Front comú del G-7 contra Rússia per les tensions amb Ucraïna
Els ministres d'Exteriors de les set democràcies més riques aborden la crisi en una cimera a Liverpool
BarcelonaLa reunió dels ministres d'Exteriors del G-7 a Liverpool ha tingut un protagonista clar: les tensions militars entre Rússia i Ucraïna. La ciutat britànica ha acollit aquest dissabte i diumenge una cimera del grup de les set democràcies més industrialitzades del món, en què han participat el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i els seus homòlegs de França, la Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya, el Japó, el Canadà i la Unió Europea. Tots han unificat la seva posició i han deixat clar el front comú en suport de la integritat del territori ucraïnès i en contra de Rússia, a qui han amenaçat de pagar un "alt cost" si comet qualsevol acte hostil.
La trobada es produeix enmig de la preocupació internacional per l'augment de les tropes russes a la frontera amb Ucraïna, que alguns governs occidentals temen que pugui ser l'avantsala d'una invasió com la que es va produir el 2014 a Crimea. Moscou fa setmanes que ho nega i atribueix les culpes de l'escalada de les tensions a l'OTAN i Ucraïna, argumentant que tenen un comportament desestabilitzador.
"Rússia no hauria de tenir cap dubte que una nova agressió militar contra Ucraïna tindria conseqüències massives i un alt cost com a resposta", diu la declaració formal del G-7 un cop finalitzada la cimera. Tot i això, no s'ha concretat quines serien aquestes conseqüències. Blinken ha fet referència al gasoducte Nord Stream 2 entre Rússia i Alemanya en declaracions a un programa de la NBC, en què ha assegurat que és "poc probable" que acabi passant gas per aquest canal si Moscou decideix agredir Ucraïna. Malgrat tot, aquest tipus de represàlia tindria un fort impacte negatiu sobre l'economia europea.
Al comunicat conjunt, els signants insten el president rus, Vladímir Putin, a "desescalar, recórrer als canals diplomàtics i respectar els seus compromisos internacionals en transparència d'activitats militars".
El Kremlin ha afirmat aquest diumenge que, en la trobada virtual de la setmana passada, Putin va assegurar al president nord-americà, Joe Biden, que les tropes russes no representen cap amenaça i va lamentar que Rússia està sent demonitzada per moure tropes a dins del seu propi territori. Segons el portaveu del Kremlin, Putin i Biden han acordat mantenir més converses per seguir abordant aquesta qüestió.
Per a Moscou, l'aproximació cada vegada més gran de l'OTAN a l'antiga república soviètica és una "línia vermella". Putin ha exigit garanties que l'Aliança Atlàntica no s'expandirà més cap a l'est ni col·locarà tropes i armament a prop del territori rus, mentre que Washington ha reiterat que cap país pot vetar les aspiracions d'Ucraïna d'entrar a l'OTAN.
Acord nuclear amb l'Iran
A la cimera del G-7 també s'ha abordat la qüestió de les negociacions nuclears amb l'Iran, en marxa a Viena des de finals de novembre. A la declaració final de la trobada, els signants subratllen que l'acord per acabar amb les sancions internacionals "encara és possible" i insten Teheran a deixar d'enriquir urani.
"És l'última oportunitat per a l'Iran. És vital que torni a la taula de diàleg i sigui seriós en les negociacions", ha dit la ministra d'Exteriors del Regne Unit, Liz Truss. "No permetrem a l'Iran fer-se amb l'arma nuclear", ha afegit la mandatària britànica, que ha actuat d'amfitriona perquè el país ostenta la presidència rotatòria del G-7 fins al 31 de desembre, quan l'assumirà Alemanya.