Arriba el fred del Brexit

LondresNi l'esperat retorn de James Bond sembla que ho podrà resoldre. L'hivern ha arribat molt abans d'hora al Regne Unit: falta de combustible a les gasolineres –ja fa més d'una setmana i es pot allargar una més com a mínim–; falta de treballadors a les plantes processadores de carn que sacrifiquen els animals –i que ha reduït al 25% la capacitat del sector porcí–; falta de CO₂, fonamental per a tota la indústria alimentària, falta de temporers de la fruita i falta de transportistes en general, que ja afecta el subministrament no només de carburant sinó també de material hospitalari i altres productes. Com a primera mesura d'emergència, des d'aquest dilluns 200 soldats contribuiran a la distribució de gasolina.

I hi ha més casos d'alteració de la normalitat. I de ben sagnants, com ara el que denunciava dijous el consell de Lancashire, al nord d'Anglaterra: a partir d'aquest dilluns haurà de reduir l'abastiment de menjar a 500 escoles (65.000 menús) perquè no té prou aliments degut justament a la falta de repartidors que els facin arribar als magatzems. Després també hi ha el preu del gas, en nivells estratosfèrics i amb dotze subministradors que han fet fallida; la inflació disparada; tensions a Irlanda del Nord a causa dels controls a la frontera del mar d'Irlanda; el possible segon referèndum d'Escòcia o un xoc constitucional amb Edimburg per aquesta causa; els pescadors francesos en peu de guerra a les illes del Canal; l'arribada de migrants sense papers que no s'atura, tot i que el Brexit havia de servir per poder tenir més control de les fronteres…

Dimarts passat, lluny dels problemes terrenals que tenallen el país, el premier, Boris Johnson, va esbombar no només un "Regne Unit global", com a conseqüència del divorci amb la Unió Europea (UE), sinó "galàctic", a l'anunciar el llançament de coets a l'espai des de Cornualla i les illes Shetland l'any vinent. "Els britànics tenen dificultats per arribar a la feina perquè no poden omplir el dipòsit del cotxe, però podran anar a Andròmeda", escrivia dijous al Washington Post el comentarista polític de Westminster Ian Dunt.

Divendres, de fet, l'Associació Independent de Venedors de Carburants, que aplega 5.500 de les 8.500 estacions de servei del país, assegurava que el 26% de les seves gasolineres estaven seques. El dia abans era el 27%. I aquest dissabte l'abastiment ha empitjorat a Londres. Davant de la situació, com ja s'ha apuntat, Boris Johnson va anunciar divendres a la nit que, finalment, l'exèrcit hi intervindria.

Decadència anunciada?

Què passa, exactament? Peter Wilding, un advocat britànic que va treballar vint anys per mantenir la influència del Regne Unit a la Unió Europea (UE) a través del think-tankBritish Influence, va ser el creador de la contracció Brexit, "una trista paraula". Wilding la va encunyar en un article escrit durant la crisi grega de l'euro, quan llavors es parlava del Grexit. "Llevat que no s’impulsi una visió clara de com el Regne Unit ha de liderar Europa per, com a mínim, aconseguir la finalització del mercat únic –escrivia–, la paraula creuada per [definir] la sortida de l’euro de Grècia podria anar seguida d’una altra paraula trista, el Brexit". Un procés que podria ser "lamentablement un epitafi per a la decadència i la possible caiguda d’una nació", reblava.

Tan greu és? Dilluns passat, el guanyador de les eleccions alemanyes, Olaf Scholz, líder dels socialdemòcrates, va identificar el Brexit com una de les raons de l'esmentada crisi de les gasolineres, provocada, en aquest cas concret, per la manca de conductors de camions cisterna. Però les causes es poden matisar amb tota mena d'arguments, com ara el que va exhibir divendres a la web del Partit Conservador el ministre de Negocis, Kwasi Kwarteng: "Després d’haver rebutjat el model d’immigració amb salaris baixos [es referia a la lliure circulació de treballadors de la UE], sempre hem defensat que fèiem una transició a una altra cosa. El que estem veient ara [els problemes en les cadenes de subministrament i l'escassetat de mà d'obra en segons quins sectors] forma part d’aquesta transició".

Un Nadal amb problemes

Sigui transició i només temporal, els problemes amenacen, per exemple, un Nadal sense galls dindis als supermercats. Per culpa del Brexit? Des de la granja Craig, al centre del País de Gal·les, a quatre hores i mitja de Londres, l'amo, Jonathan Rees, exposa els seus principals maldecaps. "La meva preocupació dels pròxims mesos és la distribució. Un gall dindi orgànic de set quilos pot costar quasi 90 lliures [104 euros]. La gent que el compra el vol acabat de sacrificar. Per tant, l'hem de poder lliurar fresc en menys de 24 hores des que el matem. Si hi ha desabastiment de gasolina, el meu negoci es veurà afectat, però altres productors molt més grans que jo –afegeix–, no necessàriament orgànics, tindran més dificultats, perquè ja no es permet l'entrada a les persones que acostumaven a venir al país a empaquetar els galls dindis".

