Macron opta ara pel centrista François Bayrou com a primer ministre
L'aliat parlamentari del president aposta per la "reconciliació" dels partits per acabar amb la crisi
ParísAmb una Assemblea Nacional sense majories clares, un president debilitat i un país fracturat, immers en una profunda crisi política, ser primer ministre a França és arriscat. Posar fi al bloqueig institucional i aconseguir el suport parlamentari suficient per aprovar els pressupostos i evitar una moció de censura suposa una tasca de dimensions titàniques. El president de França, Emmanuel Macron, ha assignat la tasca a François Bayrou. El president del partit centrista Moviment Demòcrata (MoDem) ha estat nomenat aquest divendres, nou dies després de la moció de censura que va tombar el govern francès, nou primer ministre. És el quart cap de govern que ha tingut França aquest any. "Finalment, comencen els problemes", ha dit Bayrou citant una frase del president François Mitterrand.
Bayrou és un dels aliats històrics de Macron –tot i que han tingut alts i baixos– i un dels seus principals suports parlamentaris. Tot i la pressió dels partits d'esquerres i la disposició dels socialistes a negociar, l'inquilí de l'Elisi opta per un perfil liberal i no per un primer ministre sorgit del bloc d'esquerres, el guanyador de les eleccions legislatives del juliol. En les seves primeres paraules després d'anunciar-se el seu nomenament, Bayrou s'ha compromès a buscar consensos. "Tothom pensa que s'ha de trobar un camí que uneixi les persones en lloc de dividir-les. Crec que la reconciliació és necessària”, ha assegurat al·ludint a una idea expressada per Enric IV de França, rei borbó del qual el nou primer ministre ha escrit una biografia.
Bayrou, de 73 anys, és el líder i fundador del partit liberal MoDem, que compta amb una trentena de diputats a l'Assemblea, i alcalde de Pau (Pirineus Atlàntics). Tot i que a França el seu partit és considerat centrista i en alguna ocasió ha donat suport als socialistes, el nou primer ministre va ser titular d'Educació i de Justícia en governs conservadors. Com a eurodiputat formava part del Partit Popular Europeu. Bayrou parla bearnès –una varietat dialectal de l'occità– i és un ferm defensor de les llengües que a França en diuen "regionals".
Suport més ampli
Amb el nomenament ràpid d'un nou primer ministre, Emmanuel Macron vol girar full al capítol de la moció de censura i acabar amb la inestabilitat i la incertesa política que viu França des de les eleccions legislatives del juliol. El resultat dels comicis va deixar una Assemblea Nacional més fragmentada que mai, en què cap força política gaudeix d'una majoria sòlida. El president espera que aquest cop el govern –que serà nomenat en els pròxims dies– tingui un suport més ampli que el de Barnier a l'Assemblea. Tot està per veure.
Segons el relat de la premsa francesa, el nomenament de Bayrou ha anat acompanyat de tensió i amenaces. El seu era el nom que més sonava fins que aquest divendres al matí s'ha filtrat que no seria l'escollit i que el president tenia altres noms damunt la taula, com l'ex primer ministre socialista Bernard Cazeneuve; el ministre de Defensa en funcions, Sébastien Lecornu, i el diputat macronista Roland Lescure. En una reunió a l'Elisi en què Macron li ha explicat que finalment nomenaria un altre primer ministre, el president de MoDem s'hauria enfurismat i hauria amenaçat el president en deixar de donar-li suport parlamentari.
"En veure els dubtes del cap d'estat dijous, Bayrou estava furiós", afirma Le Parisien citant diferents testimonis. "La reunió d'aquest divendres ha sigut una humiliació per a Bayrou. El president realment tenia la idea de no nomenar-lo", assegura una font citada pel diari francès. Aleshores el nou primer ministre hauria posat Macron entre l'espasa i la paret: "L'ha amenaçat en fer saltar pels aires la majoria parlamentària si l'escollit no era ell", revela el mateix rotatiu. La intimidació ha tingut el seu efecte i el president ha acabat nomenant Bayrou. El nou primer ministre va donar un impuls clau a la carrera presidencial d'Emmanuel Macron el 2017.
Consultes als partits
El líder de MoDem substitueix el conservador Michel Barnier, censurat amb els vots dels partits d'esquerres i de l'extrema dreta després d'aprovar els pressupostos sense sotmetre'ls a votació a l'Assemblea Nacional per la falta de suport parlamentari. Abans de nomenar-lo, Macron ha consultat la majoria de forces polítiques de l'Assemblea per tenir garanties que no serà censurat. La clau la tenen Le Pen i el bloc d'esquerres, el Nou Front Popular.
França Insubmisa, partit considerat d'esquerra radical, ja ha anunciat que presentarà una nova moció però la resta de partits del bloc de moment són més prudents i només posen com a condició que Bayrou no aprovi els pressupostos sense passar per l'Assemblea. El Nou Front Popular havia demanat un primer ministre d'esquerres per no fer caure el nou govern i havia deixat clar que no acceptaria Bayrou, però alguns dels partits del bloc podrien donar-li una oportunitat.
Trencament de l'aliança d'esquerres
Els socialistes han criticat aquest divendres el nomenament d'un primer ministre d'un altre color polític i han anunciat que no entraran al govern, però no han parlat de moció de censura. El canvi de posició podria acabar de trencar l'aliança de les esquerres.
L'extrema dreta de Marine Le Pen, que ha estat exclosa de les negociacions per nomenar un primer ministre, també sembla disposada a donar una oportunitat al nou cap de govern encara que no sigui conservador. "Li donarem una oportunitat, com vam fer amb Barnier", ha dit el portaveu de Reagrupament Nacional de Le Pen, Philippe Ballard. "No som de censura compulsiva com França Insubmisa", ha assegurat.
L'objectiu més urgent del nou primer ministre és aprovar uns nous pressupostos per al 2025. Amb la moció, el projecte de llei dels comptes presentat per l'anterior executiu va decaure i ara el futur govern n'haurà d'elaborar un altre tenint en compte les línies vermelles d'altres forces polítiques per evitar una nova censura. Mentre s'elaboren i es tramiten els nous pressupostos –un procés que habitualment dura setmanes–, l'Assemblea ha de debatre i votar abans que s'acabi l'any una llei per prorrogar els comptes actuals.