Els francesos que voten Le Pen: "No és l'extrema dreta de fa 20 anys"

Bresles (França)Per entrar al poble s'ha de travessar unes vies de tren que fa anys que no s'utilitzen. Les males herbes les han inundat. A l'esquerra s'alça una fàbrica abandonada. És una antiga sucrera amb més de 150 anys d'història que en el passat va atraure treballadors que es van instal·lar a Bresles. Ja fa anys que no funciona i que el municipi, situat a 75 quilòmetres al nord-oest de París, al departament de l'Oise, regió d'Alts de França, s'ha convertit en una ciutat dormitori, amb pocs comerços i poca vida al carrer. Quatre dies després de les eleccions europees que van sacsejar el país amb una victòria històrica de l'extrema dreta de Marine Le Pen, la vida a Bresles continua inalterable.

Amb els seus poc més de 4.100 habitants, és un dels pobles de França que més va votar Le Pen a les eleccions europees. No és un dels feus tradicionals de l'extrema dreta, ni tan sols Reagrupament Nacional (RN) està implantat al municipi, però diumenge passat el 55% dels votants del poble van optar per la llista de l'RN, encapçalada per Jordan Bardella, el delfí de Le Pen. El percentatge és molt superior al de la mitjana nacional: en el conjunt de França, l'RN va ser la primera força amb el 31,4% dels vots.

"S'ha de donar oportunitats a tothom i l'RN ha de tenir també la seva oportunitat de governar", sosté la Clotilde, una de les dependentes del forn de pa que hi ha al carrer comercial principal. "No sé què passarà a les legislatives, ni el 2027, però espero que guanyi Le Pen", assegura. Darrere seu, una companya de feina aixeca el dit polze. Ella també deu votar l'extrema dreta. A fora al carrer, una dona de mitjana edat i de poques paraules admet haver votat l'RN. "Vull un gran canvi... que baixin els preus i pugin els salaris", afirma.

Els analistes sostenen que una part del creixement de l'RN –però no tot– es deu al vot de càstig dels votants al govern. "Hi ha una voluntat d’apartar Macron", sosté el politòleg Jean-Yves Camus, expert en extrema dreta de la Fundació Jean Jaurès. "Ja fa temps que hi ha una crisi dels partits tradicionals i hi ha gent que no vota Le Pen per convicció, sinó com a vot de càstig", explica Camus.

El Michel és un jubilat veí de Bresles. També vota l'extrema dreta i parla sense embuts. "La situació política amb Macron és una catàstrofe. Ho ha fet expressament, això de dissoldre l'Assemblea per crear el caos. N'estic segur", sosté. ¿Serà millor la vida dels francesos amb un govern de Le Pen? "No és que el Front Nacional [així és com es deia l'RN fins al 2018] proposi millors polítiques, és que necessitem un canvi. Ara tot és un desastre: la inflació, la jubilació... La gent n'està farta, de Macron", assegura.

L'auge de l'extrema dreta no és un fenomen nou a França. Però en els últims anys, coincidint amb l'arribada al poder de partits d'ultradreta en alguns països europeus, s'ha anat eixamplant. "La dinàmica ja estava en marxa i en realitat és més una tendència que s'ha confirmat aquest 2024 que un episodi inèdit o una gran sorpresa", sosté Vincent Lebrou, catedràtic de ciències polítiques de la Universitat de Franche-Comté, en una entrevista a France Info.

Crisi dels partits tradicionals

Segons Lebrou, la crisi dels partits polítics tradicionals, molt aguda a França, contribueix a l'augment de votants de Le Pen. "Davant la desintegració del sistema partidista, només cal que l'RN segueixi presentant-se com un partit antisistema, siguin quines siguin les eleccions". Davant la crisi política, "el desenllaç era gairebé inevitable", assegura Lebrou.

Marine Le Pen, filla de l'històric líder del Front Nacional Jean-Marie Le Pen, fa anys que ha posat en marxa una estratègia de "desdemonització", de suavitzar el discurs i les formes per maquillar la seva ideologia d'extrema dreta i eixamplar la seva base electoral. Le Pen vol mostrar-se com a presidenciable i ha fet canvis cosmètics que han tingut el seu efecte. "Abans s'havia de frenar, però això ha canviat. Le Pen no és l'extrema dreta de fa 20 anys", assegura l'Antoine, un jove que no arriba a la vintena i que camina arrossegant un patinet elèctric.