Brexit, restriccions als treballadors estrangers, marxa de comunitaris (1,3 milions des del 2016), accentuada a causa del covid… Malgrat algunes matisacions, el govern apunta a la pandèmia com la causa de tots els mals. El portaveu de la Confederació de la Indústria Britànica va indicar fa uns dies que "la recuperació econòmica corre el risc de patir sense nous visats per a treballadors estrangers".

Finalment, plegant-se a les pressions d'uns i altres, al mateix temps que el govern anunciava la ja esmentada intervenció de l'exèrcit per repartir carburant, igualment informava que permetria l'arribada de 300 conductors de camions cisterna amb visats que s'allargaran fins al març i que 4.700 conductors de transport de mercaderies arribarien a finals d'octubre, fins a finals de febrer, per intentar salvar el Nadal. Igualment, 5.500 treballadors del sector del processament de carn arribaran a finals d'octubre per evitar el desabastiment. Més complicat serà solucionar la falta d'especialistes als escorxadors, fet que podria conduir a fer que uns 120.000 porcs fossin sacrificats sense les condicions que es requereixen per al consum humà i posteriorment incinerats.

El dubte és, però, si tots aquests treballadors vindran. Potser, però només si se'ls paga molt i molt bé, condicions no gens garantides a hores d'ara. En tot cas, si es complissin, contribuirien encara més a l'augment de la inflació. Res de tot això es va explicar durant la campanya del Brexit. Ni tampoc que caldria governar posant pegats, sense cap pla.

Cap sorpresa

Així, doncs, Brexit o covid? On és el problema fonamental? Jonathan Portes, catedràtic d'economia i polítiques públiques al King's College de Londres i un meticulós analista de tot el procés de divorci amb la UE, afirma el següent: "La falta de conductors no és sorprenent després de la reobertura postcovid. El Brexit ho ha agreujat, però no és la causa principal. Hem de distingir entre les interrupcions a curt termini, políticament importants, però no només causades pel Brexit i que es resoldran, i els impactes del Brexit a llarg termini sobre el comerç o la migració, que tot just comencen. El que està clar és que, no de forma irracional, molts dels conductors que van deixar el país a causa de la pandèmia després del Brexit han decidit no tornar-hi".

Entre el 2016, l'any del referèndum, i el 31 de desembre del 2020, el govern britànic –primer el de Theresa May i després el de Johnson– podria haver planejat què fer, i com, davant de l'impacte que suposaria una nova etapa econòmica sense els beneficis de la immigració mal pagada o dels baixos salaris de què fins a la sortida efectiva de la UE s'havia beneficiat el Regne Unit.

Dimecres passat, el líder del Partit Laborista, Keir Starmer, va acusar Boris Johnson de ser una persona "trivial" sense cap pla de govern. "Després de l'eslògan «Fem el Brexit», no ha sabut què fer. No es tractava de fer [només] el Brexit, sinó de fer que el Brexit funcionés", va dir en la cloenda del congrés anual de la formació.

De Churchill a James Bond

Aquest diumenge comença a Manchester el congrés anual del Partit Conservador. No arriba en el millor moment per a Johnson. El premier necessitarà, a més de l'exèrcit, tota la seva capacitat retòrica, i màgica, per fer desaparèixer les cues de les gasolineres i per omplir de galls dindis els supermercats. De retruc, haurà d'utilitzar tot l'aparell mediàtic tory per assenyalar de nou Brussel·les, i en aquest cas concret el protocol d'Irlanda del Nord, com el nou enemic exterior a batre.

Des del referèndum, cavalcant sobre un populisme de manual, Johnson s'ha cregut gairebé Déu. Fins i tot que podria superar les fites de Margaret Thatcher, la dona que "va canviar el temps", aplicant la famosa sentència que Churchill va dir de Chamberlain en els prolegòmens de la Segona Guerra Mundial. Thatcher va sobreviure a un primer mandat molt turbulent en bona mesura gràcies a la victòria a la Guerra de les Malvines, i també per la incapacitat de l'oposició de modernitzar el seu discurs. A hores d'ara, hi ha molts dubtes que Keir Starmer pugui batre els conservadors, que sempre juguen amb un sistema electoral que els afavoreix. Però com diu James Bond a Safin en la darrera pel·lícula de la saga, No time to die, "la història no és amable amb els homes que fan de Déu". I Boris Johnson pot enfrontar-se aquest fred hivern que ha arribat abans d'hora a l'inapel·lable judici de la història.