El Front Nacional es queda fora
Els xenòfobs de Le Pen no aconsegueixen cap presidència en la segona volta de les regionals
ParísEl triomf històric del Front Nacional (FN) en la primera volta de les eleccions regionals de França ha quedat en un miratge. La formació d’extrema dreta de Marine Le Pen va guanyar, fa una setmana, 6 de les 13 regions franceses. Ahir, però, en la segona volta, els bons resultats del partit ultradretà es van desinflar com un suflé: les va perdre totes. És un cop dur per a Le Pen, que, tot i així, es va mostrar confiada perquè “triplicant el nombre dels consellers regionals electes, el FN serà la primera força d’oposició en la majoria dels consells regionals” i perquè se situa bé de cara a les presidencials del 2017.
És una derrota, doncs, a mitges, que ha sigut possible perquè l’abstenció va baixar en gairebé deu punts en relació a la primera volta, de manera que la participació es va posar a tocar el 60%. Es tracta d’una diferència remarcable i poc habitual entre dues voltes d’unes eleccions.
L’expresident i líder d’Els Republicans, Nicolas Sarkozy, va apel·lar a la “unitat” de la dreta i la “unió” en contra dels extremismes. La formació que va optar per la tàctica del ni-ni [ni fusionar-se amb els socialistes, ni abandonar la cursa davant el FN], va proclamar-se guanyadora de les eleccions regionals, ja que es va emportar 7 de les 13 regions franceses, entre les quals destaca la de l’Illa de França, a la qual pertany París. La cap de llista d’aquest territori i exministra de Sarkozy, Valérie Pécresse, va guanyar amb 43,5% dels vots, per davant de la llista d’esquerres liderada pel socialista Claude Bartolone, que va obtenir un 42,3% dels vots. Una victòria ajustada, però simbòlica, que posa fi a més de 10 anys de govern del PS i un valuós esbós de cara a les eleccions presidencials del 2017.
Pel que fa al Partit Socialista, va resistir, i les 5 regions on els seus candidats es van imposar li deixen un resultat optimista davant dels pronòstics de la desfeta de l’esquerra en aquests comicis. Això va ser, en part, gràcies a la fusió de llistes entre els partits d’esquerres. Fins en 7 regions els socialistes van pactar amb altres formacions que el 6 de desembre van obtenir un mínim d’un 5% dels vots, el percentatge mínim per formar coalició en la segona volta.
L’èxit de la retirada
L’altra estratègia del PS va ser retirar les llistes del seu partit en les regions on l’avantatge dels frontistes era tan superior que, tot i reagrupant els partits de l’esquerra, no es podria superar l’extrema dreta. Va ser el cas del Nord-Pas de Calais-Picardia i la Provença-Alps-Costa Blava, territoris on la líder del FN, Marine Le Pen, i la seva neboda, Marion Maréchal-Le Pen, van obtenir en primera volta poc més del 40% dels vots. De fet, la retirada del PS en aquestes regions va ser un estratagema per combatre el FN i que l’electorat d’esquerra optés per la llista d’Els Republicans de Sarkozy. Fins i tot el primer ministre francès, Manuel Valls, va demanar el suport dels seus votants als conservadors en aquests territoris.
Així doncs, es va deixar via lliure als conservadors, que van aconseguir la victòria en aquestes dues regions per davant de les Le Pen: Xavier Bertrand va obtenir un 58,1% dels vots al Nord-Pas de Calais-Picardia i Christian Estrosi un 55,8 % a la Provença-Alps-Costa Blava. A Còrsega per primer cop va guanyar el partit nacionalista Pè a Corsica.
Malgrat la derrota del FN, Valls va matisar ahir que “no hi ha ni alleujament ni cap missatge de victòria”, ja que “el perill de l’extrema dreta no està gaire lluny”. En la mateixa línia es va expressar el líder dels socialistes, Jean-Christophe Cambadélis: “Un èxit sense alegria perquè l’abstenció segueix sent molt alta i l’extrema dreta massa forta”.
Demòcrates guanya a Andorra la Vella
Demòcrates per Andorra + Independents va guanyar ahir les eleccions comunals a Andorra la Vella amb el 35,74% dels vots, i va desbancar d’aquesta manera Coalició d’Independents, que va obtenir un 25% dels vots i passa a ser tercera força per darrere del PS+Independents. A Sant Julià va ser un dia històric. Laurèdia en Comú, la coalició formada pels demòcrates, SDP i Independents, es va imposar amb la meitat dels vots, mentre que Liberals + Unió Laurediana es va quedar a mig punt, en un ajustat marge de diferència però suficient per fer un gir històric en una parròquia en què UL ha sigut la força hegemònica durant anys. La participació va ser del 60%, 4 punts menys que fa 4 anys.