ParísL'informe, de 2.485 pàgines, és devastador. Per primera vegada a França, una comissió independent ha investigat les agressions sexuals comeses a l'Església catòlica des del 1950. El document, publicat aquest dimarts, conclou que almenys 216.000 menors d'edat han sigut víctimes d'abusos –el 80% són nens davant un 20% de nenes–, xifra que augmenta fins als 330.000 si es comptabilitzen les agressions per part de laics en funcions religioses (professors, voluntaris, monitors, etc.). Tres de cada deu menors han patit violacions.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
La investigació, que ha durat dos anys i mig, ha permès identificar entre 2.800 i 3.200 sacerdots i religiosos abusadors –una estimació a la baixa, puntualitza el document– que han actuat durant 70 anys impunement gràcies al silenci i l'encobriment de l'Església. "Hi ha hagut sobretot un conjunt de negligències, de fracassos, de silenci, que han tingut un caràcter sistèmic. L'Església no ha sabut veure, escoltar, captar els senyals", ha denunciat el president de la comissió d'investigació, Jean-Marc Sauvé. El responsable de l'informe també ha lamentat la "profunda i absoluta indiferència, fins i tot cruel", cap a les víctimes per part de l'Església, sobretot fins a l'any 2000.
Aquell any, conscient dels abusos sexuals en mans de sacerdots, l'Església catòlica francesa anuncia que posa en marxa una política de "tolerància zero" amb les agressions, però l'informe assegura que només van ser paraules i que les agressions sexuals van continuar. Atribueix la situació als "llaços de fraternitat" entre els religiosos. Els responsables eclesiàstics van optar, una vegada més, per callar i amagar els delictes sexuals comesos pels religiosos en un moment en què el problema ja era conegut.
El problema persisteix
De fet, els responsables de l'informe han advertit que avui dia l'Església catòlica francesa no ha pres mesures i que les agressions sexuals continuen. "Hem d'apartar la idea que els abusos a l'Església catòlica han estat erradicats i que el problema ha quedat enrere. El problema persisteix", ha destacat Sauvé.
L'informe s'ha presentat en un acte públic, amb la presència de víctimes i de responsables de l'Església catòlica –hi havia fins i tot el nunci del Vaticà–. El president de la Conferència Episcopal de França, Éric de Moulins-Beaufort, ha qualificat d'"insuportable" el relat de les víctimes que recull l'informe de la comissió d'investigació. "El que descriu ens ofega. És molt greu, brutal", ha afirmat. "Volem demanar perdó", ha dit Moulins-Beaufort. "El temps per a les ambigüitats i la ingenuïtat s’ha acabat", ha promès.
Especialment colpidores han sigut les paraules d'una de les víctimes, François Devaux, que s'ha adreçat als responsables eclesiàstics per reclamar que s'assumeixi la culpa i es demani perdó. "El que ha d'entendre és que vostè és una vergonya per a la nostra humanitat", ha dit adreçant-se al president de la Conferència Episcopal. "Heu de pagar per tots aquests crims", ha reclamat Devaux, president de l'associació de víctimes Le Parole Libérée.
Delictes prescrits
La investigació sobre els abusos sexuals a l'Església a França difícilment comportarà l'obertura de més processos penals. Segons apunta l'informe, la majoria de delictes estan prescrits i molts dels abusadors han mort, però la comissió independent que ha escoltat les víctimes i ha redactat l'informe demana a l'Església indemnitzacions i, sobretot, que es facin esforços per reparar el dany i es posin en marxa mesures per evitar que els abusos segueixin. "No hi pot haver un futur comú sense un treball de veritat, perdó i reconciliació", ha subratllat Jean-Marc Sauvé.
L'informe es publica després d'anys d'un degoteig constant de denúncies penals contra sacerdots que va tenir com a conseqüència que finalment els responsables eclesiàstics francesos deixessin de mirar cap a una altra banda, especialment després de la crida del papa Francesc a prendre mesures contra la pederàstia a l'Església. El 2019 el Papa va eliminar el secret pontifici en els casos relacionats amb els delictes d'abusos sexuals a menors.
Aquest dimarts, el pontífex ha expressat el seu "dolor" pel contingut de l'informe, que ha qualificat de "terrible realitat", alhora que ha agraït la "valentia" als qui han denunciat. El Papa va ser informat de la publicació de l'informe durant l'última visita dels bisbes francesos, a qui va rebre al setembre, segons ha informat l'Oficina de Premsa del Vaticà.
Més abusos per part de sacerdots
L’informe també aborda un altre tema sensible: ¿És més fàcil ser víctima d’abusos sexuals en entorns catòlics que en entorns de socialització laica? L’enquesta feta per la comissió independent d’investigació conclou que en escoles, associacions, centres de lleure o qualsevol altre indret de socialització catòlic, els menors tenen tres vegades més de possibilitats de patir abusos que en centres escolars, de lleure o esportius que no són religiosos. Segons l’enquesta, un 1,2% dels menors víctimes d’abusos sexuals -entre tota la població- han patit les agressions en mans de persones relacionades amb l’Església, mentre que un 0,34% dels abusos han tingut lloc a l’escola pública, un 0,28% als clubs esportius i un 0,36% durant vacances de lleure.
Parlen les víctimes: "M’has robat la vida. M’has destruït"
L’informe conté confessions de víctimes amb tota la seva cruesa. Són relats difícils de llegir que les víctimes han consentit difondre –de manera anònima– per fer públiques les conseqüències dels abusos sexuals. De vegades són cartes adreçades a l’abusador, d’altres són relats en primera persona que glacen la sang: “La meva vida està fotuda des de fa molt de temps. No busqueu cap foto de mi, no n’hi ha, sempre m’he amagat, em sento brut. No confio en ningú. Són les 6.30 del matí. Tinc una cita amb la mort”, escriu una de les víctimes. Una altra escriu una carta: “Jo tenia 5 anys i tu en tenies 50. M’ho has pres tot. M’has robat la vida. M’has destruït”.
D’altres expliquen amb detalls els abusos com a forma de teràpia després d'anys –dècades, en molts casos– de silenci: “Tenia 9 anys. Era la tornada a l’escola […]. Ell tancava les cortines negres de les finestres i ens cridava al seu despatx per corregir els deures. Ens agafava un a un i ens obligava a tocar-li el penis mentre ens ficava la mà als calçotets. Va durar tot l’any escolar”, escriu una víctima. “Una vegada al mes anava a veure el sacerdot. És aleshores quan em feia posar de genolls, amb el cap cap a baix mentre ell s’asseia en una cadira. Portava una sotana negra i el meu cap era just a l’altura del seu sexe. Tenia nou anys. Ara sé que es masturbava mentre jo em confessava. Després em donava l’absolució”, relata una altra.