda del bisturí com a altres tendències en voga a Seül de fa anys, com les cremes que blanquegen la pell.

L’investigador de la Universitat Sungkyunkwan de Seül Daniel Jong Schwekendiek hi veu també la influència de Hollywood i, sobretot, l’intent de “les masses [sud-coreanes] d’emular la tendència a la cirurgia estètica de les seves estrelles favorites”, especialment els ídols del pop sud-coreà. “També la gent que es vol casar o trobar una feina se sotmet al bisturí per millorar les oportunitats en dos camps que han esdevingut molt competitius després de la crisi asiàtica (1997) que va abolir les feines per a tota la vida”, afegeix.

L’investigador coreà apunta també a la liberalització econòmica radical que ha viscut el país per explicar la gran profusió de clíniques d’estètica, a les quals, a més, “es permet una publicitat molt agressiva”. Els anuncis de cirurgia estètica inunden carrers i estacions de metro de Seül, amb ofertes de descompte i fotografies de l’abans i després acompanyades fins i tot d’un mirall perquè qui passi s’hi pugui comparar.

Amb tot, Sungkyunkwan també explica que les 200 joves escollides pel règim de Kim Jong-un per al seu exèrcit de belleses no són representatives de la societat nord-coreana. Arran de la gran fam dels anys 90, a la frontera amb la Xina es va generar un mercat negre d’aliments però també de DVDs i USBs que van fer entrar al Nord videoclips i telenovel·les del Sud. L’èxit d’aquests K- drama, tot i ser clandestins, ha influït per “canviar l’aspecte, la moda i l’estil” de les dones tant d’aquestes zones frontereres com de les elits, que imiten les tendències del Sud.

Fins a 8 centímetres més alts

Però les diferències físiques entre les poblacions del Nord i del Sud de la península de Corea no es limiten només als canons de bellesa. Schwekendiek és precisament l’autor d’un estudi que va detectar ja fa temps una diferència d’estatura de fins a 8 centímetres entre els coreans del Nord i els del Sud, a causa de “les condicions socioeconòmiques sota les quals els ciutadans del Nord i del Sud han crescut durant la infantesa”, explica a l’ARA l’investigador. “Donat que la península de Corea ha sigut una nació homogènia durant segles, les diferències d’estatura no poden atribuir-se als gens. De fet, els coreans del Nord eren una mica més alts que els del Sud abans de la divisió de la península, cosa que suggereix que ha sigut la diferència de sistemes polítics el que ha generat el canvi”, afegeix.

Pel gran hermetisme del règim nord-coreà, els estudis s’han hagut de fer amb la població refugiada que ha fugit del Nord. Schwekendiek va constatar també que els nens de fins a 5 anys de Corea del Sud pesen entre 1 i 3 quilos més que els del Nord. I tot i els intents d’estilitzar els cossos imitant les estrelles del pop, les sud-coreanes pesen entre 4 i 9 quilos més que les del Nord. La circumferència del braç -indicador antropomètric dels nivells nutricionals-és també de 2 a 4 centímetres més gran de mitjana entre les dones del Sud. La ràtio de centenaris per milió d’habitants és 14 cops superior a Corea del Sud, diu Schwekendiek.

La fam que va assolar Corea del Nord el 1995 va deixar almenys 220.000 morts (fins a 3 milions segons estimacions d’algunes ONG), i des de llavors diverses sequeres han empitjorat la situació, molt dependent de les ajudes del Programa Mundial d’Aliments. Segons dades d’aquest organisme, el 70% de la població de Corea del Nord pateix inseguretat alimentària i una quarta part dels infants tenen problemes de creixement derivats de la malnutrició. De fet, l’únic nord-coreà gras que es coneix és el líder suprem, Kim Jong-un.