"França és el piròman de l'Àfrica i no el seu salvador"

BarcelonaParadoxes de la història: Félix Houphouët-Boigny, el primer president de la Costa d'Ivori independent fins a la seva mort el 1993, va utilitzar a mitjans dels 50 el concepte de Françafrique, i ho va fer per referir-se a les relacions positives entre les colònies africanes i París. No va ser fins al 1999 que François-Xavier Verschave, president de l'ONG Survie, li va aportar el sentit pejoratiu d'una exmetròpoli que esprem els territoris d'ultramar en benefici propi.

La Françafrique  d'avui en dia obliga les excolònies a mantenir una divisa comuna (el CFA, lligat a la sort de l'euro) o controla les reserves econòmiques. L'ivorià Dagauh Gwennael Komenan signa amb la canària Ángeles Jurado 'La Françafrique vista desde el sur', una visió crítica publicada per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

¿França continua amb una presència militar important a l'Àfrica?

Es presenta com a beneficiosa però amaga un projecte mortal per a l'Àfrica, i és un senyal de retrocés en les nostres lluites emancipadores.

¿No ajuda a l'estabilització?

És cert que hi ha conflictes i inestabilitat, però en la majoria de casos la situació és menys dramàtica de com es presenta. Però com que França controla la informació, ho té fàcil per convèncer l'opinió pública internacional i fer-se passar per un superheroi que ve a ajudar els 'pobres afligits africans'. Però el cert és que molt sovint aquestes intervencions creen més problemes dels que resolen, ja que alimenten les tensions entre comunitats i el sentiment antieuropeu. Però hi ha un altre factor: França diu que intervé per combatre règims dictatorials i tirànics que martiritzen els seus pobles. Totes les intervencions franceses al continent, sense excepció, es fan pels interessos francesos i sovint acaben amb una altra dictadura més favorable. França és el piròman de l'Àfrica, no el salvador.

Quina és la responsabilitat de París en l'explotació dels recursos?

França actua com el braç armat de les multinacionals franceses a l'Àfrica. Exploten el continent sense tenir en compte governs ni població amb la benedicció de París, la funció del qual és garantir que el saqueig continuï sense descans.

Quins són els mitjans que fan servir?

Són diversos. Quan la voluntat és la mà d'obra de la població, instrumentalitzen caps d'estat, que a sou francès maten la seva gent amb impunitat. Quan el desig de canvi emana dels caps d'estat, posa en marxa rebel·lions entrenades, armades i finançades (secretament o obertament) per fer cops d'estat, o potencien les guerres fratricides.

¿Potencia els conflictes?

França aplica allò de 'divide et impera' [divideix i domina], crear des de zero o amplificar cadascun dels problemes per mantenir l''statu quo'.

¿La descolonització és en el punt de mira dels moviments juvenils africans a favor de la democràcia

Sí, els joves han comprès que el mal es tracta d'arrel, no a la superfície. És evident que és una lluita desorganitzada encara, però sóc dels que creu que, en el fons, l'objectiu final dels joves és la lluita contra el neocolonialisme. És inútil pensar en el desenvolupament o fins i tot tenir l'esperança de millorar el benestar mentre perduri la Françafrique, el nom real d'aquesta nova colonització. Tots vam ser testimonis de la recent revolució a Burkina Faso, a la Costa d'Ivori el 2000, al meu país, el Congo. No n'hi ha prou de fer caure els sàtrapes negres de França, sinó que la lluita és una manifestació del desig d'enderrocar aquest sistema perniciós.

¿La Xina forta a l'Àfrica serà una Françafrique 2?

Crec que hem de donar l'oportunitat a la Xina. De fet, és un dels principals socis comercials de l'Àfrica i, com diu la meva companya Ángeles Jurado, és l'únic que manté relacions comercials normals amb l'Àfrica en el sentit que manté el seu principi mil·lenari de poder tou en què no ha tractat d'imposar mai la seva presència per la força sinó per la seducció que coneixem avui. Sóc optimista perquè té un gran respecte per la sobirania dels estats, com es manifesta pel seu principi de no-interferència en els assumptes interns.