Vot que es normalitza

El vot a l'extrema dreta s'ha normalitzat. Ja no és un tabú. Però Le Pen, malgrat les aparences, continua sent l'extrema dreta. "Segueix defensant fer fora els immigrants irregulars, donar preferència als francesos per a les ajudes públiques, etc. És un programa més radical que el de l'extrema dreta tradicional", apunta Jean-Yves Camus.

Són les 11 del matí a Bresles i dos veïns xerren davant de casa seva, a dues passes de l'ajuntament. "Ara no hi ha la por que hi havia abans a votar l'RN", assegura el Patrick, un senyor gran que ha treballat mitja vida a la sucrera. "El problema de Macron –sosté- és que no ha complert amb les seves promeses".

El seu veí, el Pascal, també és crític amb l'actual president, però promet que mai votarà Le Pen. "La gent es pensa que l'RN ho resoldrà tot, que amb ells al govern veuran augmentar el seu salari. I és una il·lusió, venen fum", assegura el Pascal, que està jubilat i és d'esquerres. "Soc dels pocs que hi ha al poble", diu somrient. "L'extrema dreta fa anys que vol el poder i l'acabaran tenint. Jo crec que serà catastròfic. Tornarem als anys 30", afegeix.

El 31,4% que va obtenir diumenge passat l'RN en el conjunt de França és el percentatge més alt aconseguit mai per la formació en unes europees. El partit de Le Pen va quedar molt per sobre de la segona força més votada, la coalició presidencial de Macron (14,6%) i dels socialistes (13,8%). Gairebé 8 milions de francesos van donar la seva confiança a l'extrema dreta de l'RN. Sumats als vots que va obtenir l'altre partit ultra, Reconquesta, d'Éric Zemmour, són més de 9 milions. Una altra dada dona una idea de l'abast de l'avenç de Le Pen: al 93% dels municipis francesos, l'RN va ser la primera força. La banalització de l'extrema dreta és un fet.

"Els resultats de les europees no són sorprenents. És el que havia de passar", sosté l'Antoine. "Bardella ha guanyat en molts llocs... Tothom té ganes d'un canvi polític", assegura. L'Antoine és un dels milers de joves francesos que han votat l'RN a les europees i que també li donaran suport a les eleccions legislatives del 30 de juny i el 7 de juliol.

Els analistes apunten que Bardella ha sabut captar el vot dels joves. A través del seu perfil de TikTok, la mà dreta de Le Pen, que només té 28 anys, ha seduït un electorat a qui el nom de Front Nacional –el nom de l'RN abans que la seva líder el canviés– no li diu res. "Mentre les generacions més adultes encara associen l'RN amb el Front Nacional, i per tant amb la seva història i la seva ideologia xenòfoba, les generacions més joves han crescut amb un partit que intenta desdemonitzar-se i normalitzar la seva comunicació", apunta el sociòleg de l'Institut Nacional de la Joventut i l'Educació Popular (INJEP) Laurent Lardeux, en un article publicat a la revista Usbek & Rica.

Els joves, amb Bardella

Lardeux sosté que els joves han connectat més amb Bardella que amb Le Pen, un fet que explica també els resultats històrics de l'extrema dreta, on el número dos de la líder era el cap de llista. "El vot a l'RN s'explica en part entre les generacions més joves, per una forma de personalització significativa: els joves no parlen del Reagrupament, sinó de Bardella". A Bresles ho comprovem. L'Antoine respon "Bardella", sense pensar-ho gaire, quan li preguntem qui guanyarà a les eleccions legislatives. A Le Pen ni l'anomena.

Segons Lardeux, el perfil del jove votant de l'extrema dreta de l'RN és un elector sense estudis superiors, que resideix lluny dels grans nuclis urbans i d'un nivell socioecònomic baix. De fet, el partit de Le Pen va ser primera força pràcticament en tots els municipis petits i mitjans. L'excepció són algunes de les grans ciutats de França. A París, l'RN només va ser sisena força, amb un 8,5% dels vots.

Macron s'enfonsa

La campanya electoral, totalment improvisada, arrenca aquest dilluns. Les enquestes projecten una Assemblea Nacional amb una majoria d'extrema dreta. La segona força seria la nova aliança dels partits d'esquerra, el Front Popular, i la coalició presidencial de Macron s'enfonsaria fins a la tercera posició. El sistema polític de les legislatives, on no hi ha llistes de partits sinó que es vota cada diputat a la seva circumscripció, a doble volta, com si fossin unes minipresidencials, fa que els sondejos siguin poc fiables. Però el que està clar és que, per primera vegada, l'extrema dreta podria ser majoria a l'Assemblea Nacional. A Bresles, molts dels seus veïns estaran contents.