El Papa admet el fracàs de l’Església pels “repugnants crims”als menors

LondresEl primer viatge d’un papa a Irlanda en gairebé quatre dècades resumeix els enormes reptes de l’Església al segle XXI. El 1979 Joan Pau II va visitar el que en aquell moment era el país amb més fe religiosa d’Europa, on res es movia ni socialment ni políticament sense la benedicció de la conservadora i totpoderosa jerarquia catòlica. En canvi, un parell d’hores després que aterrés a Dublín per a una estada de trenta-sis hores amb motiu de la Trobada Mundial de Famílies, a Francesc li va donar la benvinguda a la República d’Irlanda el seu primer ministre, Leo Varadkar, que és un home casat amb un altre home i que va defensar el sí a l’avortament en el referèndum que el país va celebrar a finals de maig, amb un resultat inequívoc a favor de legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs.

Però Leo Varadkar va anar encara més enllà en el discurs amb què va rebre el Papa al Castell de Dublín. El Taoiseach (nom oficial del primer ministre de la república irlandesa) va suggerir a Francesc que ha arribat el moment de construir una relació “nova” i “més madura” entre l’Església catòlica i l’estat irlandès, “un nou pacte per al segle XXI”. En paraules de Varadkar, la seva visita podria “marcar l’obertura d’un nou capítol en la relació entre Irlanda i el Vaticà”.

“Aspectes foscos”

Però és una relació que ha de sobreposar-se a un passat ple dels “aspectes foscos” de les institucions dirigides per l’Església, on els irlandesos van ser “maltractats i vexats”. Varadkar es referia a les Magdalene Laundries, les Mother and Baby Homes, i les escoles industrials, on durant sis dècades (pràcticament des de la independència del país, però especialment des dels anys 50 i fins a finals dels 80) es van cometre tota mena d’abusos contra els menors i les dones. “Són taques per al nostre estat, per a la nostra societat i també per a l’Església”, va expressar el primer ministre.

Així mateix, Varadkar va recordar a Francesc l’escàndol dels abusos de Pennsilvània, després que aquesta setmana s’hagi conegut la investigació del gran jurat de l’estat nord-americà, segons la qual l’Església catòlica tenia constància des de 1963 de les pràctiques d’uns 300 religiosos contra un miler de nens. L’Església va mirar cap a una altra banda. “És una història que trenca el cor i que és tràgicament familiar per als irlandesos”, va dir Varadkar, que va instar el Papa a “escoltar les víctimes” amb què s’havia de reunir i a garantir que es farà justícia “a Irlanda i al món”.

En el seu discurs de resposta, el Papa va admetre els molts pecats de la institució que dirigeix. Són pecats que mostren “el fracàs de les autoritats eclesiàstiques -bisbes, superiors religiosos, sacerdots i d’altres- per fer front adequadament a aquests crims repugnants que han generat indignació i que continuen sent una font de dolor i vergonya per a la comunitat catòlica. Jo comparteixo aquests sentiments.”

A més, Francesc va voler recordar expressament una carta que l’anterior Papa, Benet XVI, va remetre als catòlics irlandesos arran de les conclusions de la Comissió Ryan, que el 2009 va documentar els abusos a 35.000 nens i dones del país sota tutela de l’Església a les institucions abans esmentades: les Magdalene Laundries -on es practicava treball esclau-, les Mother and Baby Homes -on era habitual que els fills de mares solteres fossin donats en adopció sense cap consentiment- i les escoles industrials. “No tinc cap paraula per reconèixer la gravetat de la situació”, hi deia Benet XVI, alhora que exigia que mesures “veritablement evangèliques, justes i efectives contra aquesta traïció de la confiança”.

Les paraules del Papa no han satisfet especialment alguns dels afectats pels abusos i les cruels pràctiques de l’Església. Colm O’Gorman, una de les milers de víctimes, es lamentava als micròfons de la televisió estatal que “el Papa no hagi parlat als irlandesos d’una manera contundent, franca, humana i accessible. S’ha negat a fer-ho i és una pena”. Una altra víctima, Marie Collins, símbol de la lluita per la justícia que reclama el col·lectiu, va considerar la intervenció de Francesc “decebedora”, un discurs que no aportava “res de nou”.

Símbol d’una cultura materialista?

L’últim gran revés que va patir l’Església catòlica a Irlanda va tenir lloc a finals de maig. Aleshores una gran majoria del país va votar en referèndum per la legalització de l’avortament, l’última línia vermella que la societat irlandesa havia de creuar després de permetre el divorci i d’acceptar el matrimoni homosexual només fa tres anys. Francesc no va passar per alt la interrupció voluntària de l’embaràs i es va preguntar si la decisió adoptada pels irlandesos és fruit “del creixement d’una desgastada cultura materialista, que ens ha fet cada vegada més indiferents als pobres i als membres més indefensos de la nostra família humana, inclosos els no nascuts, privats del mateix dret a la vida?”